Andreu Grau Fontanals
La Bella Europa és una prostituta. El seu pare té un càncer terminal, el seu germà és un músic captat per discogràfiques sense massa escrúpols i la seva mare ha abandonat la família. Tots aquests personatges viuen a Mariúpol (Ucraïna) i els seguim durant la primera quinzena del febrer de 2012. L’Helena, nom autèntic de la Bella Europa, és secundada per dos mafiosos, en Iaroslav i l’Oleksandr, que donen el contrapunt còmic i noir a la història. També hi té veu el senyor Schmitz, grec en realitat, i principal client de l’Helena i un bon grup més de pinxos de l’est.
A l’altra banda del continent, en Pere Novell, és el fill d’una explotació ramadera a Soses (Segrià) i alhora treballa com a becari en un editorial barcelonina, més per la seva passió literària que per ambició professional. Novell és el principal deixeble o company de viatges literaris de Francesc Garriga, poeta viu, del que Marc Masdeu (Castellar, 1972) és el curador de la seva obra Cosmonauta. Poesia Completa.
Totes dues històries s’encadenen i en ocasions es piquen l’ull, donant lloc a un joc de miralls que ens assenyala tant el desencant d’uns personatges pels seus atzars vitals com la decepció dels europeus pels tombs que ha fet la història i que ens ha dut a un món plutonià, amarat de pors, desconfiances i mirades buides al futur.
Però anem a pams. Aquesta és una història polièdrica amb moltes veus, escenaris i formats. Hi tenen veu tant personatges principals com aparents secundaris, mafiosos, poetesses, amics del poble, etc. i ho fan ja sigui amb monòleg interior, com amb correus electrònics, o directament amb poesia, que és el nucli essencial de l’obra de Masdeu. Alhora visitem hotels de luxe a Ucraïna, masies catalanes, el cap de Creus, concerts de rock a Crimea o barris benestants a Grècia. Encaixar totes les peces del mosaic és la principal tasca literària de l’autor. Unes vicissituds, però, que sempre es posen al servei del pensament literari.
Perquè els seus protagonistes, ja siguin pagesos o ciutadans de l’est, orbiten al voltant de la poesia i de la filosofia. En els seus diàlegs hi apareix sovint la reflexió literària i el món clàssic. Tant es parla d’Estellés com de Tucídides, de tal manera que en ocasions el propi Pere Novell recorda a un pastor virgilià, fumant la seva pipa i composant versos després d’una jornada de caça. En tots ells alhora hi ha subjacent una renúncia implícita, una impossibilitat d’assolir la bellesa i la comunicació i haver d’embrutar-se amb el fang de les lluites més prosaiques.
Són personatges doncs amb un debat existencial, més que no pas social com en un primer moment pugui semblar. Alhora i acompanyant aquest pessimisme, l’obra ens està plantejant també la decepció i l’estupor dels habitants d’Europa amb el món contemporani. “El concepte d’Europa s’ha evidenciat també fals. La Unió dels estats, pura entelèquia. Si m’estira la llengua diré que la Unió Soviètica tenia un sentit més entenedor” diu el pare d’Europa al seu metge.
I efectivament, ja sabem a hores d’ara, ben entrat el segle XXI, que les giragonses de la història ens estan duent cap a escenaris imprevisibles tan sols fa quaranta anys. L’auge d’un nou feixisme, les xarxes i noves tecnologies, les migracions, pandèmies i guerres ens han tornat uns ciutadans atemorits, amb poca il·lusió pel futur i amb la percepció que la democràcia i el pensament sorgit de la Il·lustració s’està afeblint com més va. En aquest sentit la Història, que estava morta al tombant del darrer segle, retorna amb tota la seva força més inclement per dir-nos que aquí no s’ha acabat res, que la lluita per la vida continua i fa tot l’efecte que els personatges de Masdeu en son conscients. Nogensmenys l’obra es clou amb una cita de Michel Houellebecq escriptor pessimista i il·liberal per excel·lència.
Més enllà d’algunes llicències en la trama, les històries de prostitutes i màfies de l’est les tenim associades a la pantalla, La Bella Europa és una novel·la ambiciosa, coral, de diàleg i gaudi literari. No és un producte per al consum ràpid sinó per al que els agrada degustar un bon llibre de poesia o un assaig filosòfic.
En una entrevista en un diari local, Masdeu confessa que quan va escriure aquesta novel·la faltaven encara molts anys per a l’esclat de la guerra d’Ucraïna. L’atzar literari i els processos editorials han fet que la publicació de La Bella Europa hagi aparegut en ple conflicte, cosa que demostra que les intuïcions de l’autor eren ben certes i que com ens diu Pere Novell a la seva poesia “Europa és una illa sense barques”. Esperem que els nàufrags hi aprenguem a conviure.
| La Bella Europa
Marc Masdeu LaBreu edicions, 352 pàgines |
Deixa un comentari