Fitxa
Manual de desobediencia civil. Cómo la lucha noviolenta será decisiva en este siglo
Autors: Mark Engler i Paul Engler
Icaria Editorial, 2022
355 pàgines
Lluís Costa
«Crear una crisi política, cercar un conflicte no violent no era senzillament una qüestió de convicció moral o resolució espiritual», pensaven els Engler, Mark i Paul, i donaven voltes a la idea que una gran sublevació podia sorgir «no com el producte desestructurat de l’esperit d’una època sinó com un esforç planificat».
La victòria de les mobilitzacions organitzades per la SCLC i en Martin Luther King Jr. a Birmingham «canvià el curs de la política nacional» als EUA, afirmen. És una demostració més, entre els molts casos estudiats, al seu treball Manual de desobediencia civil. Cómo la lucha noviolenta será decisiva en este siglo (Icaria editorial, 2022), en diferents continents i moments de la història recent, que la lluita noviolenta pot canviar la societat i el món.
«El moviment de masses que ha determinat els principals avenços històrics i que donen forma al nostre segle no és fill només, del context, és producte d’un mètode d’organització social ple de lliçons poderoses i una història commovedora que s’ha de conèixer i es pot aprendre», afirmen en Martí Olivella i Luca Gervasioni, del NOVACT-Institut per la Noviolència, en la nota a la traducció al castellà (de M. Luisa Martín Casalderrey) que encapçala aquest llibre.
L’estudi dels moviments i lluites s’ha desenvolupat durant el temps, fins que «en un gir interessant, un grup d’intel·lectuals i activistes ha decidit que el desenvolupament d’un conflicte noviolent estratègic és prou important per a no deixar-lo en mans de l’atzar. La seva història comença amb un personatge conegut com el Maquiavel de la noviolència».
El treball dels Engler, publicat el 2020, vol formar part d’aquest moviment que estudia per canviar la realitat, una proposta que no pot sinó recordar el marxià «els filòsofs tan sols han interpretat el món de diferents formes; ara la qüestió és canviar-lo» (www.marxists.org/catala/marx/1845/thesen/thesfeue.htm). Ho fan analitzant a fons alguns dels moviments socials més importants de les darreres dècades, des de les lluites pels drets civils als EUA als anys 1960, tot enriquint el coneixement sobre causes, motius, formes i resultats de les mobilitzacions populars i socials, que compten amb importants aportacions ja clàssiques com són El poder en movimiento: los movimientos sociales, la accion colectiva y la política (Alianza editorial), de Sidney Tarrow, o Los dominados y el arte de la resistencia (Txalaparta), de James C. Scott, entre altres.
Propostes teòriques i experiències concretes que informen a bastament i fan necessari aquest «Manual de desobediencia» tant per a qui vulgui conèixer els moviments socials noviolents com, sobretot, per a qui es plantegi canviar la societat des d’instàncies no institucionals o més enllà de les entitats que conformen l’status quo o «sistema».
Noviolència estratègica, sublevació desarmada, boicot econòmic, reunions multitudinàries, formació massiva de les activistes, ocupacions, acampades, mitjans de comunicació, xarxes socials, utilització del màrqueting corporatiu… una llarga llista d’eines per a pensar campanyes ambicioses que, a la llum de l’experiència, apunten a la necessitat de combinar «esclats de revolució generalitzada amb organització a llarg termini».
No hi ha receptes acabades, certament. Això no obstant, no fa menys «indispensable» (cita de Naomi Klein a la contraportada) aquest manual, «regal genuí per als moviments socials de tot el món». Sense oblidar tampoc aquella altra i vella dita popular que es va recuperar i repopularitzar en les històriques acampades del maig del 2011: «vaig lentament perquè tinc pressa». A més a més, perquè, com afirmava l’abans esmentat Karl Marx, podem decidir què volem, però el context històric en què ens trobem ens és donat, i cal conèixer-lo prou bé, esbrinar quines són les condicions estructurals, els actors, els equilibris de força… i així veure les condicions de possibilitat de les propostes de canvi, ben guarnides amb els gramscians pessimisme de la raó i optimisme de la voluntat en les dosis apropiades.
Deixa un comentari