El “Right here” dels The Crab Apples als Amics

D’esquerra a dreta: Laia Alsina, Laia Martí i Mauro Cavallero. Foto: ERG

El proper dijous, 19 de març (22:30h, Cafè-bar Amics de les Arts) arriba el pop enèrgic dels The Crab Apples a la ciutat de Terrassa en motiu del seu primer àlbum Right here (DiscMedi, 2014). Aquesta formació de Santa Eulàlia de Ronçana, nascuda ara fa 5 anys, la integren els joves Carla Gimeno a la veu, Laia Alsina a la guitarra elèctrica, Mauro Cavallero a la bateria i Laia Martí al baix. Partint de la veu com a màxim protagonista, aquesta es combina amb melodies brillants i lletres en català i anglès tot donant lloc a una formació poc comú en el panorama musical català. En definitiva, The Crab Apples és talent, constància i somni.

Anem a conèixer-los una mica més:

Anem al passat. Si fem un retorn als inicis i partim d’un poblet de províncies… com ha estat el camí fins arribar al punt on us trobeu ara ?
Laia Martí: Vam començar farà uns 5 anys a l’Escola de música DaCapo del poble com un combo on alumnes de l’escola s’ajuntaven per fer versions d’altres grups i desenvolupar-se amb el seu instrument en un altre context que no fós la classe. A la formació inicial hi havia la Carla Gimeno i la Laia Alsina; i jo, juntament amb en Mauro, ens vam incorporar més tard.
Laia Alsina: De fet, a l’inici fèiem versions d’altres grups però la Carla i jo vam començar a fer temes propis. Aleshores, amb aquestes cançons vam participar a diversos concursos com el de Palau-Solità i Plegamans que ens va ajudar a grabar la primera maqueta. Posteriorment, a Torredembarra, vam poder grabar el primer videoclip. I, a mesura que participes a concursos, el grup es va consolidant i tens més oportunitats. El fet de participar al Sona9 ens va ajudar realment a definir-nos més a nosaltres mateixos i al projecte en sí.
Mauro: En el meu cas, jo vaig entrar al grup més tard en motiu del concurs Musicaula. En aquell moment, faltava un bateria al grup i el professor de l’Escola de Música em va demanar assajar amb elles i participar al concurs. Després de l’experiència, vaig decidir quedar-m’hi i, fins a dia d’avui, la meva implicació és màxima.

Com veieu el futur de The Crab Apples?
Laia Martí: El grup és el centre de les nostres vides i volem que ho sigui per molts anys, sinó per sempre.
Laia Alsina: En el meu cas, em costa imaginar-me el futur sense aquest grup. Es tracta d’un projecte de vida… tot i ser un projecte professional es trasllada, sense remei, a la teva forma de vida.
Mauro: Entre les mans tinc un somni fet realitat. Un any enrere no hagués imaginat que estaria grabant un disc. Per tant, a part d’un projecte molt gran i molt interessant, en el meu cas és una ambició feta realitat.
Què heu après amb The Crab Apples?
Laia Martí: A banda del grup, tots estem estudiant perquè encara sóm molt joves i sabem que tot està molt complicat. Amb el grup estem implicats al 100% i això ens fa aprendre molt a aprofitar el temps per compaginar el grup amb la feina de la uni o altres projectes. Implica una maduració i tocar de peus a terra.
Mauro: Ajuda a saber treballar sota pressió per aconseguir fites concretes com són els concerts.
Aquest primer disc ha marcat un punt de transició pel grup?
Mauro: Aquest primer disc ha marcat un canvi com a grup i com a persones.
Laia Martí: Ens ha ajudat a trobar-nos com a grup, a definir qui sóm, a trobar el nostre so. Abans, havíem anat fent cançons sense tenir clar el projecte i la grabació del disc ens ha definit millor.
Com definiríeu la vostra música?
Laia Martí: The Crab Apples es mou essencialment en el terreny del pop, el powerpop en concret, tot i que no ens agrada quedar-nos amb un sol estil i toquem altres registres com l’indie, el funky o el rock.
Quins són els vostres referents musicals?
Laia Martí: Tenim moltes referències diferents com a grup i a nivell personal i, potser, aquest és el motiu pel que les nostres cançons són tan diferents. De fet, mamem de molts llocs i, quasi sense pensar, acaba sortint de dins tot el que hem escoltat. No obstant això, és cert que pel disc hem volgut buscar una sonoritat semblant a Texas, The Cranberries, Teenage Fanclub, Sheryl Crow, REM o Fleetwood Mac.
Laia Alsina: Cadascú té les seves influències personals. En el meu cas, St. Vincent m’agrada i m’interessa moltíssim com a projecte musical.
Quins són els vostres referents personals? Qui us ha ajudat a consolidar el projecte?
Laia Alsina: Les influències que ens han marcat més són l’Àlex i la Vane, els professors de l’Escola de música DaCapo. Sense ells, The Crab Apples no hagués arribat on és ara. I continuen fent-nos de pares musicals tot donant-nos consells, estant al nostre costat als concerts. De fet, van confiar en nosaltres inclús quan no teníem clar el projecte i sempre han dit “estimeu la música que feu i el que hagi de passar… passarà”. En el meu cas, en Víctor Valiente, el professor de guitarra que em va ajudar molt. Parlo per tots si menciono al Tomàs Robisco, que va produir el disc al seu estudi de La Bucbonera. I com no, la família i amics que sempre estan allí motivant-nos.
Amb qui us agradaria arribar a tocar en un futur, potser no molt llunyà?
Laia Martí: Amb Arctic Monkeys.
Mauro: Potser és massa agosarat… amb U2.
Laia Alsina: Sense cap vacil·lació amb St. Vincent.

Per què Right here?
Laia Martí: “Right Here” és un reflex del què és el grup ara mateix i tota una declaració de pricipis. Defineix la transició de les primeres creacions més innocents fins a l’energia i complicitat d’ara.
Música… passió o hobbie?
Passió!!! (responen de manera unànime).

Us deixem amb el videoclip d'”Ocell”: