PAM Teatre estrena nova obra: Sereu meva! Es tracta d’una comèdia d’embolics de l’autor francès Louis Verneuil. Estrenada el 1919 a París, amb el títol original de Pour avoir Adrienne, Sílvia Bartés n’ha fet una adaptació i l’ha traslladat a la Barcelona dels anys 20. Bartés, que també n’és la directora, la defineix al programa de mà com una comèdia enrevessada, de mentides i embolics. En destaca també la ironia, la frescor i el ritme. Per tot plegat sembla “talment com si fos escrita a dia d’avui”.
Es podrà veure els propers dissabtes 9 i 16 de febrer, a les 9 del vespre, a la Sala Crespi del Casal de Sant Pere. Amb aquesta nova estrena, PAM Teatre es proposa el repte d’omplir la sala. Molta merda, doncs!
Per parlar de l’obra, hem entrevistat un dels actors protagonistes: l’Oriol Carreras. Conegut per la seva tasca a la ràdio i la televisió municipals (actualment el podeu veure als programes Ben trobats i Sobre la marxa), en aquesta obra fa el paper del Sr. Toldrà, un arquitecte amb molts fums.
Oriol Carreras, un dels protagonistes de Sereu meva!. Foto Jaume Planas
De què tracta Sereu meva?
Sereu meva! explica la història d’un matrimoni, l’Adriana i el Josep M. Toldrà, que interpretem la Sílvia Bartés i un servidor. Som un matrimoni idíl·lic, fantàstic, amb molts anys de relació, fins que apareix a les nostres vides un jove que s’enamora de l’Adriana i que trenca l’estabilitat de la parella. A partir d’aquí es destapen tot un seguit de mentides i d’històries que fins aleshores es desconeixien. Això provoca una sèrie d’embolics que desemboquen cap a un final… que ara no desvetllaré si és bo o dolent.
Parlem doncs d’una comèdia.
Sí. És una comèdia molt divertida, però també amb moments que arriben al cor. En total hi surten 6 personatges. Vull destacar que és una fantàstica adaptació que ha fet la Sílvia d’un text de l’autor francès Louis Verneuil. Un text que va descobrir per casualitat a internet, tot buscant obres de teatre. També va descobrir que s’havia estrenat a París l’any 1919. Per tant, justament ara fa 100 anys. I també va descobrir que, als anys 60, l’autor de La jaula de las locas, en Jean Poiret, en va fer una adaptació per a la televisió. Precisament, aquest any, en fa 25 de la mort de Poiret. Amb aquesta estrena, doncs, fem dos homenatges.
Parla’m del teu personatge, aquest Josep M. Toldrà.
El meu personatge és un arquitecte de nivell. Un home a qui tothom té molt ben considerat. I ell es dona una importància que potser no té, una notorietat un pèl exagerada, perquè s’acabarà descobrint que és un pocatraça. A més, s’acabarà descobrint també que li posen les banyes per tots costats, sense que ell se n’assabenti. Val a dir, però, que és un home de bona fe.
El públic veurà un Oriol Carreras diferent del que veu a la televisió?
Tots els que sortim a la televisió o, fins i tot, a la ràdio, interpretem. Fem un personatge dins del propi personatge. És a dir, ets tu mateix però una mica exagerat, potser. En aquesta obra se’m veurà diferent perquè interpreto un personatge que no té res a veure amb mi. Espero que el públic trobi la diferència entre l’Oriol de la televisió i l’Oriol que fa de Josep M. Toldrà. Si la troba és que he fet una bona feina. Tot i que, evidentment, hi ha coses de collita pròpia. Sempre afegeixes alguna cosa teva, amb l’acord de la direcció, és clar.
Com ha anat el procés d’assajos?
La veritat és que hem hagut de treballar de valent. No és fàcil fer una comèdia com aquesta. Hi ha molt de text, amb molt de ritme i ens ha costat. En el meu cas, diria que és una de les obres més complicades que he fet. Però el resultat val la pena. Esperem que agradi moltíssim i que provoqui molts riures.
Què creus que és més difícil, fer una comèdia o un drama?
És més difícil fer comèdia, per descomptat. Trobo que és molt més complicat fer riure que plorar. A més, en el cas de Sereu meva!, es tracta d’una comèdia trepidant, amb un ritme frenètic, que demana una coreografia per part de tots. Necessita que tot vagi a l’hora, com un rellotge, perquè la gent rigui en els moments oportuns.
Aquesta comèdia ens parla de la infidelitat, un tema molt actual. És un mite, doncs, la fidelitat?
Aquest és un tema que avui dia està a l’alça. Hi ha com una moda amb el tema de les separacions, tothom es separa. Però, en definitiva, tampoc vull opinar massa perquè la societat d’avui fa el que li dona la gana. Que tothom faci el que vulgui! Sí que és veritat que, als anys 20, d’alguna manera, la dona es va com alliberar amb el tema sexual.
Parlem ara de la campanya “Omplim la Crespi” que esteu fent per les xarxes socials.
Aquesta és la intenció, omplir al màxim la sala. Perquè el que necessitem és això: públic que vingui a riure i a aplaudir. Des d’aquí faig, doncs, una crida a omplir la Sala Crespi. Però la campanya també va dirigida a omplir tots els teatres del món. La gent ha de perdre la por i anar a veure teatre. I, a la vegada, reivindiquem que tenim una sala fantàstica on es fa teatre des de fa molts anys.
Per acabar, què els dius als terrassencs perquè s’animin a venir?
Doncs que passaran una estona molt entretinguda. Veuran una obra que reflecteix molt bé els anys 20 i la mentalitat d’aquella gent. Riurem perquè és una comèdia, però era la realitat.
Eloi Falguera
Director i autor
Deixa un comentari