Dissabte passat vam tenir el plaer de comptar amb la música del Pau Figueres a la Nova Jazz Cava de Terrassa. Aquest cop tocava en un format de trio, integrat pel seu germà Arnau a la percussió i l’Ismael Alcina al baix, però també va col·laborar en alguns dels temes el saxofonista Gianni Gagliardi.
El Pau és un músic que sorprèn enormement per la seva joventut, i és que ja des de ben petit va demostrar una gran musicalitat, desenvolupada i enriquida tècnicament gràcies a molts anys d’estudi i experiència. Ha tocat amb músics de la talla de Toti Soler, Sílvia Pérez Cruz, Carles Dènia i Lídia Pujol, entre d’altres. Aquest cop presentava a Terrassa el seu primer disc en solitari, Pau Figueres (Whatabout Music 2015), guanyador del Premi Enderrock 2015 al millor àlbum dins la categoria “folk”.
Ara bé, les etiquetes musicals són quelcom superat en música del Pau, ja que les seves composicions destil·len tanta personalitat i influències diferents que seria impossible —i gairebé sacríleg— classificar-les. Al llarg del concert, van interpretar temes que oscil·laven entre el flamenc, el folk, el rock o el clàssic, tots ells amb un denominador comú clar: una energia desbordant, però sense arribar mai a l’estridència, acompanyada per un ús dels detalls sensible i preciós. Molt destacable va ser el paper de l’Arnau i l’Ismael, músics amb un gran caràcter propi, la suma dels quals casa perfectament amb la música del Pau i li aporta una base que reforça encara més la ja sòlida interpretació. I és que la percussió, tímida, però sempre precisa, i el baix fretless, tocat amb gran habilitat, però sempre integrat al conjunt, van formar un tàndem ideal i compenetrat al llarg de l’actuació. També va resultar fantàstica la col·laboració del Gianni Gagliardi amb el saxo tenor, que va regalar al conjunt una sonoritat diferent i molta intuïció en la improvisació.
Afegir també que els temes que el Pau ens va oferir en solitari van resultar molt emocionants, degut al seu increïble domini de l’instrument, però sobretot a la passió i el sentiment que desprèn la seva comunicació a través de la guitarra. En conclusió, un concert de luxe amb grans músics tant a nivell compositiu com interpretatiu, que fugen de qualsevol etiqueta i demostren la benedicció musical que suposa l’ heterogeneïtat, la curiositat i l’exploració de noves sonoritats.
Cecília Coca Peña
Fotografies de Cecília Coca
Deixa un comentari