L’obra, posada en escena per Tàndem Teatre, repassa els 25 anys que van de 1975 a l’any 2000 a través de les vides del Josep i la Pilar, amants ocasionals un cop l’any
Josep Manel Martínez
Corre l’any 1975 quan el Josep i la Pilar es troben casualment en un parador de La Rioja. Després de sopar, s’emboliquen. Però l’aventura no s’acabarà aquella nit, sinó que continuaran reunint-se secretament un cop l’any per estimar-se, el mateix dia, al mateix parador i a la mateixa habitació. La resta de l’any continuaran amb la seva rutina, amb els seus matrimonis i els seus fills, amb les vides que han triat… i amb el record i el regust balsàmic de les seves aventures anuals.
Els següents 25 anys viuran situacions bones, dolentes, rocambolesques i d’una intensitat a vegades del tot imprevisible. I és que les famílies canvien, així com les modes, la política i l’avenç de la tecnologia… coses que influiran en la vida d’aquests dos personatges.
Els prop de 200 espectadors que van anar el diumenge 28 de gener a la Sala Crespi a veure la segona obra a concurs del 50è Premi Ciutat de Terrassa de Teatre van poder gaudir d’una molt bona adaptació d’Héctor Claramunt de l’obra original «Same time, next year», de Bernad Slade, a càrrec del Grup de Teatre Tàndem, de Santa Perpètua de Mogoda.
L’obra, molt ben defensada per l’Oriol Alonso en el paper de Josep i la Laia Sabata que dona vida a la Pilar de manera magnífica, ens fa fer un tomb pels anys compresos entre el 1975 i el 2000 que, els que ja tenim una edat, rememorem amb nostàlgia. La posada en escena és d’allò més acurada amb una escenografia resolta a la perfecció, un tret característic de Tàndem Teatre, que ens submergeix amb versemblança en l’habitació d’un parador de La Rioja. Esment a banda mereix el fantàstic recurs de les notícies que, a través d’una televisió que no desentonaria a cap museu, ens fan una repassada de l’actualitat d’aquests 25 anys que forma part del nostre record, de l’imaginari col·lectiu i de les nostres vides.
«Un cop l’any» va ser molt aplaudida per un públic entregat, que va valorar amb gairebé un excel·lent la solvent actuació dels vallesans, que s’enfronten a un text exigent i que superen amb nota el repte de donar vida a la parella a través dels anys, fet que aconsegueixen amb un vestuari i un maquillatge acurats. Una vintena de representacions i nombrosos premis donen fe del bon treball dels de Santa Perpètua.
I la setmana vinent, triple proposta teatral, com no, a la Crespi. El divendres 2 de febrer i el dissabte 3 de febrer, PAM Teatre del Casal de Sant Pere estrena «Skid Row», l’adaptació dels santperencs del mític musical «La botiga dels horrors», «Little shop of horrors», amb música d’Alan Menken i llibret i lletres de Howard Ashman. I el diumenge 4 de febrer, ja a concurs, ens espera un nou musical: «Assassinat a l’Orient Exprés», adaptació de Pol Beltran de la novel·la d’Agatha Christie que podrem veure de la mà del Centre Cultural i Recreatiu de Pineda de Mar. Dues noves obres que formen part de l’excel·lent programació d’aquesta 50a edició del Premi Ciutat de Terrassa de Teatre. No us les deixeu perdre!
Deixa un comentari