El Casal de Sant Pere ha creat una escola de teatre, Escola de teatre Arlequí. La junta d’aquest casal, amb una llarga, farcida i molt reconeguda trajectòria en aquest àmbit i amb una de les sales, la Sala Crespi, més importants al Vallès i Catalunya, decidí recentment fer aquesta aposta.
Alguns dels membres de la junta ho són també dels grups de teatre Quollunaka i PAM Teatre. Amb aquesta escola volen «dinamitzar un espai que, a vegades, considerem que no se li treu tot el partit que se li podria treure. I, d’una altra banda, oferir una cosa que fins ara a Terrassa no s’està oferint, que és una escola de teatre, no una escola d’interpretació», informa en conversa amb Malarrassa l’Arnau Font, actor i director teatral, a qui han posat al capdavant de l’empresa.
«Evidentment, la interpretació hi serà molt present», aclareix, «però no serà l’única disciplina, l’única branca que es tractarà d’ensenyar a l’alumnat» La formació inclourà l’escenografia, la dramatúrgia, la direcció, i altres tècniques. Senten que no s’ha aprofitat prou l’equipament tècnic de la Sala Crespi, perquè «tenim un teatre que és professional, s’han fet muntatges professionals, no només amateurs», subratlla, «té unes equipacions que costen de trobar en aquesta ciutat, llevat que vagis al Teatre Principal o a l’Alegria».
Volen, així, aprofitar que hi ha tota aquesta equipació per «ensenyar què hi ha més enllà de la interpretació a l’hora de fer una obra de teatre, què hi ha en el teatre en si», explica l’Arnau en destacar la importància de l’escenografia o la direcció d’actors.
Amb això, també, «aprofitar les idees, les inquietuds, els interessos de l’alumnat, per canalitzar-los cap a fer una obra de teatre, feta per ells en el sentit més ampli possible del terme».
Emfasitza encara: «Creiem que tenim els espais, tenim les ganes, tenim els coneixements!!».
Arnau Font. Foto: CEDIDA
-Has assumit un repte important, no? No cal dir que tens formació i experiència…
La veritat és que faig teatre al casal des que tenia 6 anys, en un grup infantil, i després he format part de Quollanaka. En aquest camí, he estudiat interpretació, primer a l’Eòlia CSAD (Centre Superior d’Art Dramàtic), i he fet un cicle de grau superior en tècniques d’actuació teatral al Timbal; a l’Institut del Teatre he fet direcció i dramatúrgia.
Ara estic amb la companyia Nocturna, fent classes de teatre per a diferents escoles, i amb la companyia La Pentagonal, amb la qual estem a punt de presentar el nostre primer muntatge, que es diu Dubtes, mentides i sexe.
-El Casal posa més equip?
Sí, clar. M’acompanyen quatre persones més, que són profes de primària, tots amb prou experiència en els dos àmbits. El teatre, la sala vull dir, ja la tenim, i tot l’instrumental tècnic i eines…
L’equip s’ha encarregat més del vessant pedagògic, per dir-ho així, que és una mica el que a mi més em falta, la docència. Tot i que tinc molta experiència com a monitor de lleure i treball amb infants.
-L’escola ja està funcionant?
Ja està feta, ara estem esperant que s’acabi d’omplir el primer grup del primer curs, encara tenim la matrícula oberta, per tota aquella gent d’entre 8 i 16 anys que vulgui entrar-hi.
-Com penseu que hauria de ser un grup, una classe?
Hi hauria d’haver un mínim de 5 alumnes, i un màxim de 10 o 12; més alumnat faria difícil d’acompanyar tothom bé.
-Quines assignatures hi haurà?
D’entrada, cal dir que entenem el teatre com un tot, un món. Llavors, no farem res massa compartimentat, perquè no pots fer una obra de teatre si no hi ha un disseny de llums, i tampoc no et serveix de res un disseny de llums sense actors per il·luminar, per entendre’ns. Per tant, dedicarem temps a diverses coses: interpretació, dramatúrgia, direcció, escenografia i tècniques de llum i de so.
I després, de cara més cap a final de curs, començaríem a explorar, per dir-ne d’alguna manera, altres llenguatges escènics.
-Què vol altres llenguatges escènics?
Vol dir que està molt bé tenir un teatre, un escenari i un públic separats, però el teatre o el fet escènic no es redueix només a això.
Podem parlar de teatre de carrer, per exemple, podem parlar de microteatre i d’una infinitat més de formats.
-Bé, i això llavors, el curs, com l’heu dissenyat?
El curs començar a finals d’octubre i va fins al juny. Fem una hora i mitja a la setmana, que serien els dimecres de sis o dos quarts de vuit, per tenir temps de berenar, acabar les classes, si la gent ve fora del centre de Terrassa, que tingui temps d’arribar i començar.
Pensem, d’altra banda, un model de formació permanent i molt flexible. O sigui, sempre aprenem. L’alumnat treballa conjuntament, cadascú amb el seu nivell, i hi ha un seguiment personalitzat i particular, de manera que treballar conjuntament no creï obstacles, sinó oportunitats i més potencial.
Forma part de la gestió d’un grup saber quins membres el formen i atendre les necessitats d’aquests membres. També és per això de fer grups de màxim 12 persones.
-Teniu alguna mena de segell de garantia dels continguts?
Tots els membres de l’escola, cadascú en el seu àmbit, són persones amb títols universitaris o no només universitaris, però reconeguts a escala nacional i internacional. Per exemple, els títols d’El Timbal, l’Institut del Teatre i universitats.
Però, a més a més, tothom que forma part de l’escola hem fet teatre a diferents nivells, tots sabem què és una escola de teatre, què és el teatre, tots sabem què és treballar amb infants. Per tant, el nostre currículum té, en aquest sentit, totes les garanties possibles.
-L’escola podria obrir-se a persones adultes també?
S’està plantejant, només planejant, un curs per a adultes. En aquest cas, seria més tancat. Simultàniament, a partir del gener, començarà un curs o taller d’escriptura teatral. No seria necessària, igual que tampoc per l’escola de teatre, una experiència teatral prèvia, no farem proves d’accés. Tothom que vulgui venir, tingui experiència o no en tingui gens, serà benvingut. Tant en el curs de teatre com en el taller d’escriptura.
La fórmula màgica per escriure una obra de teatre bona no existeix, almenys a mi no m’ho han ensenyat, però sí que es poden donar eines de coneixement per acabar escrivint cadascú una obra de teatre. Això sí que seria un curs tancat, amb inici i final.
-De moment teniu aquests alumnes ja matriculats. La perspectiva és bona?
Sí, sí, la perspectiva és bona. Els inicis sempre són difícils, però tenim moltes ganes i veiem molt d’interès. Quan va sorgir la idea i es va comentar a altres escoles de teatre d’aquí de la ciutat, la rabuda va ser bona. Ara, en tot cas, toca picant pedra.
Deixa un comentari