Continuen les estrenes teatrals a la nostra ciutat. Aquesta vegada és el torn del QESC (Quadre Escènic Santa Creu), que aquest cap de setmana i el següent (26, 27 de gener i 2, 3 de febrer), representaran La pau retorna a Atenes, de Rodolf Sirera, a la Sala Xavi Sallent del carrer Pere Fizes.
Es tracta d’una obra còmica, situada a l’antiga Grècia, amb música en directe i que mou més de 20 actrius i actors a escena. Tot i que va ser escrita fa més de 40 anys, l’espectador, entre rialla i rialla, hi trobarà molts punts de contacte amb la realitat actual. Un nou repte, doncs, per al QESC (un dels grups de teatre més veterans de la ciutat).
Per parlar de tot plegat, hem entrevistat, a la mateixa Sala Xavi Sallent, el director del muntatge Joan A. Cortina, uns dies abans de l’estrena.
Joan A. Cortina, director de La pau retorna a Atenes.
De què tracta La pau retorna a Atenes?
Traslladeu-vos a l’antiga Grècia, al 420 abans de Crist, durant la Guerra del Peloponès. Una guerra llarga, que dura anys i panys. Imagineu ara un home ric, un potentat, que escolta a les notícies que la guerra està envaint les seves vinyes i les seves oliveres. Aquest home tranquil, que s’ho mirava tot des de lluny, quan veu que la guerra arriba a les seves terres diu: “Això no, això no pot ser!”. I tot preocupat, se’n va a consultar l’oracle i el gran sacerdot. Hi va perquè vol portar la pau. Li diu a l’oracle que allò no pot ser i que ha de fer baixar la deessa de la pau. Aquest és el punt de partida de l’obra.
Punt de partida que s’embolica…
Sí, perquè l’oracle li respon a l’home ric que la deessa no pot baixar perquè la tenen encadenada uns homes dolents. S’hauria d’anar a buscar i alliberar-la. L’home ric, sense pensar-s’ho, diu: “Doncs jo hi vull anar. Com puc pujar al cel?” L’oracle respon que l’única manera de pujar és amb un escarabat, un d’aquells que es troben a Àsia, al Mar Menor. I, a més, s’ha d’engreixar. L’home, tot decidit, en va a buscar un i l’alimenta a casa seva.
Però aquest home troba adversaris.
Sí, els fabricants que venen armes als militars: fletxes, escuts, llances… Aquests diuen: “Ep! Aquest vol anar a buscar la pau. Si ho aconsegueix no vendrem res més. Cal que ens hi oposem.” A tot això, s’hi afegeix un tercer grup: la UPA (Unió de Prostitutes d’Atenes). Les prostitutes diuen: “Hem d’ajudar l’home que vol la pau perquè tots els homes joves se’n van a la guerra i aquí no treballem.”
Tot plegat fa que hi hagi una gran pugna entre els que volen fer baixar la deessa i els que no. Entre els fabricants i els militars i els que volen la pau.
Tot des d’un punt de vista còmic.
Sí, l’obra és una comèdia musical. Durant tota aquesta trama anem trobant peces musicals que s’interpretaran en directe. En aquest aspecte, he tingut la sort de comptar amb l’Esteve Domingo que s’encarrega de la direcció musical. A més, ha tingut l’encert d’adaptar les cançons de l’obra amb música catalana i també amb música espiritual negra. Ha agafat les lletres existents i les ha adaptat amb unes melodies que tothom reconeixerà. Ha fet un gran treball. Les coreografies les ha dissenyat la Mercè Otero, una nova incorporació del grup que ens ha aportat molta empenta i il·lusió. Tampoc em voldria oblidar de la gran escenografia que ens ha fet el Joan Martínez. Una escenografia molt acurada.
Quanta gent mou aquest muntatge?
Mou més de 20 actrius i actors, més els músics i els tècnics. Cal tenir en compte que el QESC és un grup molt gran i quan busquem obres necessitem que hi surti molta gent. Fa un parell d’anys vam fer El retaule del flautista, una obra molt similar a aquesta perquè també és una comèdia o farsa musical, amb un argument i un rerefons actuals.
Parlant d’aquest rerefons actual, què ens diu l’obra d’avui dia?
La pau retorna a Atenes denuncia els tripijocs de les guerres. A l’obra, l’home que ha anat a buscar la deessa de la pau acaba fracassant. Exactament com avui dia, que veiem molta guerra per tot el món: a Síria, a Líbia… I estem veient com el gran capital inverteix en armes. Contínuament veiem que la guerra és un gran negoci. Això es denuncia a l’obra.
Qui fa el paper del protagonista?
El Carles Morros. Ell és el que fa d’aquest home potentat, que viu tranquil, amb les seves terres i els seus esclaus. Vaja, que no és un pobre. Però quan veu que pot perdre el què té, llavors és quan li preocupa la guerra. Com a la majoria de nosaltres. Mentre la guerra sigui allà lluny, a Síria o a Líbia, diem “quina pena”, però és allà baix. Ara, quan et toca a casa la cosa canvia…
Si algú està dubtant de venir a veure l’obra, què li diries per engrescar-lo?
Nosaltres hem preparat l’obra amb molta il·lusió. Com dic al programa de mà: sobretot volem que el públic vingui a passar una bona estona. Aquesta és la nostra intenció.
Eloi Falguera
Director i autor
Deixa un comentari