El passat mes de setembre, el Parlament de Catalunya va atorgar a Òscar Camps, d’Open Arms, i a la Carola Rackete, del vaixell Sea Watch, la medalla d’honor del Parlament per les seves respectives tasques en defensa dels DDHH.
Tant l’Òscar com la Carola van manifestar que no els hi agradava rebre aquesta distinció «per salvar vides humanes en la nostra Mediterrània».
Salvar vides humanes és un deure de tot ésser humà.
Un altre exemple: joves activistes d’arreu, cada divendres, des de fa uns mesos, fan manifestacions en defensa del Medi Ambient Mundial (dret humà emergent). Aquí hi juguen un paper molt important les xarxes socials… benvingudes al segle XXI.
Fa pocs dies, s’ha fet pública la valoració jurídica per part de la ITW (International Trial Watch), observadors internacionals i nacionals, de la Sentència condemnatòria d’autoritats i líders socials catalans (STS 459/209), amb el posicionament de moltes entitats defensores dels DDHH, i denuncien la violació de DDHH especificats en la Constitució (art. 10 i 96) i la fallida de principis penals i procesals… arribant a la conclusió que aquesta sentència vulnera drets fonamentals compresos en el Conveni Europeu dels Drets Humans (articles: 5, dret a la llibertat; 9, llibertat de pensament; i 11, dret a la reunió pacífica, entre altres, que afecten tota la població en el seu conjunt).
La història dels DDHH demostra que la millor defensa dels drets són els sentiments, les conviccions i les accions de multitud de persones que exigeixen respostes d’acord amb el sentit intern de la indignació que senten davant la injustícia. Una persona és conscient del significat dels DDHH quan aquests han estat violats.
El Preàmbul de la Declaració Universal dels DDHH de 1948 diu: «Considerant que el desconeixement i el menyspreu dels drets humans han originat actes de barbàrie que han ultratjat la consciència de la humanitat». L’article 29.1 diu: “Tota persona té deures envers la comunitat, ja que només en aquesta li és possible el lliure i ple desenvolupament de la seva personalitat.” Així, la nota fonamental per donar resposta als grans problemes existents en la nostra societat occidental resideix en el respecte dels drets de les persones: drets recollits en la Declaració dels DDHH de 1948 i en la DUDI de 1989, entre altres declaracions.
Per tant, com a ciutadans/nes del planeta Terra hem d’actuar en defensa dels DDHH, és el nostre deure envers les persones i comunitats que han sofert la vulneració dels seus drets.
Som-hi!!!
Isabel Marquès Amat, Síndica Municipal de Greuges de Terrassa
10 de desembre de 2019
Deixa un comentari