Calendari dels Pagesos 2017, més de 150 anys amb la pagesia, la cultura i les tradicions catalanes

No Comment

El “Calendari dels Pagesos”, més de 150 anys al costat de la pagesia, la cultura i les tradicions catalanes

Ja és a les llibreries el Calendari dels Pagesos de l’any que ve, un almanac amb un munt d’informacions especialment útils per als qui es dediquen a l’agricultura i als qui els agraden les tradicions. calendari pagès 2017

Conté un calendari de pràctiques agrícoles, sembres i plantacions, un calendari de fruites i verdures de temporada, dades astronòmiques (com les llunacions i eclipsis de sol i de lluna), el santoral i les dates de les fires, mercats i festes majors de tots els municipis de Catalunya.

També s’hi poden trobar poesies, consells, dites populars i reflexions, i el Judici de l’Any, escrit en quartetes, amb el més destacable que ha succeït durant aquest any 2016 que ja es troba en la recta final.

Un dels al·licients del Calendari dels Pagesos és la Roda Perpètua, que reprodueix a la portada. Ideada pel frare Domènec Varni i publicada pel frare Miquel Agustí, prior del temple de Perpinyà, el 1617, la Roda Perpètua pronostica quins anys seran fèrtils, molt fèrtils, estèrils i molt estèrils, pel que fa al cultiu; el 2017 serà un any estèril, indica.

“El Calendari dels Pagesos és la publicació en llengua catalana que fa més anys que s’edita ininterrompudament; ho fa des de l’any 1861; enguany, doncs, fa 156 anys. Durant la guerra civil, amb l’auge de l’anticlericalisme, va haver de fer-se sense el santoral ni les festes de caràcter religiós, que es van substituir per consells de pagesos”, explica l’editor del Calendari dels Pagesos, Joan Tomàs. “Acabada la guerra, les autoritats franquistes no van veure amb bons ulls el fet que es publiqués en català, però els editors van sortir-se amb la seva durant un any més, adduint que era un almanac dirigit als pagesos i que amb prou feines entenien el castellà”, diu Joan Tomàs, i destaca que “els darrers anys hem incorporat nous continguts, de temes d’actualitat; ara hi ha molts menys pagesos que quan es va crear el calendari, és evident, però no ha minvat l’interès per l’agricultura, la meteorologia i les tradicions, al contrari”, i subratlla que “el qui té un hort a la terrassa de casa també li interessa el Calendari”. L’editor destaca que “hem introduït uns canvis de disseny, que no li han fet perdre, però, el seu caràcter, que ens transporta als temps en què la pagesia era una de les principals activitats del país; un dels elements gràfics que formen part de l’ADN d’aquest calendari són els gravats de l’il·lustrador Ricard Opisso, que va ser aprenent i col·laborador d’Antoni Gaudí, dibuixant costumista i satíric de L’Esquella de la Torratxa, Cu-Cut!, La Campana de Gràcia o En Patufet”.

El “Calendari dels Pagesos” del 2017 inclou la novetat d’un Calendari de Paret, amb les festes i llunes de tot l’any. D’entre els articles que inclou en les seves 36 pàgines cal destacar el de la presidenta de la Plataforma Aprofitem els Aliments, Gaby Susanna, sobre el malbaratament dels aliments, en què recull diverses dades, com ara que un terç dels aliments produïts els perdem en el trànsit de l’agricultura al consum final, és a dir, del camp al plat, i que cada català llença uns 35 quilos d’aliments cada any. Cal destacar també l’article dels beneficis que tenen certes plantes aromàtiques per al cultiu (repel·lents d’insectes, inhibidores del creixement de determinades espècies…) i el del vice-president de la Societat Catalana de Gnomònica, Eduard Farré, que explora el món dels rellotges de sol, un element molt arrelat al nostre país, que encara trobem a força masies, i que temps enrere va tenir una gran rellevància ja que eren els únics instruments capaços de donar l’hora amb força precisió, i recull algunes de les llegendes que acompanyen els rellotges, bona part de les quals subratllen el caràcter efímer de la vida. D’altra banda, Jordi Sacasas, arxiver i conservador del museu i Tresor de la Basílica de Santa Maria del Pi, reivindica en un altre article el paper que han de continuar tenint les campanes al segle XXI.

Related Articles

Deixa un comentari