Em fa gràcia que un senyor que no mou el llavi superior es presenti un cop més com el nou far de la dreta i bastió de la veritable política quan en realitat hauria d’estar a la presó responent dels assassinats comesos en una guerra sense motiu, només per satisfer el seu ego davant milers de persones. Un personatge així ofereix el seu suport per “reconstruir el centredreta”, sense dir a qui ni com. Que parli en aquest to quan l’altre acaba de confirmar la seva sortida de la presidència del PP, és només el primer tret d’una batalla que serà de traca i mocador.
Primer van ser les plagues d’Egipte, i després va arribar Aznar. Que els déus ens protegeixin. L’aversió que m’inspira aquest subjecte imbuït de la seva pròpia i imaginada rellevància històrica tan sols és equiparable a la repugnància que em produeix llegir qualsevol de les seves manifestacions.
Individu amb una forta orientació necròfila, se’l pot reconèixer pel seu aspecte i els seus gestos. És fred, té una pell que sembla morta i amb freqüència té l’expressió d’estar olorant merda. És ordenat, obsessiu, pedant, viu en el passat i està enamorat de la força. Individu narcisista que parla amb un aire de qui creu que les seves paraules han de ser esculpides en pedra i reacciona amb intensa ira quan se’l critica. Aquestes paraules són d’Erich Fromm, quan les vaig llegir, vaig dir: cony, l’Aznar. Ell és ambdues coses. Individus com ell són capaços d’infectar els altres amb la seva orientació necròfila. És gent que costa molt que desapareguin.
És de domini públic que la metàstasi del PP va començar amb ell. Sent president del PP circulaven els sobres a una velocitat de vertigen; les caixes B estaven a l’ordre del dia; dotze dels catorze ministres tenen causes obertes amb la justícia, uns ja estan a la presó i d’altres per entrar; la trama Gürtel sencera estava a l’Escorial de casament; la seva dona vivint del que és públic i dels fons voltors que maneja el seu fill; el gendre investigat per múltiples causes.
Per no fer esment de les famoses armes de destrucció massiva que mai van trobar i ser un dels aliats de les Açores, la qual cosa ens va dur al més gran atemptat terrorista de la història d’Espanya. Aquest personatge torna a anar d’honest i de salvapàtries un cop més.
Aznar és un immoral per una llarga sèrie de raons. El seu nivell moral és inversament proporcional a la seva arrogància. A més de tot el mal que ha fet al país és l’únic dels implicats en la guerra d’Iraq que mai ha demanat disculpes. Recordeu els aplaudiments de tota la bancada del PP al Congrés després de la votació sobre Iraq? El PP sempre ha tingut una facilitat estranya per aplaudir pels motius més inapropiats.
Aznar és amoral, vint anys després la ciutadania segueix patint les conseqüències de tot el que va fer, espero que tard o d’hora, aquest estat de dret (o dictadura de la llei?) i justícia que tenim, el posi en un lloc segur com a responsable dels robatoris, morts, mentides i de tot el mal que ha fet. Cada dia s’assembla més a Darth Vader sense màscara. Quina classe d’odis empara? Quins esquemes mentals hi ha al seu cap? Gran enigma.
Les seves declaracions van dirigides de forma clara a C’s. No s’ha donat de baixa del PP per intentar influir en la següent “guerra” que tindran, i qui sap si des de dins pot facilitar l’abordatge de C’s a les seves files.
És un mamarratxo perillós, que se l’ha de vigilar i se l’ha de posar en el lloc que li correspon, que no és altre que el més profund i ferm oblit. Si hi ha algun polític que mereix amb escreix passar la seva resta dels seus dies entre reixes, aquest és Aznar, malauradament no ho veuran els meus ulls. La vida no és justa i ell és la prova irrefutable. No conec cap altre ésser humà (i en això puc incloure grans espècimens) que em fotin tant fàstic com aquest cretí.
En resum, ha vist la possibilitat davant una tarima buida, i com a idiota perillós s’ofereix per a salvar-nos. El problema és que rere el llarg guaret d’anys passats, i sense traure les males herbes qualsevol cosa pot germinar. Cada vegada observo més tendència cap als feixismes, és el que té l’oblit de la història.
miquel mallafré, 6 de juny de 2018
Deixa un comentari