Momentum, entrevistes amb D. Fernàndez, Ada Colau, A. Garzón, P. Iglesias

Momentum
Entrevistes a: Pablo Iglesias, Ada Colau, Alberto Garzón i David Fernàndez

Icaria Editorial. Más Madera
Any publicació: 2015
pàgines: 168
PVP: 14 €

“La societat ha generat una resposta política imprevista, encapçalada per uns líders i actors que han sabut entendre i interpretar el momentum de la crisi espanyola. Momentum, concepte de la física dels objectes, ideat per Newton, que la sociologia nord-americana traslladà a la dinàmica dels grups socials. Momentum: intensitat d’una dinàmica social, superant les diferents fases de resistència, cap a un objectiu desitjable.” […].

Orencio Osuna ha entrevistat a les persones de referència de la nova generació que amenacen amb trencar el marc. Fa un any podien semblar personatges radicalment perifèrics. Avui els seus noms hi són a la boca de tothom. Pablo Iglesias, Alberto Garzón, David Fernàndez i Ada Colau. Com bon perifèric, Orencio sap que sempre hi ha un autobús que va de l’extraradi al centre. S’ha de saber agafar-lo.» Enric Juliana del pròleg del llibre

Orencio Osuna és escriptor i col·labora a La Tuerka, Público.es i Nuevatribuna.es. Va ser actiu militant de Bandera Roja i el PSUC en temps de la dictadura franquista

“No estem proposant que ens donem l’esquena, sinó que ens trobem d’igual a igual. Entre dir que cadascú vagi pel seu compte i que convisquem, el nostre desig seria fer una suma sincrònica i sinèrgica que obri pas a més democràcia allà i més democràcia aquí. Això és el millor que ens podria succeir. Allò que no compartim i no podem admetre, perquè això seria admetre que els catalans no som un subjecte polític, és dir que conquerir més democràcia aquí a Catalunya depèn que n’hi hagi més democràcia allà a l’Estat espanyol”.

David Fernàndez

“Els partits que han governat Barcelona, igual que a escala catalana o estatal, són partits-empresa que han entrat en una lògica de prioritzar la seva autoperpetuació en el poder, de desenvolupar unes xarxes clientelars, i han confós l’interès privat amb el públic. Aquests partits són responsables directes d’haver desposseït la ciutadania del control democràtic del govern municipal”.

Ada Colau

“Potser que hi hagi excessos de patriotisme de partit i de sigles, perquè a la fi hem d’assumir que els partits són instruments de transformació social, no fins en si mateixos. Per tant, si n’hi ha un excés d’egos i d’intents de patrimonialitzar un moviment social, tenim problemes. És temps de generositat, és temps de ser-hi a l’alçada de la història. Ser-hi a l’alçada de la història significa no desaprofitar un moment històric com aquest per a construir la unitat popular”.

Alberto Garzón

“Quan dividim la política a Espanya entre dreta i esquerra, qui celebra aquesta divisió del camp política és la dreta perquè saben que, si les regles funcionen així, ells tenen totes les de guanyar. Tanmateix, si entenem que una estratègia de canvi s’ha de recolzar en una majoria social que estigui d’acord amb que els privilegis de la classe econòmica dirigent són insostenibles; llavors existirà la possibilitat de la construcció política d’una majoria social pel canvi”.

Pablo Iglesias