En Carles Llongueres és una persona prou coneguda a Terrassa, de fet ja forma part de la memòria local, és un dels capgrossos de la ciutat i integrant del grup Ministrils del Raval. Mestre de música i danses, la seva vida junt amb els altres ministrils permet fer una ullada panoràmica pel món de la música tradicional, corals i grups de cultural popular a Terrassa i el país.
Formació completa dels Ministrils del Raval. Foto: MinistrilsdelRaval
Ell (gralla i veu), i la resta de membres del grup: Jaume Moros (Fiscorn), Isi Vàzquez (bateria), Miqui Giménez (acordió, guitarra, flabiol i tamborí i veu), Pere Ruiz (saxo), Josep Mª Pey (tenora) i Joan Obrados (Tuba), han estat part del moviment cultural i social que donar naixement a colles de cultura popular com Minyons i Bastoners, que van sorgir a Terrassa en els darrers anys 70 i primers 80, amb la Transició a la democràcia.
Amb les gralles, primer, per acompanyar tant els tocs de castells i balls de bastoners, “i a partir d’aquí on ens cridessin, geganters, capgrossos, dracs i altres colles”, relata, “vam coincidir diferent gent en aquest passatge, i ens vam engrescar a formar un grup que després va portar el nom de Ministrils del Raval” (nom dels músics al servei dels trobadors). Va ser l’any 1988.
S’havien trobat també a les ballades populars de la plaça Didó, on tocaven voluntàriament. Era molta gent, “una època en què hi havia ganes de recuperar músiques i tradicions”. Un col·lectiu va decidir muntant un concert al parc de Sant Jordi, amb músiques de celebracions i moments que tenen lloc durant el curs de l’any a la ciutat, explicant els motius. Recorda en Carles moments potents, amb molta gent i energia, que van ser propulsors del projecte, com la Gegantarda (trobada de gegants al Raval) o la Caparronada (trobada de capgrossosixò).
Van ser 5 les persones que s’animaren a constituir el grup, que posteriorment es va ampliar, i de seguida començaren a gravar el primer disc. “Des del principi ens dedicarem a això com afició màxima”, declara en Carles, “però mantenint cadascú la seva feina”. Tot i que era un moment que les festes populars estaven en alça i hi havia feina.
Actuacions en viu, investigació i gravacions, el segon disc va ser dedicat al Nadal, “perquè vam trobar unes peces antigues relacionades amb uns captiris que es feien a l’època del ball de Reis”. Posteriorment, va venir un treball molt especial, musicalment i institucionalment, que recollia les músiques que cada any es tocaven per Festa Major, “com uns protocols de la festa”, explica en Carles.
Carles Llongueres, un dels Ministrils de primera data. Foto: PV
De fet, després de gravar el disc, una comissió de treball l’Ajuntament va crear el que ara s’anomena Protocols de Festa Major, a mode de guió de la festa. Això hi havia molts pobles que ja ho tenien; aquí el disc dels Ministrils va ajudar a impulsar-lo. Es va editar un llibre amb l’explicació, aprovat al Ple de l’Ajuntament. Al llibre hi ha les partitures, fotografies, “els texts que fins a llavors tenien només en paper fotocopiat una mica per sortir del pas”.
L’any passat van celebrar els 25 anys com a grup, el que els converteix en un dels grups en actiu més veterans a Catalunya i el que més a Terrassa. Han actuat en els festivals de música i festes tradicionals més assenyalats del país, com el Tradicionàrius o el Festival Internacional de Vilanova i la Geltrú, Danses a la Plaça del Rei, Mercat de Música Viva de Vic, Solc – Lluçanès, Primavera musical del Pla de l’Estany, Girona – Folk, Mostra de Música de Valls, Mercè-Folk, Escola d’Estiu de Música Tradicional de Matadepera, la Fira d’espectacles d’arrel tradicional a Manresa… A més de diverses actuacions a França, Itàlia, Anglaterra, Luxemburg, Mònaco i Islàndia.
Pel que fa a la discografia, han gravat 5 discos i un vídeo educatiu, que va ser un concert pedagògic per explicar els instruments de canya. Ara, confessa en Carles, no saben si n’editaran cap més. “Tot està penjat a la xarxa, amb i sense permís”, la gent ja es baixa la música d’internet. Recorda que el dia que van presentar el darrer disc, aquest ja corria per la xarxa, “perquè, clar, qui ens ho va gravar està en contacte amb un grup de gent que s’intercanvia material i llavors sempre hi ha algú que a l’altra punta del món ho pesca i et deixa baixar la cançó per 99 centaus; ens vam trobar amb això, gent d’arreu, pirats de la música tradicional d’arreu del món, que ho busquen, ho pengen i en fi…”.
Altra cosa és gravar com una cosa artesana, afirma, o “com si fos una targeta de presentació gairebé, que ho tens per regalar a promotors i amics”. O llavors, segueix, per a gent que els hi agrada encara tenir els discos, i que els compren a les actuacions a pobles.
Els 25 anys, celebrats el passat 2014, marquen un moment de canvi en el grup. En Miqui Giménez (un dels fundadors i també capgròs), va decidir deixar el Ministrils, per altres projectes personals. Per substituir-lo han fitxat la Mònica Solà, acordionista, que ja ha tocat amb altres grups, i estan preparant un repertori de danses d’arreu del món, danses de grup, col·lectives, que són el que bàsicament fan els de Treure Ball. Però és un repertori nou, tot i que mantenen els temes de sempre.
També en l’àmbit de la música, com en el conjunt dels grups actius en aquest àmbit de la cultura tradicional i popular, es viu un moment molt maco. “Quan nosaltres vam començar érem l’únic grup a la ciutat, ara n’hi ha tres més: els Manflinaires, Se’n fa Una i Muscat”, i a part d’això, cada colla de danses, castells i altres tenen també els seus grups de grallers, flabiolaires o tabals. Per tant, entre grups estables i grups que acompanyen les colles que ballen o fan altres arts n’hi ha molta gent fent música.
“Això ens alegra molt”, declara en Carles, que ha ensenyant molta gent durant aquestes tres dècades i més dedicades a la música, “ara, veus que ells mateixos ensenyen a gent nova, d’això de vegades sortirà un grup nou, segurament. Quants més millor”. D’altra banda, la majoria de la gent és jove i mitja edat. Que són les que volen aprendre i aprenen les danses i tenen interès per fer-ho.
Música tradicional i balls
Balls tradicionals, de parella i col·lectius, amenitzats pels Ministrils. Foto: MinistrildelRaval
Ministrils del Raval, bàsicament, toquen música tradicional, “entesa com a música que s’ha anat traspassant d’avis a pares, de pares a fills, que s’ha trobat en els cançoners, en els arxius, algunes músiques les hem trobat perquè ens les han donat altres grups, algunes perquè les hem anat a buscar nosaltres”. I encara, més específicament, música per ballar.
“Hem fet cercaviles, que ens ho han demanat molt, animació infantil que també ens ho han demanat bastant, concerts pedagògics… però l’activitat bàsica per la qual vam començar i la que encara avui dia ens manté és la del ball”, ball de plaça, matisa encara, popular o d’envelat: vals, pasdoble, polca, masurca, xotis… i danses de grup, col•lectives, catalanes i d’arreu del món. Sempre els acompanya algun grup d’amics o coneguts que animen el ball i ensenyen a qui no sap però vol aprendre.
En Carles explica que els Ministril han tingut un recorregut de creixement quasi constant. “Hem viscut una època molt d’anar pujant, l’interès per música i la feina. Hi havia un temps que el mateix cap de setmana podies tenir un cercavila, una animació infantil i un ball a la nit, perfectament”. És ara darrerament que ha afluixat la feina, assegura.
Però creu que la música tradicional ha anat fent sempre, per sota, però anar fent. Apunta el cas del Tradicionàrius de Barcelona, que mostra molt clarament que “la música tradicional ha anat pujant, ara es manté en un bon nivell”. Afirma que si n’hi ha poca feina és per la situació general. El proper mes de juliol, en tot cas, com cada any per la Festa Major, els Ministrils tocaran de nou els Protocols, i aquest any faran a més el ball del dimecres amb la colla del Treure Ball, com a tancament de festa.
Finalment, la gent que s’hi dedica, té la sort que aquesta música, tot i els eventuals daltabaixos, té caràcter de clàssica, no és allò de la cançó de l’estiu o l’èxit de temporada només. “Jo penso que aquesta no es perd perquè nosaltres fem estils de ball, ara un pasdoble, ara un vals, una polca… i això es balla sempre i qui té ganes de ballar allò no escolta si és la polca de moda d’aquell any o no”.
Pep Valenzuela
Deixa un comentari