Entusiasme del públic en acabar el recital de Pablo Guerrero a Terrassa

1 Comment

El veterà cantant extremeny Pablo Guerrero ha actuat aquest cap de setmana a la Nova Jazz Cava de Terrassa, davant un públic que l’ha aplaudit posat dempeus i amb entusiasme al final del seu llarg recitalGuerrero.

Pablo Guerrero va començar la seva carrera artística el 1969 i el 1972 va enregistrar el seu primer disc de llarga durada: A cantaros, que va ser rebut amb entusiasme pel públic de l’època tardofranquista

És un cantautor que, si bé als seus inicis va partir d’harmonies i melodies tradicionals de la seva terra —amb alguns sons procedents del folk americà, el rock, el jazz o el flamenc—, a mitjan la dècada dels 80 va començar a experimentar amb sons i ritmes africans, avantguardistes i electrònics. Les seves interpretacions sempre són sòbries, però el seus textos són d’una gran riquesa, no en va ha publicat tants llibres de poesia com discos.

A Terrassa ha actuat amb el seu grup habitual dels darrers anys: Luís Mendo:  guitarres i programació, Juan Ferrari, guitarra, Christian Pérez, contrabaix, i Santi Vallejo, trompeta, fiscorn, piano, orgue hammond i efectes; però també ha aprofitat per presentar tres cantants joves, però experimentats: el valencià Pau Alabajos, la aranesa Alidé Sans i l’empordanesa Rusó Sala que han interpretat traduccions al català i a l’aranès de clàssics de Pablo Guerrero.

AlidéRusó

El públic terrassenc ha pogut gaudir de 15 de les seves cançons: «Noche adentro», «Nana estival, «Sueños, «Dulce muchacha triste, «Sólo un instante, «Cansancio, «Mano sobre mano», «Una ciudad en la arena, «Hojas de menta fresca, «Si el universo en tus manos», «Te tengo en todo», «Romero si vas a Roma», «Laberinto», «Plata» i, no podia ser d’una altra manera, «A cántaros», la seva peça més emblemàtica.

Cal felicitar la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Terrassa per la magnífica programació musical que està oferint amb el cicle que ha titulat genèricament «Música moderna».

1 Comment

  1. Pere Feiner

    Ostres! S’assembla molt al Vicenç Villatoro, però aquest Pablo fa cara de bona persona i no de llepaculs hipòcrita i maligne com el Villatoro!

Deixa un comentari