Aquest nou número de Mangrana posa el feminisme al centre des d’una crítica estructural al patriarcat. A través de les seves pàgines, analitza les dinàmiques de poder, les violències estructurals i la necessitat de construir una genealogia d’autores i artistes que contribueixin a establir una epistemologia feminista interseccional i inclusiva. En aquesta ocasió, parteix d’una pregunta essencial: és possible enderrocar el patriarcat? I, a partir d’aquí, obre un recorregut crític que reflexiona sobre quines eines tenim avui per combatre’l.
La revista aborda aquesta qüestió a través d’un diàleg amb el context artístic i expositiu actual, i destaca diferents mostres que es poden visitar a Catalunya que ofereixen una mirada feminista i transformadora en la creació contemporània. L’exposició Dones de paraula al Museu Frederic Marès de Barcelona reivindica l’art al servei de la paraula com a eina per combatre el descrèdit i recuperar veus silenciades. Roseta. Una memòria en resistència, a Juneda, posa en valor la memòria de les trementinaires, dones que recorrien llargues distàncies per transmetre coneixements ancestrals sobre les plantes remeieres i la medicina popular a través de la transmissió oral femenina. De Festes i des/Fetes de Marga Ximenez, a Palafrugell, resignifica l’espai domèstic com un territori de reflexió i mutador.
Bruixes de dol, a Lleida, explora el mite de la bruixa com a figura històricament perseguida i demonitzada, alhora que la reivindica com a símbol de resistència i saviesa femenina.
Aquest nou número també recull entrevistes en profunditat a artistes que exploren el feminisme des de diferents perspectives. Núria Güell qüestiona la idea d’amor romàntic i la llei com a estructura patriarcal que perpetua la injustícia, Marina Vargas revisa mites i símbols de poder a través d’una mirada feminista i Gabriela Bettini analitza la pintura com una eina al servei del capitalisme neoliberal, alhora que visibilitza la violència contra les dones ecofeministes assassinades per defensar la vida a l’Amèrica Llatina.
A més, aquest número compta amb la col·laboració d’Elina Norandi, historiadora, crítica d’art i comissària d’exposicions especialitzada en la iconografia produïda per dones en l’art i els discursos artístics sobre qüestions de gènere. La seva aportació enriqueix una mirada que no només és crítica amb l’estructura patriarcal, sinó també interseccional i diversa, amb un reconeixement de les múltiples opressions que travessen les dones i les dissidències, i amb una anàlisi de com el patriarcat es reconfigura constantment per mantenir el seu poder.
Des d’aquesta mirada crítica i transformadora, aquesta nova publicació de Mangrana es reafirma en una idea fonamental: «El feminisme no és una tendència, és una necessitat».
Artistes presents en aquest número de Mangrana: Lleida: Rut Solé, Ivet Eroles Palacios (Pallars Sobirà), Cesca Gelabert (Farrera), Lídia Vives, Sandra March (La Seu d’Urgell). Barcelona: Marga Ximenez, Eulàlia Valldosera, Kima Guitart, Laia Rafols, Neus Solà, Marta Garcia Cardellach, Núria Martínez Seguer (Santa Coloma de Gramenet). Girona: Núria Güell (Vidreres), Montse Capel (Figueres). Tarragona: Maria Vernet (Navàs). Madrid: Mercedes Hausmann, Gabriela Bettini. Granada: Lydia Fdz., Marina Vargas. Brasil: Maria Ribeiro (São Paulo).
Deixa un comentari