Repassem quina és la situació d’una quinzena de grups i què en pensen de les darreres mesures adoptades pels governs.
Eloi Falguera
Director i autor
Les darreres mesures adoptades, ara fa una setmana, pels diferents governs han tallat en sec la petita represa que estava duent a terme el teatre amateur al país. Una recuperació de l’activitat que s’havia vist en moltes viles i ciutats catalanes. Per exemple, el Concurs d’Olesa de Montserrat (iniciat a finals de setembre), el Concurs de Piera o la Mostra de Sant Fost de Campsentelles (iniciats a començaments d’octubre) o la Mostra de Sant Quirze del Vallès (que donà el tret de sortida no fa ni 15 dies).
Són només uns exemples, n’hi ha força més. Tots estaven funcionant perfectament, dins de les limitacions establertes, i adoptaven les mesures sanitàries pertinents. Resultat: cap brot ni contagi conegut. I, això, que en algunes actuacions del Concurs d’Olesa, per posar un exemple, s’havia arribat al centenar d’espectadors. Una prova més que la cultura és segura.
En aquestes mostres i concursos, a més, la presència de grups terrassencs estava essent molt notable: el grup Qollunaka, de gira amb l’obra Escac i mat, havia participat aquest octubre a la Mostra de Sant Fost i als concursos d’Olesa i Piera. La Companyia 8, amb Dones i silenci, ha actuat a les mostres de Barcelona i Sant Fost i al Concurs d’Olesa. El Grup de Teatre d’Amics de les Arts, amb Les arrels, també ho ha fet al Concurs d’Olesa.
Molt teatre terrassenc de gira per Catalunya, mentre a la nostra ciutat… cric-cric, cric-cric, cric-cric… no s’havia reprogramat ni aportat cap solució a l’ajornament del Cicle d’Escenes Locals ni a la Mostra Set de Teatre. Catalunya alçava el teló del teatre amateur, però Terrassa no. I això que la nostra ciutat és un dels motors del teatre no professional del país.
Dones i silenci, de lal Companyia 8
Precisament per aquest motiu ens hem interessat per quina és la situació dels grups i companyies i fer-los la següent pregunta: “Què en penseu de les mesures adoptades pels nostres governs sobre el teatre?” Més d’una quinzena de grups han respost.
Comencem pels que es trobaven en plena gira dels seus espectacles. La Companyia 8 que, com hem dit, està representant Dones i silenci, ha hagut de suspendre una actuació al Berguedà. El director, José Antonio Aguado, és contundent: “El gran problema és que qui governa no escolta. No escolta als directors, als actors, als promotors, als responsables de les sales… La cultura ha fet un gran esforç per adaptar-se a la nova normalitat: des de la sala més petita a la més gran s’han adoptat totes les mesures. El ministre Illa va dir que el problema no era el teatre en si, sinó la tertúlia i el cafè que es fan abans. Seguint la mateixa lògica s’hauria de tancar tot el transport públic (autobusos i metros), les escoles, etc. I el més trist és que també ens han prohibit assajar” En termes similars s’han expressat Robert Rué, del Grup de teatre de El Social o el director Joan Antoni Cortina, vinculat a diversos grups.
Escac i mat, de Qollunaka
Jordi Serra, president del grup Qollunaka, puntualitza que “es va trigar molt a tornar a obrir els teatres i ara ens ha tornat a caure la pedregada. La cosa ha durat ben poc”. Les noves mesures han agafat el grup en plena gira. De moment, han hagut de suspendre un parell d’actuacions a la Sala Crespi de la nostra ciutat i, aquest hivern, en tenen de programades a Sant Feliu de Guíxols, Les Franqueses i Valldoreix.
D’aquí i d’allà, el grup de nova creació que està duent de gira l’obra Innocència, també veu perillar la seva actuació al Concurs de Piera, prevista aquest novembre. Marc Vallejo, un dels directors, es mostra igual de bel·ligerant: “Les restriccions en matèria de cultura són rotundes, però el dissabte passat a la tarda els carrers del Centre eren plens a vessar, sense cap distància”. I en consonància amb José Antonio Aguado es queixa que els polítics “mai han valorat ni invertit prou en cultura”.
Les noves mesures adoptades van entrar en vigor justament un dia abans que el Grup de Teatre d’Amics de les Arts participés, amb Les arrels, també al Concurs de Piera. A més d’aquesta actuació pendent, a l’hivern tenen representacions programades a les mostres de Les Franqueses i Sant Quirze del Vallès i al Concurs de Sant Feliu de Guíxols. Maria Miralda, la directora de l’obra, defensa que “Els teatres i els cinemes són dels llocs més segurs on es pot anar”. També reivindica que “La cultura s’hauria de tractar com un bé essencial i no com un entreteniment”. Malgrat tot, vol pensar que aquestes decisions “encara que no m’agradin, serviran per alguna cosa”. Anna Massallé, actriu principal de l’obra, també vol deixar clar que cal defugir de “la crítica simplista a les administracions. Crítica que assumeix que els diners són il·limitats i que oblida que tenim les UCI quasi al límit”.
Altres grups de la ciutat encara no havien reprès l’activitat des del març passat o ho havien fet tímidament. És el cas d’InsPirats que, tot i la inactivitat des del primer confinament, està aprofitant el temps per escriure nous textos. Marta Begué, directora del grup, en la línia de la majoria de companyies, i sense “obviar la situació d’extrema gravetat sanitària”, també lamenta el tancament de teatres quan “s’havien fet els deures”. I amb ironia conclou: “Esperem no seure a la butaca de la vida per veure com moren les sales”.
En una situació semblant es troba el genuí grup Estereo Rum’s Teatre, format per nouvinguts de diferents països. No s’han pogut reunir des de l’inici de la pandèmia per manca d’espai i d’un nou projecte. Nadia Zúñiga, la directora, reflexiona sobre un altre aspecte que no tenen en compte les autoritats: “La salut mental, emocional i física de la gent, que s’ha deteriorat amb els confinaments. Per això és tan necessària una activitat com el teatre: per compartir històries, art, música, etc. S’havia demostrat que es podia fer complint amb les mesures sanitàries.”
Les arrels, Grup Teatre Amics de les Arts
La Companyia 34 Passes, el Quadre Escènic de la Santa Creu, PAM Teatre, el Grup de teatre de El Social, Punt i Seguit o el Grup teatral egarenc també es troben en la mateixa situació de pràctica inactivitat. En aquest sentit, 34 Passes ja ha cancel·lat, les properes festes, les tradicionals representacions d’El conte de Nadal i el Grup de El Social, si s’allarguen gaire les mesures, veu perillar les representacions d’Els Pastorets al Principal, que aquest any arribaven al centenari. La voluntat, però, és dur-les a terme, tal com em comenta el seu director, Joan Salvador. PAM Teatre també suspèn les representacions d’Aquest any no fem Pastorets. En el cas del Grup Teatral egarenc la situació s’agreuja per la pèrdua d’un parell de membres del grup, tal com ens informa la Margarida Fabregat.
Ara posem el focus en dos grups particulars. El primer, Farga’m Teatre, té actors treballant en el sector sanitari. Per tant, són molt conscients de la ràpida transmissió del virus i de la seriositat de la pandèmia. Per aquest motiu, el grup estava tenint poca activitat. La seva experiència de primera mà, però, no els estalvia la crítica. Així, Rubèn Domènech, opina: “Si s’hagués actuat millor des del principi, aquest setembre hauríem pogut actuar.” D’altra banda “s’havia demostrat que anar al teatre era segur. Hi havia mil solucions abans que el tancament. Però com que no té el poder econòmic del futbol, s’han tancat”. També lamenta que les autoritats no han predicat amb l’exemple: “S’han permès sopars amb molta gent per una entrega de premis d’un diari, però s’ha prohibit anar al teatre per les tertúlies de després. No és coherent”.
Fem Teatre Fem, el grup de teatre feminista amb seu al Casal de la Dona, seria un altre cas particular. Anna Bitrià manifesta que “Les mesures adoptades pel govern no ens han afectat mai perquè senzillament no ens tenen en compte. El que sí que ens afecta és que el local on assagem no té ni una finestra ni ventilació. Fem el que podem perquè estimem el teatre, però dissortadament les condicions del local no ens permeten continuar treballant”. L’Anna rebla el clau quan afirma: “Fem Teatre Fem estem al marge quan tot va bé i quan tot va malament”.
També cal destacar la iniciativa de l’anomenat Grup de teatre de l’Ateneu Terrassenc que, el passat dijous 5 de novembre, va emetre pel seu canal de Youtube l’obra La solitud no volguda, escrita per Teresa Casals. Segons l’autora “És una manera d’adaptar-se als nous temps”.
Per acabar, Jordi Serra, del comitè organitzador del Premi Ciutat de Terrassa, ens informa que ja s’han seleccionat els grups que participaran al concurs. Per tant, la intenció és dur-lo a terme. Aquesta 47a edició, en la qual es podran veure 7 obres més una altra fora de concurs, començarà el 31 de gener i acabarà el 21 de març. Creuem el dits.
Deixa un comentari