La nova publicació del CEHT posa en evidència novament el nivell i dedicació de la investigació i recerca històrica local, malgrat i contra la manca recursos i de suport de les administracions, molt per sota del que hi ha a Sabadell i Badalona.
Manel Màrquez, president del CEHT a la seu de l’Arxiu Històric comarcal i de Terrassa. Foto PV
“La publicació d’un número més, el 30, d’una revista d’història local, és un acte heroic, només possible gràcies al treball econòmicament desinteressat de les persones que publiquen els seus treballs d’estudi, recerca, anàlisi i altres”, afirma en Manel Màrquez, president del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa (CEHT), en comentar l’aparició d’aquest exemplar i el moment que viu el propi Centre.
Els treballs de recerca local “són de nivell”, afegeix, “concretament Terme està catalogada en el nivell Carhus Plus C, només pel darrere de les grans institucions, és per tant un treball reconegut en l’àmbit cultural i acadèmic”.
Ara, aquest reconeixement, consideren al CEHT, “no té a la ciutat el recolzament suficient, no tant pels lectors, sinó per les institucions”, alerta en Màrquez, “això ho hem criticat, cal reconeixement material i efectiu en tots els àmbits, també l’econòmic”.
Al Centre es fan estudis d’investigació, de forma voluntària molts d’ells. A partir d’una certa envergadura, però, és impossible sense recursos. Avui, la font dels mateixos és la quota de les 130 persones sòcies, d’una banda, i les administracions públiques, amb subvencions i ajudes “poques i que no arriben al nivell”.
Per una ciutat com Terrassa l’actual subvenció de 2.000 euros anual al Centre “és ridícula”, afirma en Màrquez. “No es pot ni comparar amb Sabadell o Badalona, fem el ridícul. A Sabadell tenen 3 persones treballant a jornada completa, que són historiadors. Aquí una administrativa que no arriba a mitja jornada”.
Utilitzen com a seu el local de l’Arxiu Històric Comarcal i de la ciutat, però les despeses de telèfon, material d’oficina, i l’oficinista que treballa 12 hores per setmana, les paga el propi CEHT amb les quotes de les sòcies.
Informa el President del Centre que això li han explicat a l’Alcalde Ballart, “a més estem obligats a transparència total. “L’Alcalde té voluntat, ho dic clar”, subratlla, “tenim un conveni per fer de l’arxiu una eina útil per l’alumnat d’escoles i instituts i centres, de fet tenim un parell de companys que fan aquesta feina, però no acaba de funcionar”.
La revista i bon treball, “malgrat totes aquestes circumstàncies tan negatives”, s’ha mantingut “donant servei a la ciutat”. I aquí és on hi ha un element clau del tot plegat: “de quin servei o, més en general, quina utilitat té la història?”, es pregunta. En Màrquez apunta que la gent de la ciutat i la que ens visita vol i necessita conèixer-la, molt concretament, per exemple, cal fer rutes turístiques, sobre la Guerra Civil, la lluita antifranquista, la indústria o el modernisme, un coneixement que “si no tinguéssim treballs ja fets, com aquest estudi que publiquem ara sobre l’església de Sant Miquel, que es coneixerà arreu del món, treballs d’especialistes reconeguts a Europa i el món, ni les terrassenques ni la gent podria conèixer la pròpia història ni podríem projectar la ciutat fora”.
En aquesta situació, de totes formes, la màquina no para, perquè la gent té un compromís personal i amb la col·lectivitat que fa que sempre es vagi endavant. Molt concretament, per citar alguns casos, hi ha el projecte Dones de Terrassa Segle XX, quasi acabat, “però no hi ha recursos per publicar”. En marxa també el treball sobre els orígens del moviment veïnal a la ciutat, tot i que els primers i únics 1.000 euros amb que han comptat ja han donat tot el que podien.
Tenen avançat, així mateix, un projecte d’història de Terrassa per fer divulgació, un material per turistes, visites, persones nouvingudes, que “l’Alcalde té ganes que es faci i nosaltres també però no ho concretem”.
Ara, conclou, “la qüestió que ens plantegem és: continuarem l’any proper?”. Sí, malgrat tot sí. Explica que han demanat un nou conveni, mentrestant, “nosaltres dinamitzem aquest arxiu, que és un arxiu públic, realitzant activitats, investigant sobre materials que hi ha, molta de la gent que investiga publicarà a la revista, que es pot consultar a la web del Racó (http://www.raco.cat/index.php/Terme/issue/archive), i és una de les revistes amb més visites.
Pep Valenzuela
La revista Terme fa 30 números i anys
La revista del Centre d’Estudis Històrics manté en aquest número 30 l’estructura tradicional. D’una banda, articles sobre l’actualitat sobre el patrimoni cultural local, d’institucions lligades a l’administració local i altres entitats. Aquest any 30, «que és una xifra rodona, però no pas un camí fàcil», d’acord amb en Manel Màrquez, es presenten les novetats al museu de Terrassa, així com de l’activitat arqueològica i de les col·leccions del Museu Tèxtil. També en aquest àmbit, hi ha novetats sobre l’arxiu de la Mina Pública d’Aigües de Terrassa SA, un arxiu que queda obert per fer consultes. Finalment, una actualització del noms ibèrics trobats a la ciutat.
El monogràfic central d’aquest número 30 és dedicat a l’església de Sant Miquel d’Ègara. Tot un conjunt de treballs d’historiadors, arqueòlegs, restauradors, que recull tot el coneixement sobre el lloc disponible fins el moment.
A l’apartat Estudis, amb els resultats del treball de recerca dels investigador i investigadores locals, es publiquen tres treballs. Un sobre Miquel Palet i Martí, considerat «destacat representant del republicanisme local». Una aproximació al «primer intent d’institucionalització de la recerca històrica a Terrassa», el Centre d’Estudis de la Fundació Soler i Palet, precursor per tant de l’actual CEHT. I una descripció de la carpeta 2.2.1 del fons de la compositora Rosa Puig, comentant totes les partitures que hi conté, realitzada per en Lluís Paloma, qui a més de formació com historiador disposa d’amplis coneixements de música que permeten una aproximació més complexa i aprofundida al treball de l’autora.
En l’apartat d’experiències i reflexions, on habitualment es publiquen treballs sobre història i la historiografia, apareix una entrevista amb en Domènec Ferran i Gómez, director del Museu de Terrassa des de fa 26 anys i membre del consell de redacció de Terme des del primer número. També en aquesta secció, s’inclou el treball de Ferran Pont Set documents per comprendre la ciutat industrial, amb l’anàlisi d’aquests set materials que permet una aproximació a l’evolució de la ciutat des del 1717 fins a mitjans del segle XX.
Les recensions de publicacions i llibres (set en aquest número) presenten en aquest número la publicació dels millors treballs de recerca realitzats per alumnes i professorat de centres de batxillerat de Terrassa, Matadepera i Viladecavalls; el títol Flamenco en Terrassa, els llibres 50 històries de Terrassa. Fets, vivències i documents, La Guerra de Successió a Terrassa (1700-1725), i El Jardí de la Masia Freixa. Finalment, un recull crític d’algunes de les exposicions més importants que han tingut lloc a la ciutat durant l’any 2015.
Pep Valenzuela
Deixa un comentari