Sento cansada l’ànima, l’esperit,
el pensament, la consciència,
el cervell, les neurones i l’ADN…
Cansat l’inconscient
(és un suposar, no ho sé, llavors no ho seria, d’inconscient).
Sento cansada la moral, l’aura,
el ying i el yang, la ment, el cap,
l’hipotàlem,l’esma, l’alè.
També l’angoixa, la por, els dubtes;
i l’ansietat, la depressió, la tristor,
la pena, que ja ni paga ni ho val;
cansat el dolor i el patiment.
És un cansament sense fi ni principi,
tant que també em sento cansat de l’infinit,
així com de l’ontologia;
del llenguatge que fa la ment i de la ment que fa el llenguatge;
de l’existència i l’existencialisme,
de l’ésser i de l’estant, de la fenomenologia,
de la immanència tant com de la transcendència.
Cansat, encara, del karma i de la meditació,
ja sigui plena o esmicolada,
però sobretot i molt més, del minfulnés,
de l’ara i de l’aquí, de merda!
Pep Valenzuela, 19-05-2022
Deixa un comentari