Penkas D.S. són una de les poques bandes de punk que queden a la nostra ciutat. El grup està format per la Irene, al baix i a la veu principal, la Lídia, que toca la bateria i fa els cors, el Borja, que toca la guitarra i l’Isra, que s’encarrega del saxos i també dels cors. Per ells, els grup “són riure, és hobby, un moment per desconnectar de l’estrès diari i un moment terapèutic i creatiu, a més de vida social”. Actualment estan en plena presentació del seu nou projecte d’estudi i el 19 de gener faran la presentació oficial al club de rock The Cavern de Terrassa. Els hem anat a veure a la seva base d’operacions, el seu local d’assaig.
El grup de punk Penkas D.S. Foto David de la Blanca
Quan es va formar la banda?
Penkas D.S. va néixer fa aproximadament 4 anys, amb un col·lega una nit en un concert del grup Sin Vaselina. Ens vam dir: “muntarem un grup”. Al principi érem 4 noies i vam fer el primer concert al cap de 2 mesos. Després, la Thais i jo (Irene) vam ser les que vam continuar al grup i vam estar 1 any totes dues soles. Al cap de poc temps s’hi va afegir en Borja i, més tard, l’Isra. Ara fa 2 anys la Thais va marxar i es va incorporar la Lídia. Els que som ara portem 3 anys tocant junts.
Com definiríeu el vostre estil?
Podríem dir que fem punk eròtic i festiu, definim el nostre estil com a Punk Sex Revolution.
Esteu en ple procés de presentació del vostre nou treball; on i quan l’heu enregistrat?
L’he gravat en dues parts. La primera va ser el mes de desembre de 2017, on havíem de gravar un sol tema per un videoclip però finalment en vam acabar gravant 3. Com que en necessitàvem més, el març del passat 2018 vam decidir tornar a entrar a l’estudi i vam gravar 4 temes més, fins arribar als 7 que conformen el nostre àlbum. Tots ens els ha gravat el Xavi Escribano a l’EM Estudi de Terrassa, que a més a més ens va fer de productor i ens va donar un com de mà.
Qui escriu les lletres? Com composeu els temes?
Les lletres les escriu la Irene i la música la composem entre tots al local. Portem algun riff o ritme i a partir d’aquí, l’anem desenvolupant a base d’improvisació i anem estructurant els temes.
Quina és la intenció de les vostres lletres?
Som molt combatives i combatius. Alguns dels temes parlen sobre l’educació sexual, sobre els mites de l’amor romàntic i també fem crítiques a falses o falsos feministes. També tenim algun tema més “tonto” que parla sobre en Tracio, el nostre ninot inflable i també parlem sobre amors i desamors. Anne Bonny, per exemple, explica una història d’una dona pirata; Calle 23 sobre la situació de Cuba i Un miércoles cualquiera és una crítica per reivindicar que no es jutgi a la gent per viure la sexualitat de la manera que més de gust li vingui, sense que ningú hagi d’etiquetar-nos o ens interpreti malament, per posar alguns exemples.
A Terrassa teniu facilitat per tocar als locals?
Llocs per tocar… regular. N’hi ha, però les condicions no són fàcils perquè les sales et demanen un mínim d’aforament o pagar un lloguer per la sala. També hi ha llocs on si va bé tots hi sortim guanyant però si va malament som nosaltres els que hem de pagar. Normalment has de pagar per tocar. Els preus, però, no són abusius i si la cosa va bé, cobreixes els costos i no has de pagar, però nosaltres toquem gratis. Potser més que els llocs on tocar el problema és més el públic: a les persones els costa cada vegada més sortir per veure i escoltar música i pagar 5 o 10 euros per un grup que no coneixen. Si vas a veure un concert d’un grup conegut pagues el que sigui però per veure una banda local s’ho pensen dues vegades.
Existeixen ajudes de l’Ajuntament per fomentar que les bandes locals tinguin més espais on tocar?
Crec que n’hi ha poques o poquíssimes. Que sapiguem, es fa un tour de música per centre cívics però no té massa continuïtat durant l’any. Pensem que no promouen tots els estils musicals com caldria.
Al grup sou dues dones. Com veieu el paper de la dona en el món de la música?
Per fi hi ha més dones que fan música! De fet, nosaltres escoltem més grups de música formats per dones que abans. En el món del punk hi ha moltes noies i això ha estat en aquests últims anys. No només hi ha més dones sobre l’escenari, també entre el públic. Tot i així, el públic segueix sent més masculí encara. Potser el fet que hi hagi un grup de dones tocant fa que hi hagi més dones entre el públic. S’ha naturalitzat el fet de veure dones damunt d’un escenari.
Tornant al vostre projecte, és la primera vegada que entreu dins d’un estudi?
No, no és la primera vegada. Tenim La Maqueta, una gravació que vam fer aquí, al local d’assaig i que ens va organitzar el nostre amic Juanele.
Teniu la intenció de moure el temes, ficar-vos en una agència o que alguna productora us promocioni?
Tenim un debat per l’autogestió del nostre projecte i alhora ens aniria bé algú que ens donés un cop de mà i ens ajudés a buscar llocs on poder fer concerts, algú que tingui les eines que ens falten i que ens ajudi una mica en aquest sentit, seria fantàstic. De moment, però, ens movem nosaltres mateixos i anem enviant temes a sales i llocs on ens agradaria tocar. El que anem movent ens està funcionant prou bé i està donant els seus fruits. El que volem és moure’ns molt per tocar tant com puguem, presentar tot el que hem gravat i alhora anar muntant nous temes al local.
On us podrem veure i escoltar properament?
El concert més immediat que tenim és el dia 19 de gener aquí a Terrassa, al Cavern Rock Bar. El 9 de març tocarem a Les Naus de Tarragona i estem esperant confirmació per tocar a Lleida també al març. El més emotiu, però, serà el que farem a Terrassa, ja que el CD encara no es pot comprar i es podrà adquirir a partir d’aquell dia. A més a més, esperem amics i família i ens fa molta il·lusió.
A més a més, ens podeu trobar també a Facebook, Instagram, Youtube (temes i vídeos) i Bandcamp (escoltar i descarregar música de manera gratuïta) i a tots els nostres concerts hi podeu trobar el CD, les samarretes i les xapes del grup.
David de la Blanca
Deixa un comentari