La pianista, compositora i activista va presentar el seu darrer treball Estómac (Satélite K, 2018) a la Nova Jazz Cava al costat de Vic Moliner, Magalí Sare, Dídak Fernández i Andreu Moreno.
Combinant el jazz, el rap el pop i la música electrònica, l’artista es planteja “deconstruir l’amor romàntic a través de cançons d’amor”, tal i com va explicar durant el concert. El seu vuitè treball porta per títol Estómac, allà on Peya sent les seves emocions, des del buit i el dolor i fins l’amor. D’aquesta manera, a més a més, vol “trobar la bellesa on representa que no n’hi ha”. En aquest sentit, la pianista remarca la idea d’amor romàntic que està totalment integrada dins del sistema heteropatriarcal i capitalista en què vivim i es proposa “desjerarquitzar-lo, treure’l de la punta de la piràmide dels efectes i construir així relacions molt més horitzontals”.
La pianista Clara Peya va presentar el seu darrer treball a la Nova Jazz Cava. Imatge de Xavier Almirall
El concert, de gairebé 2 hores, va girar al voltant de temes que volen despertar l’esperit crític i generar preguntes en el públic. Frases com “res no era veritat, ens han enganyat” o temes com Iceberg, Tierra del Hielo, Vèncer el pols o Calma van anar reivindicant totes les idees amb la veu de Magalí Sare, la percussió i electrònica de Dídak Fernández, la bateria d’Andreu Moreno i el baix de Vic Moliner. Cal fer especial èmfasi en l’aportació d’aquest últim com a productor del CD al costat de Peya. La connexió entre tots dos músics a l’escenari va crear un clima que embolcallava completament la sala i portava la música en una altra dimensió. El mateix Moliner va presentar un tema propi, no inclòs en el disc, que porta per títol Completes i que continua amb la mateixa línia de vèncer l’amor romàntic amb el que ens han educat. A més a més, el baixista va reivindicar que estimar és fer política, que les relacions jerarquitzades aïllen, que és molt difícil deconstruir-se en aquest sistema que ens envolta i que existeixen les anomenades malalties de transmissió social, que són el racisme, la homofòbia i la misogínia.
El directe del quintet explora i explota sonoritats excepcionals que es combinen amb la inclusió de música electrònica en cada moment precís. El treball és la mostra de l’evolució constant de Peya i l’experimentació musical i personal que du a terme. En aquesta ocasió, la música que presenta està “enfadada i dolguda amb aquest sistema que sosté la idea de l’amor romàntic i que ens ha fet tan de mal”.
Crida a la Vaga Feminista del 8M
Durant el concert, el Comitè de Vaga Feminista 8M de Terrassa va llegir un manifest cridant a la mobilització d’aquest proper 8 de març i a la vaga de les dones en tots els sectors. Algunes membres van reivindicar el paper cabdal de les dones dins de la nostra societat i la necessitat de reivindicar-lo fent una aturada totes juntes. A més de la mobilitzacions que hi haurà arreu del món, el col·lectiu també va ampliar la participació de les dones de la ciutat formant part de la 4a. Assemblea oberta per organitzar la vaga del 8M que tindrà lloc el proper dilluns dia 25 de febrer al Centre Cívic Francesc Macià a les 7 del vespre així com a penjar davantals al balcó com a acció reivindicativa i per visibilitzar encara més l’aturada.
Mar Garcia Prat
Deixa un comentari