L’exposició que acaba el dia 13 de maig al Centre Cultural es va muntar com un homenatge a l’artista en el 90 aniversari del seu naixement, l’11 de març de 1927. Josep M. Subirachs va morir el 7 d’abril de 2014.
És una excel·lent oportunitat per veure l’escultura més petita, pel que fa a les mides, en cap cas a la qualitat, d’un artista més reconegut sobre tot per les seves impressionants escultures públiques. No hi ha cap dubte que Subirachs és reconegut en tot el món per la seva trajectòria, i dins la mateixa, sobre tot, pel treball de les escultures de la façana de la Passió, a la Sagrada Família. Passats els anys i tota la controvèrsia, hi ha poques divergències sobre la qualitat d’aquesta magnífica intervenció.
L’exposició del Centre Cultural mostra també pintures i dibuixos de l’autor. Disciplines que va treballar sempre, tot i que van ser més exposades al públic en els últims anys de la seva vida, quan la poca salut i l’avançada edat li dificultaven el treball escultòric.
La comissària de la mostra ha estat la filla de l’artista, Judith Subirachs Burgaya, que va col·laborar en un magnífic documental emès per TV3 i dirigit per Martin Maisler.
Ocupa les sales 3 i 4 del Centre Cultural i està organitzada d’una manera molt entenedora i també amb un gran sentit estètic. Segueix la pauta cronològica, que és també una pauta estilística, donat que en el cas de Subirachs, les seves etapes artístiques són lineals en el temps. La manera de presentar les obres resulta molt agradable, donat que s’han agrupat temàticament, tot combinant pintures, dibuixos i escultures.
Expressionisme
Subirachs es va formar com a escultor en els tallers dels mestres Monjo i després, en una etapa molt breu però cabdal per a ell, Enric Casanovas, en l’estètica del Noucentisme i la recuperació de l’ideal clàssic. Però en la seva primera estada a París manté contacte amb les avantguardes i el seu art esdevé expressionista.
Europa, bronze, 1953
Abstracció
Quan està acabant la dècada dels 50, l’estilització depurada de les seves obres acaba per convertir-les en art abstracte. Des de finals del s.XIX ja sabíem que els artistes no estaven obligats a explicar històries amb les seves obres, però el llenguatge abstracte no sovintejava encara en les escultures d’espais públics quan Subirachs comença a fer alguns encàrrecs.
Frontal, fusta i pedra, 1962, Simetria, fusta, ferro i fibrociment, 1964 i Piràmides, travertí i marbre, 1962
Neofiguració
Torna a la figuració, es podria dir que ho fa perquè creu que l’abstracció només és apreciada per certes elits culturals (és una reflexió que apareix en el documental esmentat). Torna a la figuració, sí, però no imitarà la realitat. El seu art estarà ple d’idees simbòliques i d’una estètica propera al Renaixement, amb representacions d’obres clàssiques fragmentades, que és com ens arriba a nosaltres l’art greco-romà, també amb referències a l’erotisme, els mons onírics i literaris. Volums, analogies, dualitats i oposicions són protagonistes d’aquesta etapa.
Sant Jordi, bronze, 1975 i Tirant lo blanc, acrílic sobre fusta, 2007
Subirachs atorgava al dibuix la categoria de gènere en sí mateix i també li donava una importància cabdal en tot el seu procés creatiu, en el procés planificador de les seves obres. Considerava el dibuix com a fonament de la veritat.
En algunes obres exposades apreciem com l’artista integrava les diferents disciplines, el dibuix o la pintura i l’escultura. Aquest exposició és molt completa i permet molt més que una aproximació a l’obra de Subirachs.
Foot & ball, travertí i pintura sobre fusta, 1974
Sales 3 i 4 del Centre Cultural de Terrassa (Rambla d’Ègara 340)
del 9 de Març al 13 de Maig
Horaris d’exposició: de dilluns a dissabte, de 16 a 21 h. Diumenges i festius obert els dies de funció.
Entrada lliure
Text i imatges de Laura Mendiluce (Fb – Bloc)
Deixa un comentari