Joan Boada. Foto: Anna Estany
Joan Boada, ànima de La Carrau i Ameba, es llança a bandulimejar en solitari. En aquesta nova etapa, agafa el camí dels somnis per compartir amb tots nosaltres el seu projecte personal en paral·lel amb la resta de propostes. En ell hi recull històries molt particulars, fruit de la necessitat de seguir creant. Editat per Kasba Music, l’àlbum És molt fàcil ha sigut gravat en formació de banda, en el que també hi han participat l’Iol Cases a la bateria i efectes, en David Plaza “Plaç” al baix elèctric i cors i l’Arnau Berenguer a les guitarres i cors.
És molt fàcil va ser gravat als estudis La Taifa de Terrassa durant el 2013 i 2014 amb l’ajut de David Pérez com a tècnic en la gravació, edició i mescles. En la part tècnica també hi ha col·laborat Guillem Gallofré, Joan Alfred Mengual i Joan Llonch.
A banda de Joan Boada, han participat en aquest disc els músics Jordi Armengol, Roqui Albero, Miguel Gil, Carol Duran, Núria Lozano, Dani Carbonell i Ferran Miquel.
El disc conté cançons pròpies amb un estil innovador, creatiu i d’arrel com : Dóna’m la mà, Un i set, El desig, Tres, dos, u…, Rumbeta, Deixa’m, Història de dos dies, Resiliència i acció, La llista i Cançó per no perdre el temps, que va ser gravada en directe amb els seus seguidors al Cafè Teatre de Terrassa.
Les primeres dates dels concerts de presentació del disc seran:
- 1 de febrer al Tastautors de Cardedeu
- 6 de febrer al CAT de Barcelona dins el marc del Festival Tradicionàrius
- 22 de febrer al Harlem Jazz Club de Barcelona dins del Festival Barnasants
Anem a conèixer aquesta proposta que ens apropa directament a la cançó d’autor:
– Com et vas iniciar en el món de la música? Quina és, o era, la teva motivació?
«De petit a l’escola on anava la mestra de música els deia als meus pares: “aquest nen té bona orella. L’hauríeu d’apuntar al Conservatori”. Un dia m’hi van portar i, malauradament, em va agafar una rebequeria d’aquelles de nen i no m’hi vaig voler apuntar. A la mateixa escola, un professor feia una extraescolar de guitarra i m’hi vaig apuntar. Allà va començar tot: primers acords apresos, primeres melodies puntejades, primeres actuacions. Després, de jove, vaig muntar un primer grup anomenat Terra-Rassa de Rock Català i, posteriorment, ja vaig passar a muntar una moguda que va acabar essent La Carrau.»
– Com es va crear el projecte “Joan Boada Bandulimejant” i com ha evolucionat?
«La idea de poder cantar en solitari va sorgir quan un conegut, que treballava per l’associació AVAN, un bon dia em va demanar si podia anar a cantar amb ells una tarda. Es tractava de fer un taller de cançó pels pacients. Pràcticament mai havia actuat sol totalment i, el fet de fer allò i sortir-me’n, em va fer adonar que hi havia un possible camí. Vaig anar recopil.lant cançons antigues, del primer grup i d’altres que havia anat composant però que no cabien al repertori de La Carrau. Vaig muntar un repertori per tal d’actuar i buscar bolos en directe. De totes maneres, vaig pensar que sol del tot podria ser una mica avorrit i excessivament agosarat; per això vaig anar a cercar el primer baixista de La Carrau, el David Plaza “Plaç”, amb qui feia molt temps que no hi tenia contacte i el vaig convèncer perquè m’acompanyés. Amb ell hem fet uns quants concerts, de petit format, però intensos i divertits en aquests darrers dos anys. I aquest recorregut ens ha fet agafar ganes de més: hem enregistrat el disc “És molt fàcil”.»
– Quins mitjans has tingut per gravar i promocionar el disc?
«Per enregistrar el disc he comptat, d’entrada, amb la sort de tenir un estudi de gravació propi i un soci tècnic de so de primera divisió com és el David Pérez. Això m’ha permès enregistrar els temes amb una qualitat mínima i de manera còmoda, pràcticament com si ho fés a casa. Vaig afegir a l’equip l’Arnau Berenguer, guitarrista també a La Carrau en la darrera etapa i molt bon músic. Assumint tasques de productor i arranjador en molts dels temes, a part de tocar les guitarres. De cara a la promoció he tingut la sort de poder comptar amb el recolzament discogràfic que m’ha ofert la gent de KASBA MUSIC, capitanejada pel Joni, amb qui havia treballat anys enrere com a mànager de La Carrau durant 5 anys.»
– Com et veus dins del panorama de la música catalana?
«Sincerament, a dia d’avui, encara no m’hi veig…»
– Com definiries la teva música?
«Sincera.»
– Com et planteges la nova gira?
«El disc acaba de sortir. De cara al febrer tenim ja previstos 3 concerts de presentació que, a més, els farem amb format de banda completa i, si poden, alguns dels convidats del disc. De cara a la primavera, la idea que tinc és fer circular el disc porta per porta. Ara estic començant a emparaular concerts i xerrades de petit format en ateneus i centres culturals de tot el país per portar els discs un per un, en solitari o bé acompanyat només del “Plaç”, per fer-ho portable i barat tant pels organitzadors com per a nosaltres. De cara a l’estiu, si tot això més o menys ha funcionat estaria molt bé poder oferir alguns concerts més amb la banda completa. De totes maneres, tot està més obert ja que tot depèn de l’acollida del disc per part de la gent, si agrada, si es considera un producte prou bò, si la gent confia en el que els proposo… al final no hem d’oblidar que qui mana és la gent…»
– Quin ha sigut el teu millor concert com a músic?
«Això és molt difícil de dir si penso en global… com a Joan Boada BANDULIMEJANT on vaig frapar molt va ser a finals de 2013 al Teatre Municipal de Balaguer on vaig coincidir amb en Pep Jimeno “Botifarra”…»
– Quines són les teves influències musicals?
«Dire Straits i Lluís Llach, principalment.»
– Quina és la teva última descoberta musical emergent?
«He de reconèixer que portava alguns anys una mica desconectat de coses noves (coses de la paternitat) però, després de rebre a casa el disc de “El Foraster” on hi apareix una cançó de “La Carrau”, he pogut escoltar nova gent que m’està agradant molt! Crec que no desvetllo res massa important però la cosa pinta molt bé amb formacions joves com “Txarango”, “Els Catarres”, “Blaumut”… sense oblidar “El Petit de Ca l’Eril” o en “Cesk Freixas”.»
– Un lloc on t’agradaria tocar?
«Al Palau de la Música, per la rellevància que té i on no he aconseguit actuar-hi mai en cap dels grups on he estat.»
– Què aconsellaries a un grup emergent?
«Estar sempre a punt i disposat pel que et proposin. I anar de bon rotllo! El bon rotllo i la bona predisposició sempre acaben retornant d’alguna forma. Ho he pogut comprovar personalment en aquest nou projecte!»
– Què és el que t’apassiona de la música?
«La gent que coneixes, que et mira, que t’escolta, els músics amb qui comparteixes coses… la gent...»
Deixa un comentari