Xavier Diez, professor d’Història Contemporània a la Universitat Ramon Llull i autor de llibres com El anarquismo individualista en España, 1923-1938 i L’Anarquisme, fet diferencial català : influència i llegat de l’anarquisme en la història i la societat catalana contemporània, impartirà aquest dimarts, a les 19:00h la conferència “Pi i Margall, el federalisme i la construcció del cos polític a través del municipi lliure”, a Amics de les Arts i Joventuts Musicals (Sant Pere, 46, primera planta).
Francesc Pi i Margall (1831-37) va ser el segon president del govern de la Primera República Espanyola l’any 1873, tot i que el seu mandat va durar només trenta-vuit dies, i un important pensador socialista.
La seva intervenció en la vida política començà el 1854 quan va donar al moviment revolucionari democràtic uns continguts doctrinals i econòmics —nfluïts per Hegel, Rousseau i Proudhon—, a través del full El Eco de la Revolución i del llibre La Reacción y la Revolución.
De tarannà llibertari, Pi i Margall considerava que només en la república federal —constituïda per pactes lliures entre municipis regits per assemblees populars — permetria de substituir l’autoritat com a base de les relacions socials. El seu programa reformista es completava amb la proposta de convertir les regions històriques en estats autònoms i amb l’arraconament de l’església i de l’exèrcit.
A partir del 1870, el seu paper polític va ser hegemònic dins la direcció del Partit Republicà Democràtic Federal. Al proclamar-se la Primera República, el president, Estanislau Figueras, li va encomanar el difícil Ministeri de la Governació. En dimitir Figueras, Pi i Margall es va fer càrrec del poder executiu presentant amb un ampli programa de reformes polítiques i socials que no va poder dur a terme a causa de la divisió entre les files republicanes: a la tradicional oposició entre socialistes i individualistes s’unia la ruptura entre unionistes i federalistes, i la pròpia divisió dels federalistes entre moderats i radicals.
Deixa un comentari