 |
Fitxa bibliogràfica
August Gil Matamala. Al principi de tot hi ha la guerraDavid Fernàndez i Anna GabrielSembra Llibres, Barcelona, 2017 |
La història d’August Gil Matamala és la d’una vida llarga marcada per la derrota dels seus a la guerra civil i per un activisme constant des de la seva militància política, evolucionant del PSUC a l’independentisme d’esquerres. Va estudiar dret i, a partir de finals dels anys 50, es va dedicar professionalment, d’entrada per indicació del partit, a defensar els drets dels treballadors com a advocat laboralista. L’altre gran front al qual es va dedicar, fins que es va jubilar, va ser el de la defensa dels militants de l’antifranquisme, abans i després de la gran operació de blanqueig anomenada «transició democràtica», que va permetre que l’estat passés políticament del franquisme —«y tiro porque me toca»— al franquisme emmascarat de democràcia —«de la llei a la llei»—, com presumeixen els corifeus de la dita transició, un dels grans èxits del canvi lampedusià, per obra i gràcia d’una carta atorgada el 1978 amb l’alè del feixisme al clatell.
Gil Matamala ens devia, fins i tot després de més d’un mig segle infatigable al servei de la justícia social i de les llibertats, unes memòries que ens servissin de lliçó i exemple, certament farcides de fracassos, decepcions i hòsties, però també de coratge, esperança i algunes alegries. Ell ho sabia, i per això, no veient-se amb cor de posar-ho tot en ordre i per escrit, va permetre que ho fessin l’Anna Gabriel i el David Fernàndez, dos referents joves d’unes lluites que cal lliurar diàriament, perquè l’esperança mai no es perd.
Els autors, després d’hores i més hores de converses gravades i d’estudi de l’arxiu de l’homenot, han dipositat en aquest llibre, editat per l’editorial valenciana Sembra Llibres, una autèntica síntesi històrica, amb la relació d’uns quants casos que exemplifiquen a bastament les arbitrarietats que l’estat pot arribar a cometre per defensar l’statu quo. David Fernàndez ens serveix el plat amb una prosa heroica i contundent, encara que sovint es fa massa prolixa.
Per què cal llegir-lo? Doncs en primer lloc per la curiositat que ens pugui suscitar el conèixer l’evolució del moviment obrer entre els anys 50 i 80 del segle passat. En segon lloc per saber com va actuar i evolucionar l’oposició antifranquista d’esquerres durant la dictadura i què se’n va fer a partir de la transició. En tercer lloc serveix per a comprendre com de violent i anorreador pot ser l’exercici del poder per part d’un règim feixista. Això és quelcom que ara estem tornant a veure, arran de la repressió arbitrària desencadenada a Catalunya contra els partidaris de la independència. Millor dit, si haguéssim estat més atents ja hauríem vist que el franquisme s’ha mantingut mitjançant la restauració dels Borbons per part del mateix dictador. La lectura d’aquestes memòries ens permet veure les continuïtats inconfusibles i fonamentals entre ambdós règims, és a dir que, per bé o per mal, llegir-les serveix com a mínim per obrir els ulls.
Ángel Carbonell
Deixa un comentari