Lina Àlvarez parla amb Malarrassa. Foto: PV
Des de Coria (Sevilla) arribà la Lina Àlvarez a Terrassa, fa 14 anys, on dirigeix l’agència literària La Galatea, creada per ella mateixa i que compta amb autores com l’Àlvar Masllorens, Gemma Gorga, Glòria Sabaté, Mariano Pereyra, Iris Borda, Esther Cánovas, entre altres, a més d’il·lustradores. Estudià Filologia Hispànica a la UB i un màster d’Edició a l’Autònoma. Pràctiques a un agència literària de la qual va ser acomiadada per quedar-se embarassada, «la jefa era dona i mare, això ho pots dir!»; i treballa com a col·laboradora externa a diferents departaments de Penguin Random House, durant més de 10 anys.
Volies ser editora?
Editora no, agent. Però, a veure, el primer interès és la llengua. Per motius una mica sòrdids, perquè vaig haver de viure en un poble, al camp, en una casa de la qual no podia sortir, sempre ho comparo amb un segrest. Durant 15 anys, tot el que podia fer per intentar evadir-me era llegir, que per sort ja m’agradava molt, i després més encara.
Vas sortir d’allà per venir a Barcelona a estudiar filologia?
Vaig fugir i venir a fer el que més volia, estudiar filologia. I faig per fi el que volia fer, molt tard, perquè vaig entrar a la universitat amb 26 anys, però ho vaig fer. Després, les col·laboracions i treballs amb editorials i, així, descobrir que el que més m’agrada és acompanyar les autores durant el procés de l’escriptura.
No t’interessava escriure?
Sempre he escrit, però mai he sentit el desig de publicar, no ho comparteixo, el que escric. És personal.
T’agrada més fer aquesta mena de treball com de celestina entre gent que escriu i les editorials?
Hi ha molta gent que vol publicar. No tot és bo, clar. Però quan veus quelcom i que tu pots ajudar perquè millori, polir i trobar-li sortida, això és molt bonic.
Com s’estableix aquesta relació?
Com t’he comentat, vaig llegir molt per editorials i he conegut molta gent que escriu i que, en aquest camí, et fa confiança. Després, comences a rebre escrits. Altres vegades, tu veus escriptors o potencials escriptores que potser podrien publicar i voldrien. I persones que no pensen en publicar, però que escriuen bé o tenen una història interessant.
Com defineixes l’agent?
L’agent és el pont entre l’escriptor i l’editor. Però treballa per al primer. L’agent coneix el manuscrit i busca el segell editorial que li vagi millor. Aquí, has de negociar les millors condicions per a l’autor. I a mi, com que m’agrada acompanyar, doncs ho faig, encara que no totes les autores hob necessiten.
Podries concretar una mica més això de l’acompanyament? O sigui, tu no creus que tu siguis un diamant, però sí que vols que els altres diamants polir-los.
Sí, és que soc millor lectora que escriptora, crec. I aplico tot aquest bagatge a l’obra de les meves autores, des del respecte de l’estil, clar, intentant que sigui el més atractiu possible per al lector. O si vols, per dir-ho d’una forma de carrer, soc provadora de llibres.
Hores sense fi de lectura, no?
Moltes. Confesso que durant els anys de lectora per a editorials vaig aprendre molts trucs, allò que es coneix, grosso modo, com a lectura en diagonal professionalitzada. De totes maneres, amb els meus clients no ho aplico, això. Perquè sempre dic que haig de ser la segona persona que millor conegui el llibre després de l’autor.
Has dit clients?
Sí. És un terme que feia servir la Carme Balcells, que és el meu model.
En quin moment o per què et decideixes a córrer sola com a agent?
Una de les autores que ara està a l’agència, la Glòria Sabaté, estava escrivint una novel·la, que es publicà el 2020, en plena pandèmia, i em va demanar, «per favor», que l’acompanyés. Jo havia estat alumna seva a la universitat. La vaig acompanyar, va guanyar el premi Néstor Luján de novel·la històrica. Totes dues molt contentes, pots imaginar… I és això, ella és la culpable de que nasqués la Galatea. Abans ja havíem tocat el tema, i això em va fer decidir.
Però, com es comença, com és això d’aconseguir clients escriptors?
Confesso que em sentia molt insegura. Però després de l’experiència amb la Glòria em vaig dir: «qué leche! Telefono on sigui necessari». Com que ja tenia contactes, no va ser tan complicat. Vaig anar presentant el meu projecte i fins aquí.
De totes maneres, l’agent no pot ser només una valenta molt decidida, no?
No, clar. Hi havia gent que coneixia el meu treball com a lectora a Penguin i les altres, i vaig ser una lectora útil. De fet, vaig ser jo qui decidí deixar l’editorial.
Jo, ara, et diria que em sembla quasi de novel·la, èpic, pretendre fer-se lloc en un món com el de la literatura…
Sí, és difícil, però és molt guai. Primer, aconseguir autores que ja han publicat; després, descobrir de nous. Però, em vaig posar i endavant, moltes trucades i videoconferències, amb moltes editorials, la pandèmia va ajudar, perquè tot el món funcionava així.
Com han estat aquests dos anys? Inversió…?
No. Zero infraestructures, només temps. Mentre muntava l’agència, anava corregint audiollibres. Ara, encara amb precarietat, però ja amb un grup d’autores i obres publicades. Ara ja és un continu…
Així, tot bones notícies.
No tot. Algun autor ja m’ha deixat. I només porto dos anys!!
Desànim?
No. Passa que alguna gent no té prou paciència. El món editorial és molt lent, i l’escriptura dona molta inseguretat. És normal que tingui la sensació que la gent no està treballant bé.
Estàs rebent molts textos?
A la bústia sempre tinc uns 20 manuscrits. Vaig llegint i valorant i tornen a entrar.
I publicar?
Ja hem publicat algunes obres. Hi ha altres que es publicaran a final d’any, i en tinc per l’any vinent també. Això camina…
«Aquí a Terrassa hi ha un moviment cultural important, no només pel que fa a la literatura»
Alguna temàtica en especial?
Hi ha una part molt important, no declarada, però jo soc així i, per tant, és inevitablement i surt així: el feminisme. Hi ha autores que he buscat perquè han fet quelcom que crec que s’ha de explicar; o autores que el discurs ja va travessat pel feminisme. M’interessa donar-li veu a aquest discurs i a aquestes autores. No és exclusiu, també represento autors, evidentment, però és una part molt important aquesta.
Treballes per tenir autores que venguin molt?
Sempre vols vendre molt, clar. Però la primera preocupació és literària. Intento que hi hagi alguna cosa que sigui comercial, però no tot el que tinc és comercial. Literari sí. Literari són i molt bons. Tinc gent molt potent. De veritat. El que passa és que jo no soc encara prou forta.
Què és comercial?
Comercial és una cosa que agrada a tanta gent que difícilment tenen alguna cosa en comú, un públic molt ampli. El que jo represento té una qualitat literària que has de tenir un cert bagatge lector o una certa sensibilitat literària per poder-ho assaborir. Si tu agafes, per exemple, el llibre de Gemma Gorga, no t’està explicant un viatge a l’Índia trepidant i ple d’aventures. Són reflexions que són gairebé poesia. Has de tenir una sensibilitat per poder-ho gaudir.
Després, hi ha la literatura més combativa, la feminista perquè ens entenguem, vaja. Que evidentment no interessa a tothom. I que no tothom està d’acord amb això. Jo crec que té una importància social gran, que és una cosa que ha de publicar-se, que ha de llegir-se. Però no és massiu. Ho hauria de ser, però no ho és.
No tota la bona literatura és comercial?
No. Per exemple, la poesia no és comercial.
Des d’una altra perspectiva, creus que hi ha conflicte entre cultura erudita i cultura popular?
No. Son Don Quixot i Sancho. Es porten molt bé, no? Un no és sense l’altre. Jo crec que han d’anar de la mà.
Això també en literatura?
Sí, clar. Ja t’ho he dit, la relació està molt ben representada pel Quixot i Sancho.
Finalment, per què Terrassa? Literàriament, has trobat quelcom especial?
Tinc moltes autores de Terrassa, la majoria són poetes. Quan vaig crear l’agència ja els coneixia. O sigui que ha estat fàcil: vaig pensar: l’Esther, l’Àlvar, la Saida… Aquí hi ha un moviment cultural important, no només pel que fa a la literatura. Hi ha de tot, és meravellós. Hi ha editorials, com la Tija, La Temerària… Només faltava una agència, i aquí estem!
Deixa un comentari