L’exposició es podrà visitar fins al 27 de juny de 2021 a la Sala del Tinellet del Castell Cartoixa de Vallparadís
La nova exposició de llarga durada del Museu de Terrassa «Després de la mort», que es podrà veure des de demà 28 d’octubre fins al 27 de juny de 2021 a la Sala del Tinellet del Castell Cartoixa de Vallparadís, presenta un itinerari on la recreació de diverses sepultures, amb els esquelets originals i l’exhibició del seu aixovar, permeten visualitzar les tradicions i els costums funeraris, mentre que a l’espai didàctic les famílies trobaran diferents propostes per parlar sobre la temàtica de la mort. Com a complement de la narrativa general s’ha recreat un ambient de cementiri, amb la instal·lació de tres làpides funeràries i una escultura de bronze de Clarasó.
La mostra s’inicia amb una introducció sobre la mort i el seu significat en les diverses cultures del nostre territori, mentre que el primer tram de l’exposició ens introdueixen els primers testimonis del món funerari d’època prehistòrica (3500 aC – 900 aC): jaciments a Ca n’Arnella, Can Bosch de Basea i Can Ballarà. Destaca la sitja funerària de Can Ballarà (1800-1200 aC) amb 17 cossos disposats radialment sobre un llit de pedres. L’estudi científic suggereix que van morir a causa d’una malaltia infecciosa desconeguda que va afectar principalment a infants, dones i persones grans.
La següent etapa correspon al món ibèric i el món romà, etapa que es pot aprofundirà la sala específica de l’exposició permanent del Castell Cartoixa de Vallparadís.
El tercer àmbit explica que el cristianisme, declarat religió oficial de l’imperi romà (any 380), concreta els dubtes de l’existència humana: qui som, d’on venim i on anem. Viure segons les ensenyances de Jesucrist comporta la recompensa de la resurrecció i del descans etern després de la mort. Així, des de mitjans del segle IV,l’església d’Ègara disposa de llocs per al descans dels i les fidels dins del temple, a l’exterior o en cambres funeràries. Amb la designació de seu episcopal (cap a l’any 465), la construcció del nou complex concreta espais funeraris per a l’elit de la comunitat cristiana. Al nord del recinte religiós es configura un cementiri per a la resta de la població egarenca.
A continuació, es mostra com la presa de Barcelona per part dels francs (801) i la posterior restauració de les seus episcopals en el territori conquerit al domini islàmic, sota el poder carolingi, va comportar la desaparició de la seu episcopal d’Ègara, que passa a dependre del bisbat de Barcelona. Amb relació al ritual funerari, es produeix un canvi en la tipologia de les tombes: perfil antropomorf del cos.
A partir del segle XI, la inestabilitat del període aguditza la por a la condemna del judici final. Els fossars de la parròquia de Sant Pere de Terrassa segueixen configurant el lloc funerari de descans.
El nou àmbit presenta una societat terrassenca lligada a la religió i la superstició (segle XVI – mitjans del segle XX). La població estava obsessionada per la mort i el penediment d’última hora. La saturació dels cementiris parroquials obliga a fer neteges, que omplen les osseres. Es construeixen panteons i nínxols. Les queixes del poble de Sant Pere per les fortors que respiren, afavoreix el desmantellament del cementiri (1917).
En els segles XIX i XX, es produeix un canvi substancial en les institucions eclesiàstiques i administracions públiques. Així, el cementiri s’allunya de la trama urbana i l’administració civil es fa càrrec dels espais funeraris, amb l’excusa de la saturació i la salubritat pública; mentre que l’Església continua tenint la potestat del ritual funerari dels creients i el cementiri esdevé l’espai on preservar el record i la memòria de les persones difuntes.
L’antic fossar militar de Vallparadís es converteix en el cementiri general de la vila de Terrassa. S’hi construeixen els primers blocs de nínxols i panteons, configurant-se la ciutat dels morts, amb carrers i illes, on l’art i l’arquitectura religiosa i civil marcaran la diferenciació social. El 1898 s’autoritza la construcció d’una nova façana monumental, dissenyada per l’arquitecte Lluís Muncunill (1868-1931).
L’any 1934 s’inaugura el Cementiri Nou, proper a la masia de Can Torrella. L’actitud social davant la mort canvia. La municipalitat dels serveis funeraris, a través de Funerària Municipal de Terrassa (1996), suposa un punt d’inflexió. El ritual mortuori es posiciona al voltant dels vius, angoixats per la pèrdua de l’ésser estimat.
El segle XXI sembla encaminar-se a un cert escepticisme religiós vers el ritual de la mort. D’aquesta manera, la pràctica de la incineració és cada cop més generalitzada, ja que l’Església catòlica ja no veu raons doctrinals per evitar-la perquè la cremació del cadàver “no toca l’ànima i no impedeix a l’omnipotència divina de ressuscitar el cos, i, per tant, no conté la negació objectiva de la doctrina cristiana sobre la immortalitat de l’ànima i la resurrecció del cos”. Des de 2016 les normatives eclesiàstiques i civils impedeixen que les cendres siguin espargides en qualsevol indret. Per aquest motiu, els cementiris i l’Església habiliten indrets adequats per a la seva guarda.
“Després de la mort” finalitza el recorregut amb l’exposició de quatre peces artístiques que tracten la mort. Són obres d’E. Rosales, C. Armiño i L. Barrau.
Espai didàctic per a les famílies
Les famílies que visitin l’espai didàctic trobaran diverses propostes:
-Espai “Pensem”: bateria de preguntes directes sobre la mort: Què és morir-se?, Tothom es mor?, Què passa quan ens morim?, Parles de la mort amb els teus pares i amistats?
-Racó “Coses que se’n van”: aquest 2020 es recordarà per la pandèmia de la Covid-19. Però cal saber que no és el primer cop que la humanitat s’enfronta a malalties greus. Abans hem patit la pesta negra, la grip, la lepra, la malària… L’acció pretén parlar obertament de com ens sentim i ens hem sentit a causa d’aquesta malaltia, com veiem les mesures de seguretat i prevenció que cal aplicar (mascareta, higiene de mans i distància física), etc.
-Els infants que han visitat la mostra, han vist com alguns artistes interpreten la mort. Des del Museu de Terrassa se’ls convidarà a fer un dibuix que representi el sentiment o la seva visió davant de la mort o el dol. Aquests dibuixos es penjaran a la sala per tal que tothom els pugui contemplar.
Activitats complementàries per a tota mena de públic
Mentre es pugui visitar l’exposició “Després de la mort” el Museu proposarà diverses accions adreçades a tota tipologia de públics.
-“Catàlegs del Museu” número 23: “Després de la mort”. Aquesta publicació es podrà consultar a la pàgina web del Museu de Terrassa.
-Taller “Després de la mort” (adreçada al públic escolar: Cicles Mitjà i Superior d’Educació Primària i Educació Secundària). L’activitat permet descobrir totes les feines que es fan durant una excavació arqueològica i reconstruir el passat del nostre territori. Els infants estudiaran les reproduccions de tres conjunts funeraris d’època visigòtica, romana i medieval, recuperats durant les excavacions arqueològiques a Terrassa.
-Guia de lectura per a les famílies sobre la temàtica de la mort que conté llibres per als infants i publicacions adreçades als adults. Es podrà consultar a la Biblioteca Virtual de la Diputació de Barcelona i a la pàgina web del Museu de Terrassa. Aquesta iniciativa compta amb la col·laboració de la BCT Xarxa.
-Activitat familiar per a infants de 5 a 12 anys, el divendres 27 de novembre ales 17.30 h tindrà lloc al Castell Cartoixa de Vallparadís un taller gratuït sota el títol «Joies per recordar». Amb el patrocini de Funerària de Terrassa SA. Places limitades. Cal inscripció prèvia, a partir del 17 de novembre, trucant al telèfon 93 739 70 72, de dilluns a divendres de 9 a 14 h o a través de l’adreça electrònica museudeterrassa@terrassa.cat. L’activitat s’inicia amb una visita a l’exposició temporal «Després de la mort» per descobrir l’aixovar funerari, el significat dels complements, les joies, etc. Seguidament, els infants elaboraran un collaret de pedra, com es feia en l’antiguitat, que s’enduran a casa com a record.
-Visites comentades al Cementiri Municipal de Terrassa, organitzades per Funerària de Terrassa SA i Museu de Terrassa amb l’objectiu de conèixer la riquesa del patrimoni funerari. La primera es programa el diumenge 22 de novembre de 2020, a les 11 h. Places limitades. Inscripció prèvia, a partir del 10 de novembre, al telèfon 900 268 268. L’altra sessió tindrà lloc la primavera del 2021.
-Cicle de xerrades adreçades a públic general. Pròximament es donarà a conèixer la informació relacionada.
Podeu consultar tota la informació sobre l’exposició a: https://www.terrassa.cat/mort.
Deixa un comentari