És l’Art dels nostres temps. El cinema ha fet possible el desig de les dones i dels homes de plasmar el dinamisme i el moviment de la realitat en la qual vivim, un desig que al llarg de la història ja va atraure els nostres avantpassats. Des de l’art dels prehistòrics, passant per les ombres xineses, fins a les pintures futuristes, l’ésser humà ha estat sempre atret per plasmar la realitat, però no ho podia aconseguir sense els avenços científics i tecnològics adequats.
És l’Art dels nostres temps. El cinema ha fet possible el desig de les dones i dels homes de plasmar el dinamisme i el moviment de la realitat en la qual vivim, un desig que al llarg de la història ja va atraure els nostres avantpassats. Des de l’art dels prehistòrics, passant per les ombres xineses, fins a les pintures futuristes, l’ésser humà ha estat sempre atret per plasmar la realitat, però no ho podia aconseguir sense els avenços científics i tecnològics adequats.
El cinema és Art, espectacle de masses, fàbrica de somnis, però sobretot, el reflex, el document històric, d’un temps i d’una societat. Finalment el cinema és el triomf de la cultura de la imatge.
El cinema que va néixer l’any 1895, no ho va fer amb vocació de ser un espectacle, sinó que tenia la intenció de ser un mitjà d’expressió, formatiu o informatiu. Va néixer derivat de la fotografia. Que poc després l’espectacle fos la vessant més coneguda pel públic en general ja és diferent.
Pròpiament, el cinema és l’art de representar, sobre una pantalla i mitjançant la fotografia, imatges en moviment. Al marge de ser un entreteniment, el cinema és també una síntesi de totes les arts. Una barreja de pintura, arquitectura, narrativa, música, teatre i dansa, i afegiria també de molts oficis i professions.
En resum i per damunt de tot el cinema és CULTURA en lletra majúscula, i per això mateix no entenem com des d’instàncies polítiques es pot tenir tanta manca de sensibilitat i menystenir d’aquesta manera tant barroera, per no protegir un sector que genera imaginació, creativitat i molts llocs de treball.
Una vegada més, com molt sovint passa, és un nou atemptat a la intel·ligència individual i col·lectiva de la ciutadania, ja que no s’entén que s’hagi reduït el tipus d’IVA al 10% a la festa dels toros, “declarada festa nacional d’interès cultural”, i no s’hagi fet el mateix a les indústries culturals de producció cinematogràfica, que segueixen suportant un tipus del 21%. Tal vegada caldria que els nostres legisladors copiessin, ja que sembla que no sàpiguen fer altra cosa, i aprenguin seguint models que no cal anar massa lluny geogràficament (per exemple el cas del país veí, França) per trobar referències de com s’ha de tractar la cultura i molt especialment el cinema.
Emili Díaz
Deixa un comentari