Des de fa mesos que, gairebé cada dia, llegeixo a la premsa que alguns presidents de governs “racionals i democràtics”, com Macron, reclamen que la vacuna contra el covid sigui obligatòria, una cosa menyspreable en uns països que diuen respectar les llibertats individuals. Sembla que envegin els dictadors d’altres terres que alegrement trepitgen aquestes llibertats i tots els drets humans.
El pitjor d’aquesta postura és la negligència amb què es tracta les persones a aqui aquesta vacuna, que no garanteix res, emmalalteix o acaba matant. Poden ser un u per cent, un per mil, o un per cent mil, però aquestes persones mereixen respecte i consideració, i no el menyspreu, l’arraconament i la senyalització per part de les farmacèutiques i els governs, que es comporten com tirans tots en això de la salut pública, i també lamentablement per part de moltíssims ciutadans que s’han tornat censors radicals, tal és la por que els han ficat al cos.
I ara explico el cas real que ha fet vessar el got, el meu got: Una persona molt propera, un familiar, es va vacunar amb la segona dosi. Ja d’entrada va sentir que aquell líquid viscós l’estava enverinant. Al cap d’una setmana va tenir unes reaccions al·lèrgiques brutals i va ser internada durant una setmana mentre li donaven uns antibiòtics tan potents que van acabar perforant-li l’intestí en diversos llocs. En quan es va poder posar en peu, li van donar l’alta i va marxar cap a casa sense saber que s’estava dessagnant lentament. Hi ha hemorràgies internes que amb prou feines es noten, fins que a un ja no li queda prou sang, fins que ja és massa tard per recuperar-se.
L’última cosa que em va dir fa uns dies va ser: “No et vacunis”. Ja sabia que l’havien condemnada, que havien destrossat el seu precari sistema immunològic gràcies a tenir “tanta cura” de les nostres precàries vides.
El més indignant és l’arrogància de les farmacèutiques que, per contracte, no es responsabilitzen de cap efecte secundari, una actitud pitjor que la d’algú que et vengui un cotxe sense frens dient-te que estan acabats d’arreglar.
Iván Carrasco Montesinos
Deixa un comentari