El Grup de teatre d’Amics de les Arts estrena Les arrels, una obra ambientada en un petit poble d’Anglaterra, als anys 50. Un text amb una història potent que convida el públic a reflexionar i a qüestionar-se l’actualitat.
Eloi Falguera
Director i autor
El proper 22 de novembre, el Grup de teatre d’Amics de les Arts estrena nou muntatge: Les arrels, d’Arnold Wesker. Aquesta vegada no es tracta d’una comèdia, però tampoc podem dir que sigui un drama. Més aviat es tracta d’una història familiar, on els conflictes que s’esdevenen, conviden el públic a la reflexió. Teatre de les idees, però no us espanteu: la història és interessant i atractiva. I els personatges són molt humans.
Com sempre, el grup d’Amics de les Arts aposta fort per les interpretacions: molt treballades i ben creïbles. Tot, a més, ben equilibrat i amb una escenografia sensacional, marca de la casa, com ens té acostumats l’Ernest Castañé.
Les arrels s’estrena el cap de setmana del 22 de novembre i es podrà veure cada divendres, dissabte i diumenge durant un mes, fins al proper 22 de desembre. 15 representacions per gaudir d’un text entranyable i punyent alhora.
Per saber una mica més sobre aquest muntatge, hem conversat amb la directora, Maria Miralda, quinze dies abans de l’estrena, al bar d’Amics de les Arts.
Quin és l’argument de Les arrels?
L’obra ens trasllada dins d’una família pobra d’un poble d’Anglaterra, a mitjans del segle passat. Una de les filles, de ben jove, ha marxat a Londres a estudiar i a treballar. Quan de tant en tant torna al poble, intenta explicar a la família totes les noves idees que va aprenent. Ella, al seu torn, ho aprèn del seu promès londinenc, que és una persona molt activa políticament. Però ens adonem que totes aquestes noves idees, ella mateixa tampoc no les acaba d’entendre. L’important de l’obra és l’evolució d’aquesta noia, que passa de repetir simplement allò que li diuen a raonar i a decidir per ella mateixa.
És un crit feminista?
Podria tenir un toc feminista. En principi no l’he plantejada així, però sí que és veritat que al ser la protagonista una dona i, a més jove, té aquest toc reivindicatiu. A més, el seu personatge és clarament oposat a la resta de dones de l’obra, que fan feina a casa per al marit i no es plantegen res. Ella reivindica que pot tenir una funció a la societat igual que un home, que pot pensar igual que qualsevol altre.
Maria Miralda, directora de Les arrels, amb l’escenografia de l’obra al fons. Foto: ELOI FALGUERA
Com definiries l’obra?
No sé ben bé com definir-la. Et diria que és un drama rural, però això no vol dir que faci plorar. Té molta reivindicació ideològica, que és el que més em va agradar a l’hora d’escollir-la. I és que la situació que viu aquesta família, a finals dels anys 50 en un poble petit i bastant pobre d’Anglaterra, és molt similar a la que vivim avui dia.
En què et recorda a l’actualitat?
Els personatges de l’obra s’han acostumat a anar tirant amb el que tenen. Estan convençuts que això és bo i no fan gran cosa per millorar. Tenen un sostre on viure, tenen menjar, una feina. Duen tants anys acomodats en aquesta situació que els fa por reivindicar més drets per por de perdre els que ja tenen. Per això no fan res, per por. Quan la vaig llegir, ho vaig traslladar a avui dia. Tenim moltes comoditats. Ens han dit que la vida que estem vivint és fantàstica. I ens inciten a comprar-ho tot i a fer creuers… D’aquesta manera serem feliços i tot serà meravellós! I com que tenim tot això, ens fa por revolucionar-nos i reivindicar més drets i llibertats. Ens fa por perdre el que tenim. La nostra societat, com la família de l’obra, està massa acomodada i té por de sortir al carrer a demanar el què una societat justa i democràtica del segle XXI es mereixeria.
Quin diries que és el punt fort del muntatge?
Jo diria que és el que sempre intentem fer a Amics de les Arts: que hi hagi una bona interpretació, és a dir, que els personatges siguin creïbles. Que el que expliquin arribi als espectadors. I, llavors, que tota la resta acompanyi: l’escenografia, el so, la il·luminació… Que no es descuidi cap aspecte i tot estigui equilibrat.
A què es refereix el títol de l’obra, Les arrels?
Les arrels serien allò que les persones necessiten per entendre d’on venim i saber cap a on volem anar. Conèixer tot el que hi ha hagut abans de nosaltres, allò que ens defineix. Les arrels serien la cultura, les tradicions, la llengua. En definitiva, l’arrelament a la terra i a la teva família. Conèixer-ho per poder tirar endavant tota aquesta herència.
Ens trobem, doncs, davant d’un teatre de les idees. S’ha descuidat una mica, avui dia, aquest tipus de teatre?
Sí, a la gent li costa. Quan els dius que aquest any no farem una comèdia, de seguida et contesten: “Ohh…” Doncs bé, jo els dic que s’ho passaran igual de bé. Durant un parell d’hores s’oblidaran del món exterior i, quan surtin, els quedarà una cosa dins que els farà reflexionar. Aquest és l’objectiu: que es qüestionin coses. Que traslladin allò que han vist a la seva vida quotidiana. Per això demano als espectadors que vinguin amb la ment oberta.
Per tant, és una obra reivindicativa.
Sí. És una crida contra l’immobilisme. No ens podem quedar aturats. Cal reivindicar tot allò que ens sembli just, perquè les arrels han de seguir creixent. M’agradaria que, després de veure l’obra, el públic digués: Sí, hem de lluitar més pels nostres drets.
Deixa un comentari