Fa poques setmanes s’han acomplert 35 anys de l’aparició del primer àlbum de Miquel Pujadó, El temps dels fanals en flor. En aquest temps, des del 1982, en Miquel Pujadó no ha parat de crear i produir:
-Ha publicat 11 discos de temes propis, uns altres 3 amb les seves celebrades adaptacions de Georges Brassens, i 3 més consagrats a musicacions de poetes, a més de participar en diversos discos col·lectius (aquí, i també a França, a Itàlia i a Suècia), i ha col·laborat com a autor i/o compositor en discos de Mesclat, Dyango, Luis Eduardo Aute, Titot, Paco Muñoz, Manel Camp, Blues de Picolat, Guillermina Motta, La principal de la nit i molts altres grups i solistes.
-Ha fet milers d’actuacions arreu de les terres de parla catalana i de l’Estat espanyol, i també a Mèxic, França, Luxemburg, Suïssa, Bèlgica, Itàlia, Dinamarca, Estònia, etc.
-Ha publicat una quinzena de llibres; molts d’ells, novel·les juvenils i infantils d’èxit (dues d’elles, guanyadores, respectivament, dels premis Lola Anglada i Barcanova).
-Ha escrit uns 25 muntatges teatrals i músico-teatrals, que han estat dirigits sobretot per Carles Canut (i, en alguns casos, per Carme Portaceli i Agustí Humet), en què ha participat sovint ell mateix, i que han comptat amb actors de la talla de Joan Pera, Josep M. Pou, Mario Gas, Jordi Boixaderas, Victòria Pagès; Lluís Soler, Ferran Frauca, Marta Angelat, Enric Majó, Josep Minguell, Lídia Pujol, Mingo Ràfols i un llarg etcètera.
-Ha escrit centenars d’articles i contes per a diaris i revistes (Serra d’Or, Revista Musical Catalana, Cavall Fort, Tretzevents, Les Amis de Georges…), ha creat exposicions (La Mort i la Cançó), ha fet programes de ràdio com a locutor i com a guionista (a Catalunya Ràdio i Ona Catalana), etc.
35 anys, doble CD
Ara, coincidint amb el 35è aniversari del seu primer disc, i abans de publicar un nou CD de temes propis i inèdits, Miquel Pujadó ha publicat a Temps Record, a final de febrer, un doble CD (35 Anys) que inclou:
-Un nou enregistrament de les seves Primeres Cançons.
-El seu primer LP, El temps dels fanals en flor (1982), l’únic dels seus àlbums de vinil que encara no s’havia publicat en format CD, i que comptava amb músics de la talla de Jordi Bonell, Joan Albert Amargós, Rafael Escoté, Conrad Setó, Àngel Pereira, Lluís Vidal, Pi de la Serra, etc.
-Una versió piano/veu de la seva coneguda cançó A Terrassa hi ha una plaça.
-La reedició remasteritzada del seu, fins ara, darrer CD de temes totalment propis: A contraveu (2010), incloent-hi com a bonus-track una versió piano/veu de Malgrat tot, la vida (Premi Cerverí).
A continuació, publiquem una reflexió del propi Miquel Pujadó, a títol de autopresentació personal i de la seva web (https://www.miquelpujado.cat/?page_id=809):
Carta Oberta
La paraula i la música m’ajuden, fa més de trenta anys, a observar el món que m’envolta i el que porto a dintre, a interpretar-los, a reinventar-los contínuament. He fet del meu cervell una modesta fàbrica, i de les meves idees, els meus obrers: es tracta, ben mirat, d’una bona manera d’esdevenir empresari sense explotar ningú.
Així doncs, escric i componc cançons, cançons destinades tant a la intel.ligència com a les emocions –perquè adreçar-se només a les vísceres fa tuf de demagògia, i les neurones isolades de tot sentiment són d’una fredor glacial.
I enregistro discos a través dels quals intento construir una obra coherent, tot desenvolupant un llenguatge que pugui reconèixer com a propi, i –per què no?- una petita filosofia personal.
I pujo als escenaris, desafiant la tan necessària por, per tal de presentar espectacles on les meves cançons prenen vida, ja que una cançó no existeix de debò fins que no experimenta el contacte amb el públic.
I escric també dramatúrgies, contes i novel.les –una altra manera de crear-me universos a mida-, proporcionant de vegades a l’Absurd les seves pròpies regles lògiques.
I animo tallers sobre creació literària, i ofereixo concerts de petit format destinats a difondre la Poesia i l’extraordinària –i mal coneguda- riquesa de les Cançons d’autor contemporànies en diverses llengües europees.
I faig moltes coses més que m’ajuden a viure i que, potser, també poden resultar útils per a aquest conglomerat de soledats que, de vegades, es toquen tangencialment o experimenten breus interseccions, i que anomenem “els altres”.
Tot plegat, ho vull compartir amb vosaltres a través d’aquest racó virtual, com aquell qui llança al mar un missatge dins d’una ampolla. Si el rebeu i el llegiu, espero tenir notícies vostres.
Miquel Pujadó
Deixa un comentari