Manel Márquez
Pep Valenzuela
Relleu de persones i generacional al Centre d’Estudis Històrics de Terrassa (CEHT), és el que s’anuncia de cara a la pròxima assemblea general de l’entitat, el 16 de setembre. Encara per decidir si presencial o per videoconferència, quan la incertesa sobre els eventuals riscos de trobades públiques continua definint el calendari de les entitats socials. Un relleu amb canvis però en un context de continuïtat i de bons resultats pel que fa a la feina de recerca i producció intel·lectual d’aquest dipòsit de pensament i reflexió sobre la història local, moltes vegades poc tingut en compte, almenys si hom s’ho mira des de la perspectiva del suport econòmic i material al treball que es fa.
Després dels primers quatre anys de presidència d’en Manel Màrquez (2014-2018), es plantejaren fer una direcció «més col·lectiva i dinàmica», començant per «canviar les persones responsables als dos anys», informa en declaracions a Malarrassa l’actual president, que inicià el segon mandat i ara, després de dos anys, deixarà el càrrec, encara que «continuaré a la junta i fent recerca pel Centre (actualment amb unes 105 sòcies), que ho és per a la ciutat».
El debat sobre la «necessària nova línia d’actuació i funcionament intern», que és sempre implícit en el dia a dia de totes les entitats, es va obrir formalment fa dos anys en el CEHT. Fins avui no ha comportat grans canvis, però ja es pot veure, assegura en Manel, en la «intensificació i ampliació de relacions de col·laboració amb organitzacions i entitats de la ciutat», diu principalment pel que fa als treballs que estan posant el focus en la divulgació històrica (Tallers d’Història), en la imatge corporativa, en el paper de les dones en la història local, amb col·laboracions amb el Casal de la Dona i amb historiadores; així com en el de recuperació de la memòria històrica, un àmbit en el qual el mateix Manel va iniciar camí, coordinant el projecte de la Recuperació de la memòria històrica de Terrassa (1939-1979). Treball que va consistir en la celebració d’una exposició, un recull de gairebé cinquanta entrevistes als i les protagonistes dels fets i la publicació del llibre Combat per la llibertat: Memòria de la lluita antifranquista a Terrassa (1939-1979) dels historiadors Josep Lluís Lacueva, Manel Márquez i Lourdes Plans, treball col·lectiu de recerca que va tenir el suport del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, l’ajuntament de Terrassa, el CEHT i que va editar la Fundació Torre del Palau.
Una Història de Terrassa que no s’atura
El 2018, es presentà Una Història de Terrassa, l’obra més important del CEHT en els darrers 30 anys, i que avança i enriqueix la primera Història de Terrassa, coordinada per Xavier Marcet i editada l’any 1987 per l’Ajuntament.
En la línia d’aquesta història general, que ja marca per on vol caminar el Centre quan decidí fer «una de les històries possibles, oberta, crítica i plural, que sigui eina de present per construir el futur», aquests anys s’han fet diferents treballs centrats en el paper de les dones en la lluita antifranquista com l’exposició itinerant Les dones també hi érem (conjuntament amb el Casal de la Dona) i, específicament, sobre Quitèria Tarragó, la primera dona regidora de Terrassa i Capdavanteres. Primeres regidores que fan història, a càrrec de la historiadora Teresa Rodríguez.
D’altra banda, en Jan Brugueras aprofundeix en la importància dels intel·lectuals noucentistes terrassencs. En Manel Màrquez destaca també la recerca sobre el moviment veïnal, que va dirigir en Marcel Taló, amb estudi dels arxius de les AV i elaboració d’una radiografia de les entitats locals.
Continuen i s’aprofundeixen les recerques en l’àmbit de la memòria històrica, cost humà de la Guerra Civil, llistat de persones represaliades pel franquisme, persones deportades dintre l’Estat espanyol i als camps de concentració i d’extermini del règim nazi aliat de l’Espanya franquista. En el mateix àmbit es treballa en col·laboració amb centres d’estudis d’altres ciutats dels vallesos en els cursos d’Història anuals. I amb més detall, en Marc Ferrer ha acabat un estudi sobre el Front Nacional de Catalunya a Terrassa, i treballa en una recerca sobre la repressió franquista i els bombers. Destaca també la publicació per la Fundació Torre del Palau de la recerca de l’historiador del CEHT, Bernat Pizà La Transició a Terrassa (1975-79). Crisi municipal i mobilització ciutadana.
La revista Terme, publicació periòdica del CEHT, «s’ha mantingut i millorat», emfasitza Manel, «i en aquest moment de reflexió i canvi generacional, també ens plantegem que esdevingui una revista més oberta, amb més temes, altres formes… Bé, l’olla cou! Anem endavant…».
Una entitat activa a la ciutat
Per últim, però no menys important, destaca en Màrquez les activitats divulgatives, principalment a instituts i altres centres educatius, a més les que s’han fet conjuntament amb altres entitats locals i de la comarca. «S’ha consolidat un espai de treball amb participació d’escoles i instituts principalment», informa.
Aquest compromís ha fet del CEHT un membre fonamental de l’Espai Memòria i dels Valors Democràtics de Terrassa. S’han estret les relacions amb el Casal de la Dona i la col·laboració amb entitats veïnals. Destaca en Manel els cursos d’història i activitats realitzades amb Òmnium Cultural, així com amb Amics de les Arts.
Malgrat la manca de recursos
La crisi econòmica era l’escenari i l’horitzó visible quan en Manel Màrquez assumia la responsabilitat del Centre, el 2014. «Ha estat molt dur per a la cultura, amb una gran manca de recursos per part de les administracions. Assumíem plantejant-nos, com a objectiu principal, la continuïtat de l’activitat i no perdre socis».
Aquest objectiu s’ha assolit. Amb un resultat que té la part positiva i la negativa. La positiva és que els treballs de recerca es poden remunerar amb una mica més de dignitat (aquest era també un objectiu important), però al preu d’haver de prescindir d’una secretaria, que s’ha hagut de substituir amb treball voluntari. «No és fàcil, no és el que volíem, ni el que volem», assegura el president del Centre.
El finançament del CEHT és garantit, primer, per les quotes de les persones sòcies, que arriben a unes dues terceres parts del total (uns 4.500 euros); la resta, amb subvencions de les administracions (sobre els 2.000 euros). A banda, hi ha projectes concrets amb subvenció totalment compromesa. Els números aïllats, potser no diuen massa, tot i que és prou fàcil veure que amb 6.000 euros per any i despeses que doblen aquesta quantitat, es pot somiar molt però tocar poc de material. El raquitisme d’aquest pressupost fa encara més evident quan es compara amb altres experiències similars: la de Sabadell, per exemple, una ciutat que queda molt a prop en molts sentits, i on el pressupost del centre d’estudis equivalent es mou al voltant dels cent mil euros, segons l’any. «Potser no hem sabut fer-ho prou bé», es demana el mateix Manel, «però, encara que admetéssim això, cal admetre, sense matisos, que malgrat el suport de l’Administració local i la ciutat aquests recursos no han arribat al que necessitem i caldria».
Deixa un comentari