La cultura popular i tradicional resisteix i prepara un gran retorn: “La pandèmia del franquisme va ser pitjor”

No Comment
Assemblea virtual de la Coordinadora, el passat 13 de març.

Pep Valenzuela

Tothom ha vist transformada la seva vida quotidiana. Però el món del treball, famílies, escoles i, des d’algun temps ja, també de la cultura, amb totes les mesures, han mantingut o reprès més o menys recuperat l’activitat. No és el cas de la cultura popular, la vida de la qual són les grans trobades ciutadanes al carrer. En tot aquest temps, només s’ha pogut veure alguna activitat més aviat simbòlica. Però la represa s’anuncia més que gran!

Només en un escenari de ciència-ficció o mil·lenarista, de la fi del món (penediu-vos, mortals!), ens hauríem pogut imaginar una situació com aquesta que vivim des de fa més d’un any. En aquest punt, la ciència-ficció ja és quasi realitat quotidiana. Al mil·lenarisme, religiós o laic, no li manquen arguments i dades per donar suport a les més pessimistes previsions.

Malgrat tot, «no s’ha aturat tota la cultura popular», informa l’Artur Muncal, vicepresident de la Coordinadora de Grups de Cultura Popular i Tradicional Catalana de Terrassa. «S’ha remodelat l’activitat. Evidentment era poc, però les tecnologies i xarxes socials han permès mantenir el contacte i fer algunes coses», assegura. S’han fet petites intervencions, exposicions i, sobretot, per Festa Major es va fer una gran exposició en el recinte firal, amb presència de tots els grups, exposant les figures, treball, elements i experiències durant dues setmanes. Bona part de les actuacions no es van poder fer, però hi van passar unes 5.000 persones.

Tot i la precarietat de les circumstàncies, «aquest va ser un moment històric», destaca en Josep Ballart, secretari de la Coordinadora i membre del grup de trabucaires Bandolers, perquè per primera vegada es van reunir totes les colles en una sola exposició. «O sigui que d’una circumstància dolenta n’hem tret una oportunitat», emfasitza. Les dificultats han obligat i permès experimentar noves possibilitats, i amb aquesta exposició, «s’ha demostrat una riquesa i potencial que són dignes de veure. A més amb una complicitat inèdita entre les colles», afegeix l’Artur.

La festa anual de la Coordinadora, la Culturassa, esdevingué Culturassa Confitada, en el seu 10è aniversari. Es convocà tots els grups i ciutadania, a les 12h, a sortir a fer el ball de l’estapera, al balcó, a la sala, al terrat; enregistrant amb vídeo per fer córrer a les xarxes. En Josep defensa que «va ser l’activitat més participativa, perquè a través de les xarxes, gent que no haurien vingut a veure la Culturassa es van enganxar». Per Sant Jordi vam repetir pràcticament el mateix, amb fotos també i vídeos. També s’ha fet el passeig de l’Home dels Nassos pels carrers i mercats, activitat que produí un vídeo i exposició.

Fins aquí, més o menys, els esforços per mantenir la connexió entre les colles i dintre les colles. Però «aquest any d’aturada ha estat terrible», confessa l’Aniol Galí, president de l’entitat. D’activitats al carrer, se n’han fet només dues: la Mitja Marató dedicada a la cultura popular, i en la qual hi van participar bastants. Membres de les colles van donar suport també als Tres Tombs. «Sense poder sortir al carrer, jo crec que la cultura popular és la més perjudicada en l’àmbit de cultura, perquè, si no és al carrer i amb la gent, no té sentit», sentencia el president i membre de diferents colles.

Tot i la incertesa sobre la situació i la seva durada, estan convençuts que, quan sigui possible, «segur que sortirem amb més força», declara l’Artur, «entre altres raons, perquè aquesta desgràcia ens ha fet, crec que en general, que valorem més allò que estàs perdent o podríem perdre».

No totes les colles són iguals…

Els membres de l’entitat informen que tant l’Ajuntament com la Diputació, conscients de la situació, ha mantingut algunes subvencions. La Coordinadora aprofita per comprar estris i donar suport a les entitats. Amb la informació disponible, consideren que a Terrassa no s’han vist més afectades que en altres poblacions. En algun cas, però, consideren que les restriccions locals podrien ser més lleugeres per poder assajar, com ha succeït en altres poblacions en el cas dels bastoners, segons informava recentment Marc Galí, membre dels Bastoners de Terrassa.

En resum, l’epidèmia no ha matat els grups, ni de bon tros. Continuen actius i esperant. Alguns assagen a casa, de forma individual; es mantenen els contactes i la connexió, es fan reunions virtuals i activitats diverses. El que es constata, en general, és que hi ha moltes ganes de tornar.

Reconeixen que podria produir-se una caiguda del nivell de qualitat. Però no de la il·lusió i les ganes. Colles de balls, geganters, bestiari i foc, segurament aniran menys entrenades… però es podran recuperar més de pressa. Ara, «tornar a veure un castell de 3d10, com ens tenia bastant acostumades la colla de Minyons, això segurament demanarà temps, potser anys», assegura l’Artur, membre també de la colla des de molts anys. Preocupa la canalla, però també com refer tota l’estructura: pom, tronc i fins i tot les pinyes.

És moment, en tot cas, de fer també algunes reflexions en general sobre el món de la cultura popular. En Josep defensa que «cal aprofitar l’ocasió per deixar de ser una mica endogàmics, que ho som, i crec que ho aprofitarem, estem obligats a aprofitar l’ocasió». Un aspecte en el qual ja pensaven és en sortir del centre de la ciutat i anar pels barris, per començar amb la Culturassa.

Tot plegat, estan aprofitant el temps també per coordinar-se millor. En aquest punt, ja hi veuen resultats, almenys això afirma el membre de Bandolers: «Dintre la desgràcia hi ha coses que han anat bé, jo crec que hi ha més unió que mai, l’assemblea telemàtica va ser molt bona, hi ha moltes ganes de col·laborar, molta il·lusió per millorar».

En el món del teletreball i la realitat virtual que se’ns imposa, consideren que la cultura popular serà una trinxera de resistència, «perquè això no és un producte que te’l porten a casa», subratlla l’Artur, «només es pot fer amb la presència i participació, amb el contacte físic». D’altra banda, afegeix en Josep, «demostrarem que és l’element més cohesionador a la societat, es fa al carrer, amb vídeos o sense; a més, estem acostumats a viure sense subvencions, almenys les colles petites…».

Cap rebuig de les noves tecnologies, al contrari. Tenen clar que ajuda, que crea un nou espai de participació. Però no pot substituir el directe i trobar-se. La cultura popular crea un protagonisme compartit allunyat de l’individualisme i egocentrisme que tantes vegades trobem a les xarxes i mitjans. Un protagonisme que en alguns casos s’obre perfectament a la participació, al coprotagonisme de tota la gent.

«No és la primera pandèmia que hem patit, ja vam passar la del franquisme, molt dura i durant molts anys», declara eufòric l’Artur, «que quasi va fer desaparèixer tota la cultura. La gent tancada a casa i a sortir per treballar. I ho vam superar, i bé. Ara tenim unes possibilitats molt importants i potencial a punt, i molt futur!».

Minyons de Terrassa: “Tornarem quan no hi hagi limitacions”

«Són moments molt xungos, per qui es dedica sobretot als castells; no podem ni assajar», confessa en Jaume Maeso, flamant nou president de la Colla Minyons de Terrassa, escollit en assemblea virtual el passat desembre. L’esforç en aquest temps, de l’anterior junta i també aquesta, és donar contingut i mantenir la relació amb activitats culturals i trobades virtuals.

S’ha fet la Cultura al pati (cultura i bar, amb totes les mesures, durant alguns divendres al pati del local, fins a 80 persones, amb llista d’espera), per Festa Major, concerts de gralles, també per la Diada de la colla, matinades amb les gralles, des de dalt la Torre del Palau. La canalla ha fet algun assaig en grup bombolla, en clau extraescolar. La gent té ganes de trobar-se, assegura en Jaume, «però encara no sabem, cada dia hi ha novetats».

Ara, la preocupació no és quins castells es podran fer, «el que volem és tornar, però quan es pugui fer ben fet i a plaça, amb la gent del públic», subratlla. «A banda alguna cosa simbòlica», sentencia, «tornarem només quan no hi hagi cap limitació i pugui ser com abans». Clar que això pot trigar, però ho tenen clar. Com també que cal pensar com fer una renovació important i posada al dia de quasi tota la colla. Gens fàcil, la tasca. «Ens haurem de reinventar», confessa en Maeso.

L’altre problema, l’economia. Els ingressos s’han reduït entorn del 60%, però la despesa, fonamentalment de local i alguns altres de manteniment, gairebé res.

Aquí entra en escena la campanya de captació sòcies, llançada el 17 de març. «Necessitem un increment de les aportacions privades sobretot, que la gent de la Colla i de la ciutat entengui que per tornar hem d’estar totes preparades», informa el president. No fa previsions, però asseguren que ha arrencat molt bé. En pocs dies, molta difusió a xarxes i ja les primeres persones que assumeixen el repte i posen la seva contribució.

El Bitxo: “Ens hem reinventat una mica”

«Com a tothom, es va acabar tot en sec: assajos, sortides i activitats», recorda la Montse Alcalà, del Bitxo del Torrent Mitger. «Vam intentar reinventar-nos una mica», afegeix, «la nostra activitat és al carrer, però no es pot. Per mantenir el contacte vam recórrer a internet i les xarxes». Amb la perspectiva de Sant Jordi, decidiren fer un conte amb tota la gent de la colla, per penjar-ho a les xarxes, amb imatges digitalitzades que més representen la colla. Van participar infants i grans, amb imatges de plastilina, dibuixos i idees per relat. Van convidar les altres bèsties de la ciutat, «perquè el Bitxo fa part d’una família», explica la Montse. El conte ja té versió en paper i es començarà a distribuir i vendre quan comencin les activitats. Pel 36 aniversari de la Colla, van fer un homenatge al monòlit del Bitxo, al carrer Terque, on va sortir per primera vegada, instal·lat fa 6 anys. A l’agenda, volen marcar ja data per començar els assajos de tabal.

Related Articles

Deixa un comentari

portada-75