Presentació del llibre «El comú català: la història dels que no surten a la història», de David Algarra Bascón, a càrrec del mateix autor.
Dimarts, 20 de setembre, a les 19:30h
Amics de les Arts i Joventuts Musicals – Carrer Sant Pere, 46, primera planta – Terrassa
FRM: «Catalunya és una creació del poble català, de la gent del poble, no dels comtes, igual que avui no depèn de la partitocràcia subordinada de fet a Madrid i a Brussel·les que, demagògicament, diu ser partidària de «l’alliberament nacional». Es absurd que es continuï datant l’origen de Catalunya en la ruptura comtal amb els carolingis. Aquest fet va ser de segon ordre i no explica res sobre per què i com es va formar i constituir el poble català, amb la seva llengua, les maneres de viure i la cultura, a partir de la gran revolució civilitzadora de l’Alta Edat Mitjana del sud-oest d’Europa.
»No, no van ser els comtes, va ser el poble humil i anònim qui durant els segles VIII-X crea una comunitat humana nova, revolucionària, viable, diferenciada, amb una llengua, una cultura, una idiosincràsia, un sistema de valors innovadors i unes formes noves d’existència, en lluita contra l’imperialisme islàmic andalusí. I ho fa amb tant èxit que aquesta comunitat humana singular continua existint més d’un mil·lenni després, encara que sense llibertat, ja que està mancada d’autogovern. El poble català, que va néixer enmig de la lluita i s’hi va desenvolupar a través d’aquesta, continua avui el combat per afirmar-se i emancipar-se. El que Algarra estudia va tenir, en aquella revolució, els seus orígens o la seva reafirmació i actualització creadora.
»Posar l’accent en el poble o posar-lo en els poderosos: aquesta és la línia divisòria entre aquells que comprenen objectivament la història catalana i aquells que s’equivoquen, entre aquells que entenen quin és avui el camí de l’alliberament integral de Catalunya (l’essència del qual necessàriament ha de ser una revolució tan total, per poderosa, vivencial, multivalent i integral, com la de l’Alta Edat Mitjana), i aquells que s’abracen a la partitocràcia en funcionament, cosa que equival a fondre’s políticament amb el gran capitalisme mundialitzat, enemic estructural d’allò que és particular, autèntic, entranyable i singular, en conseqüència, de tots els pobles del món que aspiren a ser lliures, a ser».
Deixa un comentari