Quan em van informar que s’estava coents la sortida d’un diari alternatiu a l’oferta de premsa que tenim a la nostra ciutat, vaig respirar dient que ja era hora!!. Vaig rebre la proposta del diari Malarrassa amb molta esperança d’assegurar que la diversitat de veus que hi havia en els moviments socials i entitats teníem assegurat el nostre canal informatiu i de capacitat sense retallada d’opinió. S’iniciava un bon camí de saber què ens mou en les perifèries de la ciutat i que recull la feina de molta gent voluntària que encara creu que podem canviar la realitat o en el pitjors dels casos podem millorar-la, posar l’accent en el bé comú, crear xarxes de interconnexió amb diferents entitats, conèixer de prop les diferents persones que posen la seva cara per donar ressò a situacions de desigualtats que tenim a la nostra ciutat. Podríem dir que davant del “Corren malos tiempos para el bien común” s’obria una petita llum d’esperança.
Crec que el periodisme ha de tenir una funció social important i exercir una representació implícita del dret a investigar, rebre i difondre informació fiable i verídica , sobre la qual les persones puguin construir les seves pròpies opinions. Informar la societat sobre els esdeveniments més importants , i així contribuir a la formació d’una opinió pública crítica i ben informada. Un periodisme que és conscient i sensible dels processos socials en marxa a la societat . Proposa la vinculació i l’articulació de l’eix social amb els de la política i l’economia a l’agenda dels mitjans de comunicació. Això millora la democràcia perquè la informació és imprescindible perquè l’opinió pública tingui coneixement real dels fets i els actes i pugui influir positivament en els processos polítics. És a dir, contribueix a la transparència i a un debat democràtic.
Un diari independent assenyala l’origen de la seva informació, ajuda el públic a avaluar-la, repudia el rentat de cervell, mitiga mitjançant comentaris la uniformització de les informacions, en suma, serveix a la veritat, en la mesura humana de les seves forces.
Aquest marc ètic, d’honestedat intel·lectual, cobra vigència actualment davant de la crisi d’identitat que viuen els mitjans de comunicació provocada per la revolució tecnològica i l’aparició de nous mitjans.
Durant el període d’aquests 100 números de diari hem constatat la visualització del moviment feminista, la perspectiva de gènere amb molts de les seves publicacions i una empenta real als diferents col·lectius feministes i el suport a les manifestacions del 8 de març.
En definitiva crec que ha estat una manera de fer periodisme que travessa la vida i no al revés; des del reporterisme local i el quotidià.
Desitjo que el futur digital d’aquesta publicació continuï en la mateixa línia i poder seguir donant les nostres opinions vers temes que ens preocupen a un sector de la ciutadania.
Mercè Gómez Llobregat, activista feminista, implicada en moviments polítics i socials
Deixa un comentari