El passat curs va tornar a reeixir amb èxit la proposta per apropar i oferir una manera diferent de conéixer la filosofia, més propera i al carrer, en què participaren més de 500 alumnes de diversos instituts de la ciutat. El professor de Filosofia Dani Giménez, i dues alumnes participants en la darrera edició, ens expliquen com ha estat l’experiència viscuda, així com les novetats de cara el present curs, en què la Terrassada comptarà amb més instituts de la mà del grup Àdhoc de professors de filosofia de la comarca.
Miquel Gordillo
«Bàsicament, la Terrassada és una gimcana filosòfica on hi ha diferents monuments o llocs d’interès que has d’anar a visitar i pensar en alguna frase, relacionada amb la filosofia, que resumeixi o representi aquell lloc», ens explica la Lídia Ginesta, alumna de l’Ins Can Roca i que enguany comença estudis universitaris.
«A banda de monuments com poden ser les xemeneies de la ciutat, el nostre profe ens posà com a treball que féssim fotos de llocs del nostre barri, en el nostre cas Bonaire, que il·lustrés què és la filosofia per nosaltres». El tema central de la Terrassada del curs passat va ser la recerca de la bellesa, «a través de fotos que representessin la bellesa de la ciutat per a nosaltres».
L’Helena Martos, també exalumna de l’Ins Can Roca, detalla com va anar tot plegat: «Cada institut tenia en el Google Maps un itinerari i havia de fer fotografies dels monuments i espais. En la foto havíem de posar una frase sobre què significa la bellesa per nosaltres». Apunta la Lídia: «quan algú d’altres instituts llegia la nostra frase, havíem d’iniciar una discussió filosòfica: per mi la bellesa no vol dir això o vol dir altra cosa, es generava un debat entre els diferents instituts. Va estar xulo, la veritat».
Segons el Dani Giménez, professor de l’assignatura i membre del grup Àdhoc, «la gràcia de qualsevol exercici de fotografia filosòfica és el fet d’aturar-se». Assenyala: «Normalment, anem a correcuita d’una banda a una altra, i el que ens ofereix la fotografia filosòfica és tot just aturar la mirada i posar un altre punt de vista a les coses que veiem de forma quotidiana. Aquest és el sentit de la Terrassada». I afegeix de forma il·lustrativa: «ho veus al film El Show de Truman: tot i que passen coses estranyes al seu voltant, el protagonista no se n’adona, la primera setmana li cau un focus del cel i no és capaç de sospitar què està passant. L’única diferència entre el Truman del principi i el posterior és que li canvia la mirada». Per al Dani, aquests exercicis que proposem et permeten veure belleses a zones on passes cada dia i no t’hi fixes».
Trobada de grups de la comarca de la Terrassada Filosòfica el passat 10 de març davant les esglésies de Sant Pere. Foto cedida
Els gairebé 500 participants ha estat alumnat dels instituts Blanxart, Torre del Palau, Can Roca, Nicolau Copèrnic i Montserrat Roig de Terrassa, el Joan Oliver i Vallès de Sabadell, l’IES Matadepera, i l’Arnau Cadell de Sant Cugat del Vallès.
Així, la satisfacció de l’experiència va ser un any més exitosa i molt ben rebuda: «Com a alumna et puc dir que sí que va funcionar. Haver de parar-nos a fer una foto i intentar trobar aquesta bellesa, em va fer aturar-nos i, hòstia, ho tenim aquí al davant, hem passat per aquí milers de vegades i no ens hi hem fixat!», diu la Lídia. «Sobretot amb les xemeneies, que són enormes i boniques» apunta l’Helena, i afirma: «és diferent que amb les explicacions a classe, que poden ser interessants, però et distreus més (riures). Aquí a la Terrassada, t’obligues a estar més atent i es fa més divertit. A més el nostre profe era molt competitiu i ens deia que havíem de sortir a guanyar els altres centres, que també hi havia gent de Sabadell!» També reconeix que l’activitat era una oportunitat per obtenir una millor qualificació, «i el nostre grup va treure molt bona nota».
Passejar pels carrers, debatre, menjar…
«Pensem en els grecs, per a ells la filosofia és mirar el carrer. A Atenes, Sòcrates sortia a parlar amb els ciutadans. Aristòtil treia els deixebles al carrer, per això els deien els peripatètics, perquè sortien a passejar. La filosofia realment forma part de la vida del carrer, i un dia a l’any la tornem a treure al seu lloc original».
Plat elaborat per l’alumnat d’un dels grups de l’Ins Can Roca a la Terrassada, el qual representa el mite de la caverna de Plató.
L’acte dut a terme davant de les esglésies de Sant Pere el passat 10 de març, va esdevenir una trobada general dels grups. «Ens vam reunir tots a les esglésies de Sant Pere, i és quan vam treure el menjar que havíem fet, que representava un tema filosòfic. Per exemple, el meu grup en un dels plats vam representar el mite de la caverna de Plató. El sol era una truita de patates (L’Helena mostra una foto del mòbil). Aquí són les ombres, el foc, aquí els irascibles, que són els que primer s’enfaden». «A segon de batxi treballàvem uns filòsofs en concret, i els vam agafar frases famoses per parodiar-les, per exemple la frase «només sé que no sé res», canviar-la per «només sé que vull menjar», diu la Lídia, o sigui, «intentar veure també una mica aquests filòsofs amb més humor».
«És mirar la ciutat d’una altra perspectiva, treure la filosofia al carrer», afirma el Dani, «i que els alumnes interactuïn amb altra gent i altres centres». Assenyala el professor que la trobada «és com ens imaginem el que era una àgora grega: gent ajuntant-se, parlant, discutint, menjant». També es va fer a final de curs un acte d’entrega de premis i diplomes de les diferents categories: fotografies, turisme, menjar, etc., que suposà la clausura de la Terrassada.
El tema central de la Terrassada del curs passat va ser la recerca de la bellesa. El present curs s’ha escollit com a temàtica les dones i la ciutat
Aquest any, per exemple, tenim un institut de Sentmenat, uns quants de Terrassa, tot i que hi ha centres de tot el Vallès Occidental. Fins i tot tenim una profe que ha marxat a Sort, així que tindrem participació d’un centre del Pallars Jussà.Totes les edicions han estat en aquesta línia. El tema d’enguany serà la ciutat i les dones.
«Crec que la filosofia s’hauria d’intentar plantejar una mica més interactiva, per exemple parlar de Descartes i fer un debat sobre per què creiem que ell opina així, o això no ho entenem prou bé». Confessa la Lídia, «a mi m’agradaria seguir la Terrassada, com s’ho estan passant els diferents grups, i segur que ho seguiré per les xarxes». Al hashtag #terrassada2223 a Twitter es poden veure les fotos i els aforismes creats enguany.
L’única novetat de moment de la Terrassada, la qual compta amb la col·laboració de la Societat Catalana de Filosofia i l’Ajuntament de Terrassa, és la temàtica sobre la dona: «Hem d’intentar buscar el rastre de les dones per la ciutat, canviant les ulleres», en paraules del professor. “Ho vam decidir a final de curs i propiciat amb coses que han succeït com tot el que ha passat amb la selecció espanyola de futbol. Pel que fa a la difusió, «ens interessa promoure-ho, clar, com més gent som més aprenem, i més estructura tindrem. Així i tot, hi haurà un mínim de 500 persones. Podrem fer un festival, i la Setmana de la Terrassada!», apunta amb optimisme.
Deixa un comentari