La companyia local Onze al teatre fa riure de valent el públic de Sant Quirze del Vallès amb una comèdia costumista i satírica escrita per Eloi Falguera i Toni Guillamon
Josep Manel Martínez
A Sant Quirze s’ha escampat un rumor extraordinari! Sembla que la companyia de teatre d’en Pitarra, amb l’autor al capdavant, passarà pel poble de camí cap a Manresa, on han de representar el seu darrer gran èxit. Pitarra és un dels personatges més famosos de tot el país i el seu pas pel poble, sens dubte, és l’esdeveniment de l’any. Per aquest motiu, tothom corre per mirar de treure’n profit: des del nou alcalde -que donarà suport a una arriscada idea, que el podria fer passar als annals de la història-, fins a l’hostalera, la mestra del poble, el regidor de l’oposició o el mossèn. Tots volen impressionar l’home del moment. Sortirà tot bé o tant de rebombori acabarà com el rosari de l’aurora?
Aquest és l’atractiu punt de sortida de la comèdia escrita a quatre mans per Eloi Falguera i Toni Guillamon «Que ve en Pitarra!». I, com podeu endevinar, efectivament, tot acaba com el rosari de l’aurora. En aquest sentit, cal felicitar els autors per escriure un sainet que signaria, si pogués, el mateix Frederic Soler «Pitarra».
I és que, com l’immortal dramaturg barceloní, Falguera i Guillamon aconsegueixen, a través de la sàtira i la paròdia del mateix gènere teatral i dels esdeveniments, reals o probables, de l’època, donar vida a una comèdia d’embolics que ens fa riure de valent i que no deixa de ser un magnífic homenatge a un teatre injustament oblidat que conforma un dels moments culminants de la literatura dramàtica catalana.
En aquest sentit, recursos escenogràfics com els dels llençols que es van desplegant per situar-nos en els diversos escenaris on se situa la història, ens fan reviure amb fidelitat i originalitat el teatre català que triomfà als escenaris durant bona part del segle XIX.
Cal felicitar els autors Falguera i Guillamon per escriure un sainet que signaria, si pogués, el mateix Frederic Soler «Pitarra»
No és gens fàcil dirigir una comèdia amb tretze actors i actrius a escena obligats a mantenir sempre un ritme endimoniadament àgil, com requereix la paròdia satírica que s’interpreta. Cal dir, però, que l’Eloi Falguera, que signa la direcció escènica, se’n surt de manera brillant, aprofitant el bon fer de la companyia i situant-los amb mestria a dalt de l’escenari sense donar un sol respir a un públic àvid de riure amb ganes els embolics concatenats que se’ns plantegen.
Molt bona nota treuen també els i les intèrprets, que combinen joventut i veterania. Tots se’n surten sense cap mena de dificultat d’un text exigent a nivell interpretatiu. No ens podem estar, però, de destacar un Carles Gutés brillant en el paper de Domènec, el regidor de l’oposició que serà una pedra a la sabata de l’alcalde durant tota l’obra. Gutés domina a la perfecció l’art de la comèdia i necessita molt poc per omplir l’escenari amb mestria i bon ofici.
Remarquem també les interpretacions de la joveníssima Laura Vila en el paper de Maria, la mestra de la vila que defensa el seu paper amb una discreció d’allò més convincent, del Toni Guillamon, que broda el paper de Joan, el pregoner del poble; o el simpàtic contrapunt costumista que ens ofereixen la Lídia Laborda en el paper de Julita i de Manel Sabés en el paper de Quirze, que amb els seus refranys reblen el clau a moltes de les situacions plantejades a escena, un autèntic monument a la saviesa popular.
En definitiva, una obra ben escrita i magníficament dirigida i interpretada a la que desitgem un llarg recorregut.
No voldria acabar sense fer esment de la que ja comença a ser una trajectòria més que prometedora de l’Eloi Falguera, que signa aquest Que ve en Pitarra! juntament amb en Toni Guillamon. Un autor de drames històrics magnífics, com 25 de gener o El traspàs, obra per la que va guanyar el Premi Recvll de Narrativa de Blanes, o d’obres de ficció com La moneda que encara podem gaudir en teatres d’arreu de Catalunya. Un nom a seguir, sens dubte, exponent d’una nova generació de dramaturgs catalans, però, sobretot, un amant i divulgador del teatre fet a casa nostra per companyies vocacionals com Onze al teatre.
Deixa un comentari