Entrega del guardó del Premi Bartra 2014. Foto: JFFF
El terrassenc Pep Cortès (1950), resident actualment a Vacarisses, es va fer conèixer com a poeta a l’arribar a la seixantena, tal com uns pocs anys abans ja ho havia fet com a pintor.
La seva trajectòria literària és breu, però la recepció per part dels lectors del seu primer llibre, Fer camí (Barcelona, 2010), va ser molt esperançadora per al seu desig de trobar un públic en l’àmbit dels lectors de poesia en català, objectiu que es va veure refermat quan va guanyar el Premi Bartra 2014 amb Itineraris poètics , un llibre que aquest mes de maig ja es pot adquirir arreu.
—Pep, quan vas començar a escriure i per què?
—Escric versos des de fa molts anys. Conservo blocs i papers amb versos escrits des de la infància, que no m’atreviria però a anomenar poemes. Llegeixo poesia i escric des que vaig trobar entre els llibres de la biblioteca del meu pare obres de Francesc Casas i Amigó, Mossèn Cinto Verdaguer, el Rector de Vallfogona, Garcia Lorca i Miguel Hernández, i molts d’altres. Crec que mai no he deixat d’escriure versos. Vaig començar a escriure versos imitant o intentant imitar en certa manera Bécquer, i més tard, conreant l’escriptura de poemes impregnats de la sensibilitat i gairebé del lèxic i la musicalitat de Martí i Pol, Foix i Vinyoli.
—Com definiries la teva poesia?
—Resulta molt difícil definir la pròpia poesia. Lírica? Poesia de l’experiència? Intimista? Introspectiva? No ho sé… Poesia, com diu Agustí Bartra, és «escriure lletres de neu a l’ala de l’oreneta». Potser no és res més que això el que intento fer.
—Quins autors creus que t’han influït?
—He llegit, i segueixo llegint i rellegint cada dia, molta poesia i molt diversa. Bartra és, per mi, un poeta de referència i de capçalera, juntament amb Vinyoli i Whitman, si bé alguns altres grans poetes, com Foix, Estellés, Martí i Pol –durant molts anys–, Maria Mercè Marçal, Antoni Clapés, i, actualment, Francesc Garriga Barata, han anat ocupant aquest espai de preferències en moments determinats.
—Pots parlar-nos una mica de la teva activitat creativa literària? Quan escrius, durant el dia, al vespre, amb regularitat, a rampells…?
—Escriure esdevé una necessitat que sorgeix en els moments més impensables, si portes un llapis al damunt i un tros de paper —que pot ser a vegades un tiquet o un bitllet de tren—, quan sents, llegeixes o penses en un mot, una frase o una sensació, pots fer unes anotacions que, més tard, caldrà treballar amb calma i en solitud, en silenci i normalment de nit.
—Quina relació creus que pot haver-hi entre la teva obra plàstica i la teva obra poètica? No semblen expressions una mica distants?
—No crec que siguin massa distants, la música, la poesia i la pintura, perquè són totes ells maneres d’expressar sentiments i sensacions, si bé amb diferents mitjans, en diferents moments i amb diferents eines. La pintura per a mi ha estat sempre un segon mitjà d’expressió que em permet representar amb colors i pinzells alguna cosa així com petites finestres obertes a la commoció interior.
—Col·labores amb alguna entitat cultural? Assisteixes a actes literaris?
—Pertanyo a l’Associació de Poetes Terrassencs i a l’Associació Literària Un Munt de Mots, i col·laboro en diferents activitats literàries a Amics de les Arts de Terrassa, Ateneu Terrassenc, Cul-Actiu Cultural de Vacarisses i Ateneu Barcelonès, és a dir, assisteixo a cursos o tallers de poesia, d’escriptura creativa, tallers de lectura, recitals i lectures de poemes, etc.
—Vas guanyar el Premi Bartra 2014 amb Itineraris poètics, quan preveus que es posarà a la venda?
—De Pagès Editors m’han confirmat que el llibre serà a les llibreries a principis de maig.
Jordi F. Fernández Figueras
Deixa un comentari