Montserrat Pallejà
Diumenge passat 18 d’abril, a la Sala Crespi de la nostra ciutat, i dins de la XLVII edició del Premi Ciutat de Terrassa de teatre, vam poder veure la segona de les obres que participen en el concurs d’enguany. L’obra Només una vegada, de Marta Buchaca, ha estat la proposta que ens ha portat el grup de teatre de l’ACR de Fals. Aquest grup ha esdevingut un habitual de les darreres edicions del concurs, ja que ha participat en les quatre últimes, obtenint diversos guardons: ho va fer a l’edició del 2018 amb El principi d’Arquímedes, el 2019 amb 7 anys, el 2020 amb Dues dones que ballen, i enguany, amb Només una vegada. La peça que vam veure aquest diumenge van estrenar-la el novembre del 2019 coincidint amb el Dia Internacional contra la Violència envers les Dones i des d’aleshores, tot i l’aturada obligada per la Covid, n’han fet diverses representacions.
Estrenat dins el Festival Grec del 2018, el text obra un munt d’interrogants sobre la violència de gènere i fa que el públic es qüestioni algunes de les creences que tots, qui més qui menys, podem tenir al respecte. Què passaria si en una parella estable, que no ha tingut mai cap episodi de violència, un bon dia ell l’agredís a ella? I si és perquè ella l’ha ferit primer? Podem considerar-ho com un acte de violència de gènere? És ella ja una víctima per aquesta única i sola agressió? Pot una dona forta, culta i independent esdevenir víctima de violència masclista? És possible oblidar i passar pàgina després d’un acte com aquest? Aquest és el punt de partida de Només una vegada. La peça evita amb encert caure en determinats tòpics, fugint d’entorns o personatges marginals. El Pau (Carles Castro) és un escriptor reconegut i l’Eva, la seva dona, (Maria Vega) és editora. Són, doncs, una parella culta i benestant que porten anys de relació i que no han viscut mai un episodi de violència fins que un bon dia, com a resposta a una situació en la qual se sent traït, ell reacciona agressivament i li trenca un braç a ella. El pare de la noia denuncia l’agressió i, tot i que tots dos s’estimarien més no parlar-ne, això els porta a fer teràpia, per separat i conjuntament, amb una psicòloga especialitzada (Carolina De Pobes). A través de les converses amb la psicòloga anem descobrint les inseguretats del Pau i l’evolució de l’Eva.
Tot i que hi va haver alguna petita qüestió millorable, principalment pel que fa al volum de la veu en la primera part de l’obra, el públic present (aproximadament ¾ parts de l’aforament de la Sala Crespi, reduït per les mesures Covid) va poder gaudir d’un espectacle més que correcte i va aplaudir amb generositat als actors en finalitzar.
El pròxim diumenge, continuant amb el concurs, la Sala Crespi acollirà la representació d’Adolescer 2055, a càrrec del grup Deixalles 81 de Sant Feliu de Codines.
Deixa un comentari