Montserrat Pallejà
Després que l’edició del 2020 s’hagués d’interrompre de forma sobtada a causa del confinament provocat per la pandèmia de la Covid-19, finalment, i amb més de dos mesos de retard respecte a les dates a què estem acostumats, aquest diumenge es va poder alçar el teló de la XLVII edició del Premi Ciutat de Terrassa de teatre.
Més d’un centenar d’espectadors es van aplegar, seguint estrictes protocols de seguretat, a la Sala Crespi per poder gaudir de la primera representació de l’edició d’enguany del concurs, demostrant que, tot i les circumstàncies, el públic té ganes de veure teatre.
En aquesta ocasió vam veure una comèdia ben actual: En línia del grup Teatre Bell-Lloc, de Sant Pere de Ribes. Es tracta de l’adaptació teatral de la pel·lícula Perfectos desconocidos que l’any 2017 va dirigir Àlex de la Iglesia, que al seu torn ja és l’adaptació del film italià Perfetti sconoscuti que s’havia estrenat un any abans. Si tenim en compte que hi ha també una versió francesa (Le jeu, estrenada el 2018) i que més d’un grup de teatre n’ha fet la seva pròpia versió, sembla evident que la història és prou atractiva per suscitar l’interès del públic.
L’Eva (Aina Bara) i l’Alfons (Marc Busom) conviden a sopar a casa seva els seus amics de sempre: l’Anna (Ariadna Moya) i l’Antoni (Sergi Reina), l’Edu (Carles Busom) i la Blanca (Eva Díaz) i el Pep (Aitor Herrero), de qui tothom espera que vingui amb la seva nova parella. Els amfitrions, una psicòloga i un cirurgià plàstic, són una parella que ja porten un cert temps en crisi i que tenen una filla adolescent. La segona parella, formada per dos advocats, té dos fills encara petits i també arrossega els seus propis problemes; l’altra parella, un taxista i una veterinària, fa poc temps que són casats i tot just pensen en la possibilitat de tenir un fill; i el darrer dels convidats és un professor d’educació física divorciat i que fa uns quants mesos que ha perdut la feina. Comencen a parlar d’una parella de coneguts que s’han separat en descobrir, per culpa d’uns missatges al mòbil, una infidelitat i la Blanca proposa un joc: que tots deixin els seus mòbils sobre la taula i que facin públics els missatges o trucades que vagin rebent durant la nit. Ningú ho té gaire clar, però tots acaben acceptant. El que havia de ser un joc, ben aviat es transforma en una situació gairebé explosiva que va deixant al descobert els secrets ocults de tots ells, posant en perill la seva amistat i els seus matrimonis.
Es tracta d’una història coral, que transcorre en un sol espai i, gairebé, en temps real i en la qual la interpretació dels actors i actrius és clau per acostar-nos a aquests personatges que ens van descobrint, a poc a poc, que res és ben bé el que sembla. Val a dir que diumenge la representació va començar una mica freda, però que va anar guanyant ritme a mesura que passaven els minuts i que el públic s’ho va passar bé i va riure de gust amb algunes de les situacions que s’anaven succeint a l’escenari. I amb els temps que corren, ja és molt que ens facin riure.
Diumenge que ve podrem veure una història ben diferent: Només una vegada, a càrrec del grup de teatre de l’ACR de Fals, una obra sobre un tema que, desgraciadament també és ben actual: la violència de gènere.
Deixa un comentari