La biblioteca del D2: Ca n’Anglada, Torre-sana, Montserrat i Vilardell: Lectura i informació per a la cohesió i la diversitat

No Comment
Jaume, Pilar, Montse i Esther, de l’equip de treball de la biblioteca. Foto: PV

La funció de la biblioteca pública es fonamenta en «la igualtat d’accés per a tothom», i hauria d’oferir «serveis i materials específics a aquells usuaris que, per alguna raó, no poden utilitzar els serveis i materials habituals, com és el cas de minories lingüístiques, persones amb discapacitats o gent hospitalitzada o empresonada», declara la Unesco en el seu manifest de 1994 sobre la «Biblioteca Pública».

Pep Valenzuela

Segurament, un objectiu ambiciós i difícil d’assolir, però és la perspectiva amb la qual treballen les biblioteques a Terrassa, com explicava el passat gener en aquest periòdic la directora de la xarxa a la ciutat i comarca, Maria Gental, i corroboren l’experiència i paraules de la Montse Llovera, directora de la biblioteca del Districte 2: «Som un servei essencial, fem moltes activitats, però després no se’n parla, falta visibilitat», tot citant per començar les activitats extres d’aquest febrer, mes de la Pau, com són un taller familiar ‘Els colors de la Pau’, preparat per l’Associació Una Oportunidad Como los Demás; la xerrada ‘Chaupadi, la tradició nepalesa que exilia la dona durant la menstruació’; o l’exposició ‘Colombia, la paz esquiva’, realitzada per Amnistia Internacional.

Inaugurada el 20 d’octubre de 2001 i associada a la xarxa Unesco, la biblioteca del D2 està al carrer Sant Cosme, del barri de ca n’Anglada. Un districte complex, on la riera de les Arenes produeix una divisió geogràfica gran dels altres barris (Torre-sana, Montserrat i Vilardell), que tenen poca convivència, i encara la situació de vulnerabilitat econòmica i social d’una part important de la població, que comporta el percentatge més alt de població migrada de la ciutat, el 27% del total del districte, molt concentrada a ca n’Anglada.

Efectes de la divisió física i concentració de població, el 61% de les persones usuàries de la biblioteca són residents a ca n’Anglada, i només el 8% ho són als altres tres. A part d’això, aquesta seu és la que, proporcionalment, exerceix un impacte més gran en el territori, almenys si es té en compte el veïnatge amb carnet, que arriba al 52% del total de la població del D2, de les quals quasi un 39% són persones d’origen extracomunitari, principalment del Marroc.

La gent utilitza molt el servei, explica la Montse, pels llibres, revistes i diaris, audiovisuals, i molt de wifi. Es troben, però, que cal ajudar molt a fer servir ordinadors i, fins i tot, el mateix mòbil, a més d’ajudar a elaborar currículums o comunicar-se amb l’administració. Una altra cosa és el jovent, «són autònoms, saben utilitzar les xarxes i les eines, quasi no tenim demandes», assegura.

Una altra tasca quotidiana és amb els infants, que necessiten suport per estudiar i fer deures escolars. «Hi ha un excés de confiança en què nosaltres ens en cuidarem», confessa la directora en admetre que «veuen com un lloc segur. Això és cada dia, sembla que els deixen. Però, tot i que té una cara simpàtica, nosaltres no tenim aquesta responsabilitat ni ho podem fer».

Insistint una mica en les mancances, la Montse, que abans de fer Biblioteconomia i exercir de directora havia tingut una llibreria a Sabadell i treballat en el mític El Cau Ple de Lletres terrassenc, destaca que, a més, aquestes situacions es viuen en la biblioteca amb menys superfície, sense espai per activitats en grup ni sala d’ordinadors, en tenen 8 i necessitarien almenys 15 per anar fent, i caldria més personal, perquè acaba havent-hi un «nombre excessiu d’usuàries en hores puntes i el fons documental també és gran d’acord amb els estàndards», explica.

Mentrestant, en la línia d’ajudar a formar les usuàries en la utilització dels serveis, ajudar a cerques d’informació i altres, tenen convenis amb els IES Nicolau Copèrnic i Montserrat Roig: Internet Amiga, amb el primer, i Integració Social per informàtica, en el segon. Fan pràctiques a la biblioteca tot l’any. Això, en el context d’un «espai on totes les persones, sense distinció, poden accedir a la informació, que és el més important per nosaltres, i això porta a la convivència i dóna la cohesió social: formació i convivència, sense això no hi ha cohesió, gent de mons o col·lectius molt diferents conviuen fent coses diferents en els mateixos espais».

Teixint xarxa amb les entitats del Districte 2

Després del que s’ha comentat, i donar una ullada a la llista d’activitats (que no és completa) pot permetre imaginar la xarxa de relacions que es teixeixen des de la biblioteca. La directora, Montse Llovera, recorda que la realització del Pla de Barris en el districte va marcar un punt d’inflexió positiu en aquest sentit. Durant aquell temps, el servei va comptar amb la col·laboració d’un educador. Es va constituir també una taula del territori, amb la participació de totes les agents (socials i institucionals i administració), «fent un treball transversal i programes conjunts», subratlla la Montse.

Una part d’aquell treball transversal, informa la directora, com ara la Taula Jove, ha seguit funcionant. «Ens ha interessat molt, perquè el col·lectiu que ens preocupa més és el jove». A més de les entitats que ja treballaven amb joves, s’han afegit la Fundació Maín, Càritas, Espai Bit (Ajuntament), la Fundació La Fuente i el poliesportiu.

Col·laboren cada dia amb el servei d’acollida a persones nouvingudes de l’Ajuntament, i amb Càritas fan el programa Vivim aquí, som d’aquí, per joves nouvinguts, amb formacions vàries. També amb els serveis educatius: relació amb escoles i centres educatius i esplais, visites escolars i participació a als projectes i activitats, animant intercooperacions com la de l’Institut Mont Perdut amb una aula de l’ESCAC, amb xerrades sobre cinema per l’assignatura Cinema i Audiovisuals.

La relació s’amplia a entitats i projectes del barri i de fora, tan variades com l’Associació de Comerciants, l’Associació Veïnal, el Programa Elixir de poesia, l’entitat Terrassa Street Art, la llibreria Synusia, el CAP Est i la Sindicatura de Greuges.

Amb la Filmoteca de Catalunya, via Diputació, participen en cicles i aules de cinema, xerrades pels instituts, passi de reportatges i altres activitats. I projectant els curts guanyadors dels Premis Bafta 2019, en previsió pel mes de maig.

Les relacions amb el centre cívic són especials, «ens complementem», destaca la Montse, «estem a prop, compartim molts usuaris, aprofitem les activitats que fan, i molts dels que van allà són susceptibles de venir aquí. Amb la mateixa gent, des de perspectives diferents, ens complementem i ens ajudem».

Un dia a la biblioteca

‘El meu hort’, guia de lectura que acompanya el projecte Jardí de contes, amb llibres sobre horticultura i horts urbans, horticultura per infants, plantes medicinals. Tot plegat donant vida i mantenint l’hort de la biblioteca, amb: plantes aromàtiques, fruiters, productes de temporada, tallers horticultura natural i salut; i tallers d’elaboració de cremes, olis essencials, tes i altres infusions. Suport especial del grup de gent gran. Un grup de l’escola Cultura Pràctica col·labora i fa pràctiques per una assignatura d’Atenció a la Dependència.

Club lectura fàcil, obert, però pensat per pacients de salut mental del CST, unes 15 persones, per pacients salut mental del CST.

Dos grups d’alfabetització en català, amb 50 persones, bàsicament dones marroquines.

Activitats d’un grup de Prodis dos dies per setmana amb material de la biblioteca.

Grup Lecxit, de lectura per l’èxit educatiu: suport a infants de l’escola Agustí Bartra, una voluntària per cada, aquest any n’hi ha set.

Visites organitzades a la biblioteca per a serveis de l’Ajuntament, organitzacions i escolars, unes 80 a l’any, amb uns 1.800 infants participants.

Club de lectura en francès (al CC Mont Roig, per manca d’espai).

Projecte Aprenem d’intercanvi lingüístic entre voluntàries per aprendre idiomes (des de fa més de 10 anys). N’hi ha hagut de català, francès, àrab, anglès, aquest darrer el grup amb més èxit.

Club de lectura per adults, amb una persona conductora. Ara llegeixen La casa de los espíritus, d’Isabel Allende. Al març es llegirà Un home que se’n va, de Vicenç Villatoro, que assistirà a la primera sessió.

Club de lectura per infants (8 a 10 anys), amb persona conductora.

Programa Xerrem: nascut fa alguns anys per parlar sobre llibres, ha evolucionat cap a la lectura fàcil i grups de conversa. Una ajudant anima la gent a parla i fer reflexió i comprensió sobre aquesta parla. Va sorgir de l’entitat Veu Pròpia i en Pepe Ruiz, ara gestiona la Coordinadora Associació per la Llengua-CAL.

Celebracions i jornades d’activitats per efemèrides importants, com: Dia Internacional de la Pau, Març de la Dona, Març de la Poesia, Dia de les Biblioteques per Sant Jordi, i altres.

Exposicions i xerrades i presentacions de llibres.

Projecte Gent del Barri: exposició de materials elaborats per entitats del districte i la ciutat, oferint l’espai per tenir presència i fer difusió.

Related Articles

Deixa un comentari

portada-75