“Els somnis del futur s’escriuran amb acer!” és el nou disc instrumental que acaba de publicar Lluís Paloma, “Patinet”, qui ha tingut cura de la composició, programació, interpretació, enregistrament, producció, mescla i masterització del disc. L’àlbum ha estat gravat a la Unitat Mòbil de Terrassa, i es pot escoltar complet a Spotify.
El disc està format en la seva majoria per cançons que han estat treballades durant anys, i conté només tres cançons de creació recent: «The Safest Plane», «Álguien voló sobre un nido cuco» i el single de presentació, «Why do Pools Fall in Love». L’autor creu que les cançons quinze incloses en el disc “poden impactar”, i remarca que hi ha hagut molt treball a darrera. Tècnicament, en destaquen sobretot la presència de Mur de So, amb tot el seu treball de capes i textures per a amalgamar els diferents sons, les reverbs, les línies de retard (o eco electrònic), l’equalització de greus, compressió i limitació, etc. El repte és muntar un públic al voltant d’aquestes cançons, i en Lluís és conscient que hi ha un mercat que ell cobreix bé. En aquest sentit, destaca la col·laboració d’en Maurici Ribera, ànima del segell El Mamut Traçut.
Es tracta d’un disc eminentment instrumental i una obra “de productor”, en el qual “és tan essencial la idea musical com la manera de traduir-la en sons concrets, amb l’estudi de gravació com l’instrument definitiu”. En aquesta ocasió, Paloma ha treballat íntegrament “en la tranquil·litat del seu estudi semiprofessional”, tot i que compta per centenars els directes en què ha participat, ja sigui com a cantant clàssic i membre de cor, en formacions com To Be Continued o el seu propi grup, Els Visitants.
Qui és Lluís Paloma, “Patinet”?
És un compositor, productor i enginyer de gravació de Terrassa, nascut el 13 d’agost de 1975. Els seus primers vint-i-cinc anys de vida van ser un drama que va incloure «bullying» escolar massiu i l’emergència d’una malaltia mental diagnosticada a vint-i-tres anys com a esquizofrènia indiferenciada. Va aconseguir reconstruir la seva vida, i ara combina la seva vida com a músic actiu, dibuixant, fotògraf i escriptor, amb l’activisme en Salut Mental en primera persona, i també la implicació política com a independentista català d’esquerres. Parla català, castellà i anglès de manera efectiva, i té una mínima base d’italià. Té completats els estudis de Cant com a Ensenyament Avançat al Conservatori de Terrassa (majorment amb Maria Mateu), i el 1997 va cursar estudis intensius d’Enginyeria de Gravació a l’Institut Crash de Manresa. Té el seu propi estudi de gravació domèstic, la Unitat Mòbil, i és multiinstrumentista, a la vegada que té l’oïda absoluta. Col·labora a la revista «Terme» del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa. Té a internet diversos àlbums, dels quals cal destacar «Corrupció Automobilística a Liechtenstein» (2004), «Himnes» (2012), «1964» (2015) i «Biedroneczki estan en punts» (2017). En addició, té dues obres en partitura, «Sanctus» i «Després de la tempestat», reservades per a la seva estrena amb la Massa Coral de Terrassa, on canta des de 1993.
Les seves principals influències són diverses i inclouen el minimalisme nord-americà (Philip Glass, Steve Reich, La Monte Young, Terry Riley), el pop-rock i rock (Beatles, Beach Boys, Byrds, Pink Floyd, R.E.M., E.L.O., Sonic Youth, Wilco, Radiohead, The Velvet Underground, Love, ABBA, Rolling Stones, Eric Clapton, Frank Zappa, Phil Spector, The Drifters, Marvin Gaye, Nirvana, Bob Dylan, Son Volt, White Fence, Kathleen Edwards, Laurie Anderson, Pantera, Metallica, Bee Gees, Giorgio Moroder, Village People, Czeslaw Niemen, Filipinki…), el pop tradicional (Frank Sinatra, Billy Eckstine, Ella Fitzgerald), jazz (John Coltrane, The Nels Cline Singers), country (Patsy Cline, Bill Monroe, Johnny Cash, The Louvin Brothers, John Denver, Gram Parsons), diferents formes de clàssica sofisticada (Johannes Brahms, Gabriel Fauré, Claude Debussy, Igor Stravinsky, Charles Ives), catalans del més alt nivell (Lluís Llach, Joan Manuel Serrat -no les seves opinions polítiques-, Antònia Font, Lídia Pujol, Miquel Gil), escena catalana independent (Maurici Ribera «The Missing Leech», L’Exèrcit d’Islàndia, Dino Ratso, els «signats» Ran Ran Ran, i no acabaríem), algun moment flamenc («La leyenda del tiempo» de Camarón), etc.
Deixa un comentari