­A les fosques, una comèdia esbojarrada

Eloi Falguera
Director i autor

Imatges de Clàudia Borràs

Muntatge de l’obra ‘A les fosques’ que es representa als Amics de les Arts.

Ho han tornat a fer. El Grup de Teatre d’Amics de les Arts, amb la seva darrera estrena A les fosques, ens torna a presentar una divertida comèdia d’embolics.

Una comèdia, a més, que demana un esforç interpretatiu als actors i actrius que hi participen per tal de mantenir el ritme àgil i fresc que exigeix l’obra.

L’argument és senzill: un escultor més pelat que una rata (interpretat per Marc Novellon) i la seva parella (una noia de casa bona, interpretada per Marta Espachs), esperen al seu apartament l’arribada d’un milionari, amant de l’art. Si aquest home ric s’enamora d’alguna peça i la compra, sens dubte, podria canviar la vida de la parella, ja que l’artista esdevindria famós. Però tenen un petit problema: no volen que el milionari, a l’arribar al pis, vegi la modesta vida que porten. Per això, aprofitant que un veí col·leccionista d’art és fora de viatge, decideixen agafar-li “en préstec” els seus mobles i traslladar-los al pis.

Per acabar-ho d’adobar, també volen aprofitar la important visita per causar una bona impressió a la mare de la noia (una estirada francesa, interpretada per Mercè Coll). I quan tot sembla disposat i a punt perquè arribi el milionari… passa una cosa imprevisible.

A partir d’aquí comença la bogeria. Un seguit d’entrades i sortides de personatges pintorescos aniran complicant les coses a la parella: la típica veïna que està al cas de tot, el pintoresc veí col·leccionista d’art, la mare francesa de la noia, un electricista, una hostessa de vol amb cartes amagades…

A les fosques, en definitiva, és una comèdia esbojarrada de sorpreses i acudits constants que posaran al límit els dos protagonistes. Una comèdia on la tensió va creixent a mida que es va embolicant la troca. Una comèdia exigent que demana molt de joc i de treball gestual als actors i actrius.

En aquest sentit destaco l’esforç del protagonista, Marc Novellon, que sap posar-se a la pell d’un escultor sota pressió a qui se li van complicant cada cop més les coses. La seva interpretació és clau perquè l’obra no s’adormi en cap moment. Destaca també la seva capacitat expressiva, sobretot amb la cara.

Marta Espachs, parella de l’escultor, interpreta molt bé la noia de casa bona, sobrepassada pels fets, que ha d’anar improvisant per salvar la situació. Fa un personatge molt creïble i original.

Altres interpretacions sensacionals són les de l’Ernest Castañé (el pintoresc veí col·leccionista d’art), de l’Anna Clariana (la veïna), de la Mercè Coll (l’estirada francesa), de l’Angela Vilarrubias (la decidida hostessa de vol) o Vicenç Lorenz (un convincent electricista amant de l’art). Un equip d’actrius i actors molt equilibrat, on ningú grinyola, cosa indispensable perquè els acudits funcionin i el ritme no decaigui.

No se m’escapa el bon treball creatiu de la directora, Maria Miralda, a l’hora de construir els jocs teatrals i de treure tot el suc del text i de les situacions. També és un encert la durada de l’espectacle, que no arriba a l’hora i dos quarts. Quan correria el risc de decaure, ens trobem amb un final apoteòsic.

Un final que ens descobreix fins a quin punt tots els personatges de l’obra viuen “A les fosques”, atrapats en un món d’aparences, de falsedats i d’hipocresies.

Si encara no l’heu vist, teniu fins al 23 de desembre per anar a Amics de les Arts. La representen els divendres, dissabtes i diumenges. Una manera fantàstica de començar les festes de Nadal.