Concert presentació de l’EP “Odd stories & Twisted minds” al Teatre de la Santa Creu. Foto: ERG
L’ànima de Kinsale es presenta en forma d’elegants ritmes pop amb influències del folk irlandès més contemporani. El joc proper entre la genuïna acústica de la guitarra i l’atreviment de la interpretació vocal, caracteritzada per una veu dolça i intensa, creen una qualitat musical difícil de passar desaparcebuda. Irene Talló (veu, guitarra electroacústica, guitarra elèctrica, mandolina i violí) i Raquel Muñoz (veu, guitarra electroacústica, kazoo i bombo) en són les culpables.
—On pren sentit la feina del músic? En la gravació del primer disc? En el directe? En…?
—Irene: Creiem més en el directe, tot i que gravar un EP és molt important, ja que permet incorporar instruments difícils de tocar en un directe per falta de mans. Ambdues opcions fan al músic, així com el moment de compondre.
—Quin diàleg teniu a l’escenari? Què sentiu, “omnipresents” en tots els instruments?
—Raquel: A dalt de l’escenari ens comuniquem entre nosaltres amb la mirada, perquè la complicitat és molt gran. Ens surt una actitud molt natural, perquè són molts anys tocant juntes i afeginm els sons més interessants a cada moment.
A dalt de l’escenari ens comuniquem entre nosaltres amb la mirada
perquè la complicitat és molt gran.
—Si us haguéssiu de quedar només amb una, quina seria la cançó més important o més interessant a nivell personal?
—Irene: “Enies Lobby” perquè és una cançó molt treballada i fruit d’una evolució. Tot i que “Tyler” és molt més personal.
—Raquel: A més, aquesta cançó va marcar dues etapes a Kinsale, ja que és la primera cançó composada íntegrament per nosaltres. De totes maneres, “Red Wine” és la que m’ha marcat més.
—Què compartiu a les cançons?
—Irene: Les meves són cançons autobiogràfiques i parlo d’experiències personals.
—Raquel: Les cançons que he composat jo tracten principalment d’històries fictícies amb metàfores aplicades a la vida real.
—Què veieu quan mireu enrere?
—Raquel: Tot i que hem evolucionat a nivell professional, seguim sent les mateixes.
—Com està anant la gira de presentació de Odd stories & Twisted minds?
—Irene: Els concerts estan resultant molt còmodes, amb la gent entregada a cada cançó.
—Creieu que la vostra música, les vostres cançons, aniran evolucionant amb vosaltres?
—Raquel: Aniran avançant tal com han evolucionat fins ara. Anirem pujant escales i intentant fer-ho millor a cada pas, sempre sentint-nos còmodes i sense forçar res.
Eli RodGüell
Deixa un comentari