La «Nit de Sant Joan» abaixa el teló de manera brillant

No Comment
Foto: CEDIDA

Josep Manel Martínez

Una Sala Crespi plena a vessar ovaciona el treball del jovent de PAM Teatre

L’espectacle teatral «Nit de Sant Joan» es va estrenar el 4 de març de 1981 al Teatre Romea de Barcelona, inaugurant així el Centre Dramàtic de la Generalitat. Es tracta d’un text col·lectiu de Ricard Arilla, Joan Lluís Bozzo, Anna Briansó, Anna Rosa Cisquella, Montse Guallar, Miquel Periel, Berty Tovias i un conte de Miquel Obiols, amb música i cançons de Jaume Sisa (excepte la lletra de la cançó Nit de Sant Joan, de Joan Lluís Bozzo) que va sorgir a través d’una sèrie d’exercicis d’improvisació i que va conformar un espectacle de revista amb continguts moderns per a l’època.

Quaranta-tres anys més tard, PAM Teatre ha tancat més de dos anys de gira arreu de Catalunya amb una «Nit de Sant Joan» brillant que treu tot el potencial d’un jovent magnífic que ha recollit nombrosos premis als diversos concursos de teatre amateur on s’hi ha presentat.

Xavi Pallejà signa una direcció impecable i respectuosa amb l’obra original, que va significar un pas més dins del llenguatge del teatre musical al voltant de la nit del solstici d’estiu en què, tradicionalment i al voltant del foc, s’hi ha barrejat la màgia dels follets i dels astres.

Però els protagonistes de l’espectacle, sense cap mena de dubte, són, deixeu-me que els esmenti: Quim Aguilar, Quim Alonso, Anna das Chagas, Laia López, Ramon Ortiz, Roc Pallejà, Ingrid Granados, Alba Morchón, Biel López, Gerard Cañizares, Clàudia Ferrer i Carla Martí, una jove generació excel·lent que ens fa viure, acompanyats del Daniel i la Rita, una revetlla de Sant Joan molt especial, on un follet entremaliat ens fa viatjar a l’espai per conèixer uns «marcianitus» molt peculiars, a una carretera qualsevol per veure que li passa a un Macari amb problemes mecànics o a la Barcelona dels anys 70 per conversar amb un nen prodigi que ha crescut i ja no té cap gràcia. Tot això en una nit màgica on no faltaran la coca, el cava, els petards, ni l’entranyable senyoreta Gonzàlez.

El teatre amateur es queixa sovint de manca de relleu generacional, no és el cas de PAM Teatre, que compta amb un planter de luxe, fins i tot amb jovent que s’està formant per dedicar-se de manera professional al món de la interpretació. Un jovent sobradament preparat i amb ganes de fer-nos gaudir d’uns muntatges que signaria qualsevol companyia professional. No ens cal patir, a l’Antic Poble de Sant Pere albiro que mai caurà el teló.

Més de dos anys de rodatge de la «Nit de Sant Joan» de PAM Teatre ha fet créixer un espectacle que ja va ser notable a la seva estrena. Es nota, però, la veterania i les taules d’uns actors i actrius que broden els seus personatges, cantant, ballant i donant vida de manera magistral al tendre univers imaginat per Dagoll Dagon i el galàctic Jaume Sisa.

L’escenografia no desmereix ni molt menys l’espectacle, d’una manera senzilla i efectiva amb objectes que ja formen part de la memòria col·lectiva com el cotxe dels Macaris magníficament recreat per en Joan Martínez.

Res més a dir que no ho digués el públic que va omplir la Sala Crespi i que va ovacionar dempeus el majestuós treball d’un jovent que ens donarà moltes vetllades de glòria. Enhorabona a tothom!!!

I la setmana vinent, «La Colometa. Somnis d’envelat» una meravellosa adaptació teatral de Sergi Marcos i Marta Culí de la novel·la «La plaça del Diamant», de Mercè Rodoreda, que ens porta la companyia «El Triangle» de Barcelona i que clourà una 50a edició de luxe del Premi Ciutat de Terrassa de Teatre.

Deixa un comentari