País: Mèxic/França (2020)
Director: Michel Franco
Guió escrit per: Michel Franco
Gènere: Drama ficcional/Thriller
Comentari
Nuevo Orden representa un repte i un nou desenvolupament en el treball com a director de Michel Franco. Les seves pel·lícules anteriors contenen una atmosfera i ambientació més intimista, mentre que en aquesta s’ha enfrontat amb un treball amb més de 3.000 extres. Aquesta nova experiència ha hagut d’exigir-li durant molt temps, en abordar un guió que volia fos el màxim de precís i calculat, a fí de poder fer el rodatge amb les mínimes sorpreses. Un guió que es va iniciar l’any 2014, és a dir, han transcorregut 6 anys fins a arribar al resultat final (explicat pel mateix director), i que com a film podem gaudir ara un cop estrenat.
La pel·lícula està tractada com una distòpia (segons el diccionari, la distòpia és el contrari de la utopia), és una forma de societat fictícia o indesitjable en si mateixa. La pel·lícula té un ritme que va “in crescendo”, que dona a l’espectador un estat i sensació de caos i probablement una certa incomoditat, que et deixa clavat a la butaca, tal i com van succeint els esdeveniments, amb motiu d’una revolta popular, a conseqüència de la desigualtat social i la injustícia. Així doncs, s’instal·la una violència generalitzada difícil de digerir, des de tots els àmbits de la societat.
Opinió
A la pregunta de si, ¿el cinema sempre avisa?, crec que sí! El missatge del film ens parla sobre la inexistència d’un equilibri social cada vegada més agreujat. Estem en una espècie d’olla a pressió, en la qual no existeix empatia per comprendre que cada vegada hi ha més població que ho passa malament, i per tant és veu avocada a la desesperació.
A la pel·lícula, la frustració i l’agonia han deshumanitzat els més desfavorits, que pot semblar que intenten restituir l’ordre a través del caos absolut.
Un cop vista la pel·lícula, tens la impressió que si no fem front a les disfuncions del capitalisme actual, que sembla que no té aturador, i que cada vegada més s’assembla al feudalisme, potser ens veurem enfonsats en una catàstrofe de conseqüències molt violentes, producte d’un desequilibri social del tot evident i extremadament inaguantable.
Film de mirada pessimista, potser també d’un hiperrealisme excessiu, però de ben segur en cap cas deixa a ningú indiferent i convida a pensar, polemitzar i a remoure consciències.
Emili Diaz
Deixa un comentari