Els Minyons fan Barcelona «plaça de 10», reafirmant que “sí, es pot”, això i més

Els malves acompanyen el 3 de 10 amb folre i manilles del 5 de 9 amb folre i el 2 de 9 amb folre i manilles

Després de Terrassa el 1998, Girona el 2014 i Vilafranca el 2015; al 2016 li ha tocat el torn a Barcelona. Minyons ha tornat a fer una altra ciutat de 10! 15 anys i 2 dies després del darrer i únic intent de la colla del 3 de 10 amb folre i manilles a la ciutat Comtal, els de Terrassa van aconseguir descarregar-lo el diumenge de la Mercè. Ara Barcelona també és ciutat de 10.

Els malves han descarregat el castell de 10 en primera ronda, es tracta del primer que descarreguen aquesta temporada després de quedar només en carregat el de la diada de Sant Félix (30 d’agost). En segona ronda han afrontat el 5 de 9 amb folre i per tancar les rondes de castells amb el 2 de 9 amb folre i manilles. En la ronda de pilars els del carrer del Teatre han renunciat a fer el pilar de 8 amb folre i manilles degut a la llarga espera fins a la realització del pilar. Han tancat la actuació amb el pilar de 7 amb folre.

L’espectacular 3d10 fm descarregat dels Minyons a la plaça Sant Jaume de Barcelona. Fent història. Foto Minyons

A una setmana del famós concurs de Tarragona, on mai ha participat la colla egarenca, sembla com si els Minyons haguessin volgut reafirmar amb fets consumats l’argument que no calen determinades dinàmiques externes o fins i tot alienes al fer i els valors de la cultura tradicional per superar-se (en sentit filosòfic, treure’n allò millor de si, de cadascú, del grup com un tot) i anar més lluny encara. No que vulguin tenir «la raó», només fer-ho com creuen, volen i poden. I, caram! Què bé els va…

Algú, potser, dirà que aquests de la camisa malva són una excepció, una «rara avis», i segur que no falten motius per afirma-ho. Però, en tot cas, la realitat és que el conjunt del món casteller està vivint una etapa de creixement inèdit, els castells nous, per la qualitat i tècnica, per la quantitat que es fan de totes les gammes; pel naixement de colles i el creixement de les existents.

Els Minyons de Terrassa tenen molt a veure amb això, són expressió, resultat i motor d’aquest procés. Sorprenentment es van destacar amb noves construccions que han esperonat el conjunt. Però, a més de les grans construccions, ha estat molt important que ho fes una colla sense pedigrí, sense grans fadrins ni recursos especials, demostrant no que són millors o pitjors, sinó que és pot fer, i que es pot fer molt més encara.

Redacció