Com Almudena Grandes ens descriu i retrata: Espanya és un país ple de gent subjugada per la por, que s’ha acostumat a mentir i cercar viaranys per protegir-se de la delació i el càstig.
L’obra de teatre adaptació molt fidel a la novel·la d’Almudena Grandes, La Madre de Frankenstein (Planeta), ens recorda els episodis d’una guerra interminable, retrata la mendicitat d’un país tenallat per la por.
Grandes en aquest relat mostra de manera demolidora com l’ombra persistent del pecat destrueix qualsevol possibilitat de tenir una vida sexual sana i lliure de prohibicions i d’abusos de poder.
Ens diu: “Hoy en Espanya follar no es un pecado. Es un milagro”.
Si acceptem que avui els teatres públics i els centres culturals s’han convertit en mitjans de comunicació alternatius, aleshores podríem dir que La Madre de Frankenstein, és la portaveu del reflex de l’Espanya actual.
Si avui Vox governés a la Conselleria de Cultura a Catalunya, fulminaria aquesta obra de teatre, com a fet amb la cultura recentment en altres llocs amb propostes culturals, on governa en coalició amb el PP.
Perquè el missatge d’aquesta obra és clar: cal frenar aquesta dreta rància que borda a les portes de Ferraz (seu del PSOE).
Els que ara criden “Perro Sánchez” són els nets dels que governaven l’Espanya ultracatòlica i visceral que descriu Almudena Grandes en aquest episodi nacional dels anys 50, que narra l’obra teatral. Però no són els únics.
Està bé tornar a l’ou de la serp, recordar on es va incubar aquesta extrema dreta que patim avui, però em fa la sensació que la dreta ultraliberal i globalitzada de Meloni, Milei, Trump, Bolsonaro, Le Pen i molts altres, ha obert un nou meló. I per tant que som en una altra pantalla.
Ja fa trenta anys que l’esquerra va guanyar el relat que Almudena Grandes actualitza, i repetir-lo avui té un punt d’autocomplaença, d’esplaiar-se en una zona de confort ideològica.
Avui el repte de l’esquerra és un altre: combatre l’auge d’una extrema dreta que es nodreix i xucla les energies de la classe treballadora amb missatges demagògics i falses promeses de llibertat.
Per això és molt important tenir memòria històrica o que els joves de secundària i universitaris d’avui coneguin la realitat del franquisme, però és també molt urgent explicar què està passant ara, com s’ha d’articular la resposta dels demòcrates a la ultradreta que desafia la decència titllant-nos de nazis a nosaltres.
Quan Almudena Grandes escrivia aquesta novel·la, abans del 2020, Espanya estava governada per Rajoy.
La pandèmia ha accelerat la globalització i ha precaritzat encara més unes societats occidentals esporuguides desorientades, en plena bancarrota moral.
La batalla del relat sobre el franquisme estava guanyada des dels anys vuitanta. Ara cal nova diagnosi i nous arguments per explicar el que (ens) passa.
I com deia el nostre estimat i recordat Pepe Rubianes, “si a un treballador precari, li dones diners, abans de donar-li formació, cultura i capacitat crítica per ser lliure, ja pots esperar que tindràs un més que probable feixista en potència”.
Deixa un comentari