La segona obra de la companyia José y sus hermanas parla sobre l’educació a Espanya en tots els seus àmbits, dins i fora de les aules.
Després de l’èxit de Los bancos regalan sandwicheras y chorizos amb els Premis de la crítica 2017 com a Revelació i Crítica Jove, aquesta vegada la companyia presenta un retrat de l’educació a l’Espanya actual. Per fer-ho, però, es nodreixen de la història del país i fan servir l’origen de les cadires a les aules com a fil conductor. Els Amics de les Arts han acollit l’estrena de l’obra i la sala s’ha fet petita.
Hi ha lloc per a tots els formats: el monòleg, el ball, la música i les projeccions s’entrellacen entre ells i creen un mapa de dades, fets i històries per reflectir una trista realitat: reformes educatives constants, insuficient valoració a la tasca docent i un sistema neoliberal que tot el que toca s’ho modela segons les seves necessitats.
Però l’educació no només es rep a l’escola sinó que també es rep a casa. Els models familiars i les creences de cada casa també tenen a veure en la conformació de la identitat d’un mateix. També l’entorn té un paper molt important: les xarxes socials, els grups socials dels que formem part, els mitjans de comunicació i un seguit d’etcèteres.
Es toquen tots els temes: els socials, els polítics, els econòmics, els artístics i fins i tot els morals i es fa una reflexió al voltant de què i qui ens creiem. Ens ho hem de creure tot? És tot veritat? Preguntes que donen voltes al cap durant l’obra, en sortir i l’endemà.
Toc d’atenció farcit de realitat que no deixa indiferent.
Mar Garcia Prat
Deixa un comentari