Quan era petita creava paraules. Els bumpes eren els gronxadors, les bústies de correus eren les papereries i els supermercats es deien papolis. El contingut fotogràfic d’aquesta exposició neix del desig de mostrar una mirada personal i, alhora, creativa envers el món que m’envolta i el que m’he trobat durant els tres mesos de producció del projecte. A través de l’obra dividida en capítols, pretenc crear un discurs poètic, de la mateixa manera que creava paraules, entorn a la melancolia i el pas del temps, sensacions que es desprenen de la major part de la meva obra. No són fotografies recreades sinó que tracten l’instant poètic i espontani que parla més que qualsevol anotació o apunt que hagués pogut incloure sobre elles. Els tres capítols, “Silenci”, “Vertigen” i “Culpa”, tenen en comú l’absència. De so, d’equilibri i de pau. En un cas l’alteració és exterior i en l’altre és un torbament íntim. La meva mirada crea linies i composicions on habiten persones que viuen en un món que no les deixa ser lliures, un món immers en una tristesa permanent.
Laia Puig Fontrodona (Blanes, 1996). Estudiant de Direcció de Fotografia a l’ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya), cinèfila i fotògraf a totes hores. Viatgera incansable.
Deixa un comentari