Entrevista Rosa Ponsarnau, autora de l’èxit M’agrades a les fosques, de la Companyia 8, que el diumenge 8 de març presentarà a Terrassa, a la Sala Crespi, aquesta obra fonamental en el naixement i recorregut de la companyia. Una família formada per tres dones: una àvia (que és una infermera jubilada), una mare (una executiva que és mare soltera) i la filla (que és una adolescent), tres generacions de dones, tres visions de la vida i la família.
Rosa Ponsarnau, en el paper de Mare. D’esquenes Rosa Domènech
Eloi Falguera, director i autor
La Companyia 8 és actualment un dels grups de teatre amateur més actius de la nostra ciutat, un dels que més actuen arreu.
Tot i que alguns dels seus espectacles ja havien circulat força, la reestrena del seu primer muntatge, M’agrades a les fosques, s’ha convertit en tot un èxit. Des de finals del 2017 l’han representada una trentena de vegades i han participat a 13 concursos de teatre (xifra gens freqüent dins del panorama teatral amateur), on han aconseguit una vintena de premis, fins a data d’avui. Una extensa gira que els ha portat des de Barcelona fins a Tàrrega, passant per Igualada, Pineda de Mar, Cornellà, Sant Feliu de Codines, Les Garrigues o fins i tot Madrid.
Un exemple del bon teatre amateur que es fa a la nostra ciutat i que és valorat arreu del territori.
Per parlar d’aquest èxit (malauradament tan desconegut a casa nostra) i d’altres aspectes sobre l’autoria femenina, hem entrevistat l’autora del text, Rosa Ponsarnau, que també fa un dels personatges de l’obra.
Explica’m breument quina és la història de la Companyia 8.
La Companyia 8 la fundem el José Antonio Aguado i jo mateixa a finals del 2008. La millor definició del grup és que som una companyia de creació pròpia, perquè només fem obres que escrivim el José Antonio o jo. A tots dos ens agrada molt escriure teatre i teníem clar que si estrenar obres d’autors coneguts ja és difícil, encara ho era més estrenar-ne d’autors no coneguts. Per tant, vam creure que la millor manera d’estrenar els nostres textos era creant una companyia. Sempre hem sigut un grup petit, ara mateix al voltant d’onze membres, comptant també els tècnics. En aquests més de 10 anys hem estrenat 9 muntatges.
Quin és l’argument de M’agrades a les fosques?
L’obra parla d’una família formada per tres dones: una àvia (que és una infermera jubilada), una mare (una executiva que és mare soltera) i la filla (que és una adolescent). Són tres dones que viuen sense cap home a casa, fins que apareix el pare de la filla. Nosaltres l’anomenem “el pare sense funcions” perquè en el moment que va saber que havia de ser pare se’n va desentendre. Passats els anys, quan ja s’ha fet gran, veu que s’ha perdut moltes coses en aquesta vida i que li agradaria tornar a ser pare. A partir d’aquí hi ha tota una sèrie d’embolics i apareix un altre personatge, la veïna, que té molta relació amb la família. Al final tots s’adonen que tenen més punts en comú dels que es pensaven.
Estem davant d’un drama o d’una comèdia?
Tot s’explica en clau d’humor. M’agrada molt treballar a partir de la ironia i dels jocs d’embolics. Un altre aspecte que caracteritza aquesta obra, i totes les que escric, és que els papers forts i importants són els de les dones. Dones independents que no necessiten els homes. Els papers masculins solen quedar sovint en un segon terme i, més aviat, molesten. Tot sota aquest punt de vista còmic.
És la segona vegada que porteu aquesta obra a escena.
Sí. M’agrades a les fosques és la primera obra que va estrenar la companyia, el 2008. I per celebrar el 10è aniversari, el 2017, vam pensar que seria una bona idea fer-ne una reestrena. També vam aprofitar per fer una relectura i una revisió de la primera versió. Per exemple, vam fer canvis en el text i la vam retallar. Sempre, però, mantenint l’esperit de la primera versió, on sobretot es juga molt amb el cinema. Ens agrada molt jugar amb imatges, creades també per nosaltres. Un altre element que hem canviat és la música: aprofitant que un membre de la companyia, en Toni Falgar, és músic, vam decidir que aquesta vegada faríem la música en directe. I pel que fa als actors, només jo i l’Ana Alonso repetim, la resta els hem canviat. La direcció continua sent del José Antonio.
Aquesta segona versió ha estat tot un èxit, quantes representacions porteu?
Aproximadament unes 30, des de finals del 2017 fins ara. Hem participat a 13 concursos de teatre i hem obtingut 20 premis. N’estem molt contents, sobretot dels premis de l’espectador que hem rebut perquè crec que és la millor recompensa que poden tenir les actrius i actors, el director o jo mateixa com a autora. El premi del jurat juvenil que vam aconseguir a Sant Feliu de Codines també és molt especial perquè un dels problemes que tenim al teatre amateur és atrapar aquest públic més jove.
Per què creus que agrada tant l’obra?
Sobretot perquè el públic femení se sent identificat amb les tres generacions de dones. Les més grans amb l’àvia, que un cop jubilada vol viure la vida. Les dones de 40- 50 anys amb la mare, que només es preocupa per l’educació de la filla i per treballar, però no té vida social. I, quan hi ha públic adolescent, amb la filla, tot el dia amb el mòbil i que voldria un pare. La història que expliquem perfectament podria passar: el cas del pare que es desentén de la filla i que, passat el temps, li neixen les ganes de ser pare. Ho presentem amb molt d’humor, però el públic s’hi sent identificat.
Falten dones autores a Terrassa i en general?
Hi hauria més obres amb dones protagonistes i amb papers importants si escrivissin més dones. D’alguna manera, escriure és parlar d’allò que tu coneixes i, lògicament, a mi m’és més fàcil parlar de les dones. En els personatges femenins intento projectar aquells aspectes més positius, més reivindicatius, més de dones fortes. La dona fleuma i comparsa de l’home no m’interessa, segurament perquè jo no soc així sinó que soc una dona amb iniciativa i amb ganes de fer coses.
T’agradaria que altres grups representessin la teva obra?
Sí, perquè potser li donarien una altra visió que a mi no se m’ha acudit i això és molt interessant. Algun grup ja m’ha demanat el text i la veritat és que em faria molta il·lusió.
Podrem veure més representacions de M’agrades a les fosques a Terrassa?
Ens agradaria tancar les actuacions d’aquesta obra a Terrassa, però encara no ens ho hem plantejat. La idea és que a finals d’aquesta temporada o a inicis de la propera s’acabin les representacions. De moment, la propera oportunitat de veure-la serà a l’abril a Puigdàlber, al Penedès.
Deixa un comentari